Economia 11/04/2020

"Si no donen crèdits a qui ho necessita, llavors per a qui són?"

Desconcert entre les empreses i autònoms que no reben diners dels bancs tot i els avals de l'ICO

5 min
Una oficina de CaixaBank que manté l'activitat en plena pandèmia.

Barcelona“Als que estan pringats no els finançarem”. La cruesa de la frase reflecteix a la perfecció el problema del sistema de crèdits amb avals públics que ha escollit el govern espanyol per sostenir l’economia durant la crisi del covid-19. La frase és d’un director d’oficina bancària i anava dirigida a un empresari que li demanava per què era tan difícil aconseguir un crèdit tot i que l’Estat (a través de l’ICO) avala fins al 80% de l’import. Al final va rebre el crèdit, però va haver de moure’s entre diferents entitats per a aconseguir-lo.

Aquesta setmana ja farà un mes que Pedro Sánchez va anunciar “la major mobilització de recursos econòmics de la història recent d’Espanya”. La major part d’aquells recursos, fins a 100.000 milions, eren en forma d’avals públics perquè empreses i autònoms demanéssin crèdit als bancs. Però la realitat és que els bancs només donen crèdits a aquelles persones i empreses que ja haurien rebut el crèdit si l’haguéssin demanat abans d’aquesta crisi sanitària.

“Si això no ho fan per a la gent que més ho necessitem, llavors per a qui és?”, es pregunta la Marta Martínez, una autònoma, representant de marques de moda a qui ja se li han denegat dos préstecs perquè, en plena caiguda d’ingressos i atès que ella acostuma a cobrar dos cops l’any per la naturalesa del seu negoci, no pot demostrar que tingui com tornar els diners.

“Això no és una subvenció, tot i que de vegades el govern ho ha venut com si ho fos”, respon el portaveu d’una entitat financera. “L’ordre que tenim de l’ICO és donar crèdit a qui sigui solvent: vaja, que li donem diners a aquells a qui ja els hauriem donat abans de la crisi”.

“Clar que s’han de denegar préstecs”, afegeix el portaveu d’un altre banc. “S’ha de donar crèdit, però amb els mateixos perfils de risc que abans! Per molt que estiguin avalats. Aquest és l’abc del nostre negoci. Si no ho féssim, ens haurien criticat per haver donat crèdit sense control, ja que podríem posar l’entitat en perill”, afegeix. A l’anterior crisi, recorda aquest portaveu, l’ICOja va intentar donar crèdit diners a les pimes i autònoms que no rebien crèdits dels bancs. El resultat:una morositat del 83%.

Encendre la maquinària de l’ICO ha sigut un procés molt lent. Tot i que el sistema de crèdits amb avals públics es va anunciar el 17 de març, no va ser fins dilluns passat (6 d’abril) que els bancs van poder començar a enviar-li les peticions de préstecs que tenien ja demanades.

Tot i no tenir encara el vistiplau de l’ICO, però, molts autònoms i empresaris ja han signat els crèdits que necessitaven per poder pagar rebuts, impostos o salaris. Com és que els bancs ja han signat aquests crèdits si l’ICO encara no els ha donat la seva aprovació? Doncs perquè les entitats financeres han acceptat donar diners a aquelles persones i companyies a qui li haurien donat els diners igualment, encara que l’Estat finalment no els avali.

És el cas d’un autònom, soci d’un gran despatx de Barcelona, que va demanar més de 50.000 euros perquè necessitava pagar impostos i diverses despeses fixes que té. La seva entitat, La Caixa, li va concedir ràpidament:“Vam firmar un matí i aquell mateix dia jo ja tenia els diners al compte corrent”, explica.

Ara bé, aquesta persona ha rebut els diners abans de saber si l’ICO avalarà una part del seu préstec. A la lletra petita del contracte s’hi especifica que, si l’ICO s’hi nega, “s’ajustaran les condicions econòmiques” del contracte. És a dir:tot i que en principi aquest autònom ha pactat un interès del 2,5%, la xifra podria acabar sent més alta. Un altre empresari es troba en la mateixa situació: “Vaig firmar el crèdit dimarts passat, però encara no tinc cap garantia que l’ICO l’avali”.

“Qui obté el crèdit acostuma a rebre els diners que necessita, però el problema és que no tothom aconsegueix que li donin”, explica un empresari vinculat a una patronal, des de la qual ha vist nombrosos casos.

Diferències entre entitats

Entre les entitats s’observa una actitud molt diferent en funció de quin banc estiguem parlant. D’entre tots, destaca el Santander, segurament el que està tenint una actitud més agressiva, trucant activament als seus clients per oferir-los préstecs preconcedits tot i que el sistema de l’ICO encara no estava ni en marxa. Una empresa industrial, fins i tot, explica com va rebre amb sorpresa la trucada del Santander. El motiu de la sorpresa:no n’eren clients (sí que ho havien estat del Popular fa anys). “El Santander ho està aprofitant per robar clients”, protesten des d’un banc rival, tot i que, en teoria, els bancs havien pactat que no es prendrien clients amb els crèdits ICO.

A l’altre extrem, en canvi, hi ha el Sabadell. Tot i ser un banc ben posicionat entre les empreses, a molts els ha sorprès que s’hi han trobat poca receptivitat. De les vuit de persones consultades per aquest article, cap d’elles ha firmat un crèdit amb el banc català malgrat que cinc n’eren clientes. “Com que tenim més exposició entre les empreses, hem d’anar amb més compte”, explica un portaveu del Sabadell. “Els altres bancs poden ser més agressius, però nosaltres hem d’anar amb més cura perquè els la juguem més”.

L’ARA també ha trobat casos d’entitats que han permès al client cancel·lar un crèdit antic i passar-lo a un de nou avalat per l’ICO. I això malgrat que, en teoria, està prohibit.

Casuística infinita

La casuística amb què s’han trobat les persones que han anat a demanar un crèdit aquestes setmanes és infinita, com ha pogut comprovar aquest diari. Cada entitat diu coses diferents, i les històries varien fins i tot en funció del director d’oficina amb qui ha parlat cadascú.

Hi ha molts casos d’entitats que inicialment s’han compromès a una cosa amb un petit empresari i que, posteriorment, canvien les condicions o fins i tot es denega el crèdit que en principi ja estava aparaulat. “Al director de l’oficina se li trencava la veu, no sabia què dir-me”, diu l’Eva, una petita empresària a qui li van denegar un préstec que ja tenia pactat. Finalment en va pactar un altre, però de la meitat de l’import que necessitava i a un interès més elevat.

També hi ha molts casos en què els bancs asseguraven a l’empresa que els crèdits ICO s’havien esgotat. És el que li va dir el BBVAa l’Ariadna Lorenzo, empresària de Cerdanyola. Li van dir el 23 de març, quan l’ICOni tan sols havia obert el termini perquè els bancs fessin sol·licituds.

Per a moltes pimes i autònoms la sensació de descontrol és molt gran, i queda un gran dubte per resoldre: quantes d’elles podran resistir si no reben un crèdit?

Els interessos dels crèdits ICO van de l’1,5% al 4,5%

Un dels punts clau dels crèdits que demanen empreses i autònoms als seus bancs és el tipus d’interès que els cobren a canvi del préstec. Els crèdits més baixos són de l’1,5%. Però els interessos arriben al 4,5% en els casos més elevats.

Per a la patronal Pimec, aquests interessos són un “abús”, tenint en compte que hi ha un aval del 80% de l’ICO, i per això ha demanat al govern central que fixi un tipus màxim. L’Estat, de moment, ho ha rebutjat. Els bancs asseguren que el tipus mitjà està entre el 2% i el 2,5%.

A banda de l’interès, aquests crèdits sovint inclouen una comissió d’obertura del 0,5% i una altra en cas que el crèdit es torni abans d’hora.

Ara bé, on coincideixen tots els casos consultats és que en el primer any hi ha una moratòria parcial: només es paguen els interessos del crèdit i, en cap cas, es torna el capital rebut.

stats