Economia 07/12/2021

La pandèmia eixampla la desigualtat: el 10% de la població mundial acumula el 75% de la riquesa

A Espanya el 10% més ric cobra una mitjana de vuit vegades més que el 50% més pobre

3 min
Una persona recull menjar al banc d'aliments de la parròquia de Santa Anna, Barcelona.

ParísLa tendència que té la bretxa entre rics i pobres a eixamplar-se és ben coneguda. La novetat és que la pandèmia ha accelerat les diferències: un any i mig després de la irrupció del covid-19 els multimilionaris tenen més diners i els pobres són encara més pobres. Les xifres que publica aquest dimarts el Laboratori de les Desigualtats Mundials, amb seu a París, en un informe coordinat pels economistes Thomas Piketty i Gabriel Zucman, són prou eloqüents: la riquesa dels més rics (51.700 persones, que representen el 0,001% de la població mundial) ha augmentat un 14% entre el 2019, abans de la pandèmia, i el 2021. La riquesa global, en canvi, només ha avançat un 1% en el mateix període. 

“La bretxa entre la part superior de la distribució de la riquesa i la resta de la població s'ha ampliat dramàticament durant aquesta pandèmia”, destaca l’informe. Si només ens fixem en les 50 persones més riques del món, la polarització és encara més evident. Mentre el covid deixava sense feina milions de persones al món per les restriccions, els ultrarics augmentaven la seva riquesa un 50%. "Això té bastant a veure amb el bon funcionament dels mercats financers. Els molt rics concentren les propietats de grans empreses i han vist créixer el valor de les empreses. La borsa ha anat bastant bé els últims anys", apunta un dels autors de l'informe, l'economista Luis Bauluz.

L’acumulació de riquesa suposa que un 10% de la població tingui a les seves mans un 75% de la riquesa. En el rànquing dels més rics del món, segons la revista Forbes, hi ha Jeff Bezos, fundador d’Amazon, i Elon Musk, president de Tesla. El fundador de Zara, Amancio Ortega, també es troba entre els primers de la llista: ocupa el número 11. A Catalunya, Forbes assenyala com la persona més adinerada la presidenta de Coca-Cola Europacific Partners, Sol Daurella, seguida d’Isak Andic, propietari de Mango.

Desigualtat a Espanya

Espanya no està al marge del fenomen, tot i que l’informe destaca que no és dels països on la bretxa és més gran. Les diferències s’observen tant en el capítol d’acumulació de riquesa com en el d’ingressos: com més diners es tenen, més elevats són també els ingressos. A l’Estat, les persones que formen part del 10% més ric cobren una mitjana de vuit vegades més que les que formen el 50% més pobre, i els seus ingressos suposen un terç del total de diners que guanya el conjunt d’espanyols. Els ingressos mitjans d’un adult a Espanya són de 30.600 euros bruts anuals, gairebé el doble que la mitjana mundial (16.700 euros).

La riquesa s’acumula a dalt de tot de la piràmide i la pobresa s’eixampla a baix de tot. Una de les cicatrius que ha deixat la pandèmia és l’expansió de l’extrema pobresa: per primera vegada en més de dues dècades, el nombre de persones a escala mundial que viuen en extrema pobresa ha augmentat. L’informe cita dades del Banc Mundial per il·lustrar-ho: amb la pandèmia, 100 milions de persones han baixat fins al rang d’extremadament pobres i ja sumen més de 700 milions. El covid ha propiciat una situació que, probablement, requerirà temps per revertir-se. 

Treballadors precaris, els més afectats

L’informe apunta que el confinament va deixar sense feina milions de persones, però que en els països desenvolupats els governs van impulsar mecanismes de protecció que van funcionar per evitar crisis socials més grans derivades de l’aturada. “Sense respostes polítiques, l’augment de la desigualtat hauria estat més fort”, assegura el document. La protecció, però, només va funcionar per als treballadors amb feines formals i en va deixar fora –en la majoria dels casos– els treballadors sense contractes, amb feines no declarades. 

“Els estudis que hi ha suggereixen que en les primeres fases de la pandèmia els confinaments van tenir un efecte més gran en persones vulnerables, incloses les persones amb ingressos més baixos i amb menys estudis. També en les persones que pertanyen a minories i les dones”, subratlla l'informe. Amb tot, els autors adverteixen que els esquemes de protecció han disparat el deute dels països, en alguns casos fins al 20%. “Aquest deute públic haurà de ser reemborsat pels ciutadans d’alguna manera”, avisen.

Les dades de l’informe no sorprenen, però segons els autors de l’informe posen en evidència que és urgent un mecanisme global per reduir les desigualtats, que inclogui els actius financers per calcular-los. Els economistes defensen imposar una taxa a la riquesa mundial per intentar retallar les desigualtats que es pagaria a partir d’un milió de dòlars de patrimoni i seria progressiva fins al tram més elevat, que es fixaria en els 100 milions de dòlars.

stats