Quan Cronos va trobar Kairós... però també el déu grec de la confusió

BarcelonaDiu Raül Blanco que no hi haurà cap altra oportunitat com aquesta per convertir una situació molt negativa en la turbina que acceleri una transformació que s'esperava d'aquí deu anys. El secretari general d'Indústria i Pimes del govern espanyol ha intentat amb aquest missatge sintetitzar el seu discurs en un acte organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya per reflexionar sobre la pandèmia, els fons europeus, el rol de la indústria i l'impuls a la digitalització i la sostenibilitat que n'hauria de sortir. 

Abans d'arribar al balanç final, Blanco ha lamentat que l'ocasional falta de material sanitari o la crisi dels xips semiconductors hagi posat en evidència l'avantatge que els Estats Units i la Xina tenen respecte a Europa en la cursa industrial. També ha celebrat que la política industrial sigui al centre del debat i ha recordat que l'equip designat pel govern ha estat deu mesos negociant i passant exàmens de la Unió Europea per rebre els fons que poden fer-ho realitat. Finalment, Blanco ha defensat que això els obligarà a ser molt rigorosos en l'execució del pla de recuperació.

Arribats a aquest punt, el ponent llança la clàssica idea de la crisi convertida en oportunitat, però aquest cop l'acompanya d'una lliçó de mitologia grega. Per a Blanco, la situació és com una mena de batussa entre l'arxiconegut déu grec del temps, Cronos, i la divinitat que representa el moment oportú, Kairós.

La metàfora estaria completa si no fos perquè al col·loqui hi ha convidat també Miquel Puig, coordinador del comitè que ha assessorat el govern de la Generalitat en l'arribada dels fons europeus. Ell no esmenta cap déu grec, però sembla tenir-ne un en ment quan li fa la rèplica: Kydoimos, que personifica la confusió. 

“Els fons Next Generation són ambigus, no se sap ben bé quina és la seva missió i per què han de servir”, llança l'economista només començar a parlar. I s'explica: per una banda, el nom fa pensar que la idea és que les generacions següents trobin una economia més resilient i sostenible, però per l'altra hi ha nombrosos sectors molt afectats per la pandèmia que els esperen per resoldre els seus problemes a curt termini. “Sembla que la política industrial ha arribat, i ha arribat de la mà dels Next Generation, però sempre que parlem dels Next Generation parlem de superar el covid i sortir de la crisi, i això és una altra cosa, estaríem parlant d'un mecanisme keynesià, no transformador”. En definitiva, insisteix, hi veu "ambigüitat”.

Dirigisme centralitzat

Però les alertes no s'acaben aquí. Puig considera que la confusió pressiona excessivament les administracions responsables de gestionar els fons. Veure el final de la legislatura tan a prop pot fer que el govern es precipiti a l'hora d'adjudicar els diners sense fixar-se que es gastin bé, i això comporta caure en el risc de finançar projectes que haurien tirat endavant sense necessitat dels fons. L'última crítica que llança a Blanco és que les directrius sobre com han de gastar els diners les comunitats són excessivament concretes. Ho bateja com a "dirigisme centralitzat", un terme que agrada tant a l'alt càrrec de l'executiu espanyol que serà protagonista dels últims minuts de debat.

Malgrat no semblar-ho d'entrada, els dos ponents diuen coincidir pràcticament al 100% i asseguren que es porten la contrària per enriquir la conversa. Un diàleg que, de tanta complicitat, s'enfila fins a cotes personals: Blanco no només assegura haver-se llegit el document resultant del comitè presidit per Puig, sinó que admet que és la classe de lectures que s'endú al llit.