La falta d'oli
Economia 19/03/2022

La crisi de les patates braves

Establiments com el Bar Tomás es plantegen tancar temporalment si el preu de l’oli continua pujant

3 min
Una tapa de patates braves del restaurant Mitte, a Sant Martí. Són el número 3 del rànquing de Bravas Barcelona.

BarcelonaÉs sense cap mena de dubte la tapa estrella de restaurants i bars d’aquest país. Però el preu desorbitat de l’oli de gira-sol i, de retruc, el d’oliva, sumat a les dificultats per trobar-ne, l’estan posant en perill. Parlem de les patates braves.

L’atac rus a Ucraïna ha aturat l’activitat de les refineries del país governat per Volodímir Zelenski, del qual Espanya rep el 62% de l’oli de gira-sol que consumeix. Això ha fet que no només el preu d’aquest producte es dispari des de l’inici del conflicte fins a un 300% sinó que, a més, comenci a haver-hi problemes d’abastiment al sector de la restauració. La situació, alhora, ha provocat un dany col·lateral: que també es pagui a preus desorbitats l’oli d’oliva, concretament un 100%, el doble de car que abans del conflicte.

“Això no ho havíem vist mai”, explica Antonio Betorz, que és el fill del propietari del local més famós per les seves patates braves de Barcelona: el Bar Tomás. El seu negoci, amb dos locals a Barcelona i una quinzena de treballadors, gira entorn d’aquesta tapa, de la qual serveixen de mitjana fins a 300 racions al dia per local a un preu de 2,70 euros. “Les fregim amb oli d’oliva i en l’última comanda que hem fet, la setmana passada, hem hagut de recórrer a fins a cinc proveïdors i l’hem pagat al doble de preu (uns quatre euros el litre). No podem assumir una altra comanda amb preus tan elevats perquè perdem diners”, afirma Betorz.

Ara tenen estoc per a un mes i mig i de moment ja han descartat apujar el preu de la ració i renunciar a baixar la qualitat. “No les podem apujar un euro per fer front a aquest increment”, assegura el restaurador. Si quan s’acabi l’estoc continuen els mateixos problemes, una de les solucions que tenen sobre la taula és tancar els seus dos locals temporalment fins que els preus de l’oli tornin a recuperar una certa normalitat. “La situació és greu perquè el nostre plat estrella són les patates braves i la resta fan de complement; una altra comanda d’oli a aquest preu i haurem de tancar temporalment”, assegura.

Buscar una alternativa

Aquest gir és precisament el que s’està plantejant el Josep, un restaurador de Lleida que, com el Tomás, també ha hagut de recórrer a diversos proveïdors per aconseguir comprar oli de gira-sol aquesta setmana. El seu local fregeix les patates amb aquest tipus d’oli, pel qual ha pagat 50 euros per 25 litres, quan abans de la guerra el preu era d’uns 25 euros. De moment ha apujat la ració de brava 50 cèntims. “El negoci assumeix part d’aquest increment de preus perquè no el pots fer recaure tot al client”, explica.

Si s’arriba al punt que no troba oli o que encara se'n dispara més el preu, optarà per retirar la tapa i potenciar altres alternatives, com pinxos o ensaladilla. “No té sentit fer pagar les patates braves a preu d’or”, assegura.

El pànic del consumidor

Borges és l’empresa catalana més important en el sector de l'oli. L’últim any ha comercialitzat 118 tones d’oli d’oliva. Fonts de la companyia reconeixen que l’actual situació és “anòmala i està fora de control”. Tot i així, també deixen clar que han viscut episodis similars amb altres guerres, com la del Golf, i que el mercat sempre s’ha acabat normalitzant.

En el seu cas, Borges està garantint als clients que podran tenir el mateix volum que en les comandes de l'any passat. “Una altra cosa és el preu de venda, que s'ha multiplicat per dos o per tres perquè la demanda és molt més alta”, expliquen des de la companyia. El mateix increment està patint la companyia a l’hora de comprar les pipes de gira-sol. “No fem compres massives perquè no sabem si en setmanes la situació s’haurà normalitzat”, diuen.

Part d’aquesta manca d’oli, asseguren les mateixes fonts, és fruit del “pànic” de la gent. “Cal distingir una demanda habitual d’una d'irracional”, puntualitzen. En aquest sentit, afegeixen que totes les empreses treballen a, com a mínim, sis mesos vista. Si el ritme de venda dels olis hagués sigut l’habitual, hi hauria hagut prou temps per buscar alternatives al mercat ucraïnès, com ara els EUA, l'Àfrica o Sud-amèrica.

stats