Dossier 22/05/2021

Fons europeus: incerteses davant d'una oportunitat històrica

Els experts exposen a l’ARA la inquietud per la lentitud d’un projecte que no convenç les pimes

5 min

Barcelona¿Seran els fons europeus la panacea a la crisi econòmica que vaticinen alguns o, al contrari, arribaran massa tard? Quants arribaran a les empreses mitjanes i petites que formen el gruix del teixit empresarial català i quants seran per a les grans companyies? En un debat celebrat aquesta setmana a l’Ateneu Barcelonès i moderat per Antoni Bassas, l’ARA va reunir cinc veus expertes en la matèria: Joaquim Coello, membre del Conext CAT-EU –el comitè assessor sobre els fons de la Generalitat–; Ariadna Marín, consellera delegada de l’empresa de recobriments Coatresa; Jacint Soler, cap de relacions externes de Pimec; Kilian Garcia, director del departament internacional de Foment del Treball, i Joana Artís, assessora empresarial.

L’objectiu era analitzar amb detall en quin moment es troba l’aprovació i repartiment dels Next Generation EU i què han de fer les empreses i administracions del país per obtenir-los i aprofitar-los.

El disseny dels fons

22.400 milions als pressupostos de l’Estat del 2021

“Gastar aquests diners no és gens senzill”, va assegurar Coello, que va recordar que Espanya ha inclòs 22.400 milions dels aproximadament 70.000 que ha de rebre en transferències directes als pressupostos de l’Estat del 2021. “Aquests diners aniran a dues finalitats. La primera és la reparació dels danys de la crisi, ajudar empreses, pagar ERTOs, etc. Hi ha una segona part, de 10.500 milions, que anirà a crear una nova economia -i aquesta jo crec que és la quantitat que ens interessa més-, és a dir, a crear un nou sistema econòmic més eficient", va afegir Coello. 

La preocupació, però, és si seran realment útils. “La quantitat de diners de què disposa l’administració pública per licitació és important, però seria molt més important que aquests diners arribessin a l’economia productiva”, va dir Kilian Garcia. “El projecte presentat pel govern d’Espanya està força treballat perquè s’ha portat a terme una discussió prèvia amb la Comissió”, va dir, tot i que va recordar que encara pot patir canvis, especialment en el pla de reformes que condiciona l’obtenció de recursos.

El rol de la Generalitat

La gestió dels fons serà controlada directament des de Madrid

Les esperances que el govern català o els ajuntaments poguessin tenir algun tipus de control sobre l'orientació dels diners es va esvair ja fa uns mesos. “Els diners es repartiran des de Madrid, és a dir, es donaran a les autonomies per a coses predeterminades, però no ho determinarà la Generalitat”, va indicar Coello durant l’acte. 

“El nou Govern el més important que ha de fer és definir dins d’aquests diners que Espanya rebrà, quins són els projectes que volem fer a Catalunya”, va afegir. Ara bé, ¿és això útil estant el centre de decisió a Madrid? “Si Catalunya no ho expressa, no passarà res. Si ho expressa i no l’escolten es podrà queixar. Catalunya ha presentat bons projectes al govern central”, va reblar l’assessor del Govern. 

Els PERTE, peça central

El govern espanyol donarà prioritat a grans projectes estratègics 

“S’ha fet un decret llei, de desembre de l’any passat, en el qual s’estableix la manera d’agilitzar el repartiment d’aquests fons, d’uns projectes que se’n diuen PERTE, que són projectes de gran importància”, va explicar Coello. És el cas, per exemple, del cotxe elèctric o les bateries. 

Als PERTE, les empreses més grans hi jugaran un paper central, però Garcia també va recordar que “un PERTE ha d’estar present en més de dues comunitats autònomes, ha de tenir un efecte tractor molt clar, cobrir tota la cadena de valor, més de 40 milions d’euros i que un 40% de les empreses han de ser pimes”.

Les pimes, oblidades

Les patronals lamenten els pocs fons per a les companyies petites 

“No ens ha semblat bé el fet que el programa dedicat a pimes dins el pla de recuperació espanyol és relativament reduït, de 4.800 milions d’euros sobre un total de 72.000 milions”, va lamentar Jacint Soler, de Pimec. Ara bé, es va mostrar esperançat que “les pimes es puguin beneficiar com a proveïdors d’altres programes inclosos al pla”. 

Sobre la manca de diners que acabaran arribant directament a les empreses petites, Soler va destacar com a exemple el programa de digitalització, que “té una dotació inferior a la que té la digitalització de les administracions, quan les pimes tenim tres vegades més treballadors que l’administració pública” a Espanya. En aquest aspecte va coincidir amb Garcia: “Veiem amb bons ulls tot el que és la digitalització de pimes amb 3.000 milions d’euros, tot i que, si divideixes, al final són 2.000 euros per empresa. Quin procés de digitalització podran dur a terme? Segurament bastant reduït”, va comentar el directiu de Foment. Tots dos representants de les patronals van coincidir a apuntar que el govern espanyol no està prioritzant les companyies petites com a parer seu seria convenient. 

“El paper de la pime hauria de ser encara més gran dins del pla de recuperació que ha enviat el govern d’Espanya a la Comissió Europea. Quant a pimes, tot el que es pugui fer és poc i els diners han d’arribar-los com més aviat millor”, va assegurar Garcia. “Ens agradaria que es garantís que les empreses líders comptaran amb les pimes i que les convocatòries siguin realment transparents, que al final no tot s’acabi manegant al consell de ministres”, va afegir Soler. 

Incertesa general

Les empreses no saben ni com ni quan demanar els fons

“Hi ha massa incògnites avui”, va dir, taxatiu, Soler. Una opinió que van compartir tots els ponents. “La pime normal i corrent, majoritària a Espanya i sobretot a Catalunya, el que veu és un wait and see [esperar i observar]. Està tot molt obert, molt dispers”, va afirmar Ariadna Marín, que va demanar concreció sobre “de què anirà exactament” el programa espanyol. “Sostenibilitat? D’acord, però en què ho concretarem? Si vull posar plaques solars, quan ho faig?”, va afegir. 

“El programa del govern espanyol ens diu que tindrem habitatges més ecològics, cotxes elèctrics, comunicacions més ràpides, que la digitalització serà millor, però no explica com es farà, i això és un gran problema, perquè un pla ha d’explicar quines són les palanques que s’han d’utilitzar”, va lamentar Coello. I Artís també va coincidir en l’elevada incertesa: “Estem una mica esperant quina és la finestreta: a quina porta haig de picar?”.

“Una pime té uns recursos limitats, tant de personal com econòmics, i els vol posar en allò que té una certesa més alta que li tornarà un rendiment”, va assegurar. Tot i així, creu que hi haurà marge per aprofitar els fons. “Nosaltres ara mateix no hem activat res, però tampoc tinc la percepció que no ens arribarà res, sinó que sí que ens arribarà per a diversos sectors”. Artís ho va veure igual: “Quasi tothom té el seu foradet on ficar-se, potser no directament, però també per la col·laboració público-privada que en alguns moments es podrà fer”.

Lentitud

Els diners trigaran més d’un any a arribar a les empreses

 “Jo ara no tinc un projecte tan gros com els d’empreses que poden moure més diners per dedicar certs diners o gent del meu equip a treballar en coses que no saps com acabaran”, va indicar Marín.

Segons Soler, els fons arrosseguen “uns retards enormes”. L’acord entre els Vint-i-set va ser l’estiu del 2020, però “el Parlament Europeu no ho va aprovar fins al 16 de desembre” i fins al febrer passat no van sortir els reglaments al diari oficial de la UE, va recordar. A més, “el govern espanyol i altres estats van presentar el pla l’últim dia, el 30 d’abril, i ara hi ha dos mesos de marge per comentar-lo amb la Comissió”, la qual cosa allargarà el procés fins a l’estiu.

Aquests retards, a més, estan modificant els plans d’algunes companyies. “Ens estem trobant empreses que estan endarrerint les inversions esperant el mannà d’aquests diners europeus”, va explicar Soler.

stats