Díaz carrega contra l'ERO de Telefónica: "Els diners públics no serveixen per acomiadar"

MadridL'Estat va decidir a finals del 2023 tornar al capital de Telefónica després que fos privatitzada el 1997. L'operació es va culminar el 2024 i avui la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, n'és el primer accionista, amb un 10% del capital social, cosa que va suposar un desemborsament de més de 2.280 milions d'euros a través de transferències del ministeri d'Hisenda. Ara la participació pública té al davant la primera prova de foc: un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per a 6.088 treballadors dels set negocis de Telefónica, tal com han informat des de la UGT, cosa que suposa un 24,3% del total de la plantilla.

Fins ara només s'hi havia pronunciat el ministre per a la Transformació Digital i la Funció Pública, Óscar López (PSOE), que s'havia limitat a assenyalar que el que acabi passant amb l'expedient ha de ser "d'acord amb els sindicats". Però aquest dimarts la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), ha esmenat de ple la decisió de la teleco que presideix el català Marc Murtra: "No em sembla correcte [...]. Els diners públics no serveixen per acomiadar ningú, per molt bones que siguin les condicions de l'ERO", ha recriminat Díaz en roda de premsa després del consell de ministres. "No compartim en absolut que una empresa que té beneficis i està participada amb recursos públics acomiadi més de 5.000 treballadors", ha reiterat la titular de Treball.

De fet, des d'aquest ministeri s'ha enviat una carta a la presidenta de la SEPI, Belén Gualda, argumentant el seu rebuig a l'ERO, tal com expliquen fonts de la cartera. Des de l'equip de Díaz s'insisteix que la proposta d'acomiadar tants empleats és "indecent".

Els rumors d'un ERO feia setmanes que planaven sobre la companyia. De fet, durant la presentació del nou pla estratègic el 4 de novembre Telefónica ja va obrir la porta a aquesta reducció de la plantilla com a via per reduir els costos. Aleshores el seu president, Marc Murtra, va afirmar que el pla tenia el suport de tots els principals accionistes, incloent-hi la SEPI.

Fonts de l'organisme que presideix Belén Gualda asseguren que com a accionistes exigiran que "hi hagi acord amb la part social [els sindicats] en qüestions que tenen a veure amb l'ocupació". "Les mesures amb un impacte sobre la plantilla han de ser fruit de la negociació [...]. La SEPI no dubta que empresa i sindicats arribaran a un acord", indiquen des del braç inversor del govern espanyol.

ERO en set negocis diferents

Aquest dilluns Telefónica comunicava als sindicats majoritaris les primeres xifres de l'expedient de regulació d'ocupació. D'entrada, l'ERO afecta 5.418 treballadors a Espanya de quatre dels principals negocis de la companyia (Telefónica Espanya, Telefónica Móviles, Telefónica Soluciones i Movistar+).

Aquest dimarts, però, la teleco hi ha sumat la plantilla de tres àrees de negoci més: Global Solutions, on s'acomiadaria 140 persones d'una plantilla de 638; Telefónica Innovación Digital, amb 233 empleats afectats d'un total de 933, i Telefónica SA, on l'afectació seria de 140 treballadors. D'aquesta manera, la plantilla acomiadada s'elevaria fins als 6.088 empleats, un 24,3 % del total a l'Estat (uns 25.000 empleats en el conjunt de les set àrees de negoci).

Una de les línies vermelles dels sindicats és que l'ERO sigui voluntari, basat en jubilacions anticipades i en "coherència" amb l'ERO que ja es va acordar el febrer del 2024, quan es va aplicar l'últim expedient de regulació d'ocupació, i quan l'Estat encara no era el primer accionista de la companyia. Alhora, els sindicats volen que s'obri una negociació per garantir les condicions dels treballadors que es queden a Telefónica i exigeixen negociar una pròrroga dels convenis col·lectius dels diferents negocis. "No es pot parlar de futur o transformació de les empreses sense garantir prèviament l'estabilitat laboral i la continuïtat dels drets col·lectius", han advertit des de la UGT.