Economia 19/12/2021

Enrique Sáez: "Amb els diners en efectiu l’estat facilita la vida als delinqüents, i no sé si és la seva funció"

5 min
Enrique Sáez Ponte, apòstol de la desaparició dels diners en efectiu.

Corria el 1994, aviat farà trenta anys, quan Enrique Sáez Ponte (La Corunya, 1947) escrivia a la premsa que "ja podem imaginar una economia que funcioni sense efectiu" i el 2001 ja vinculava els bitllets de 500 a Bin Laden, però no perquè fossin difícils de trobar sinó perquè eren la moneda preferida dels criminals i els terroristes. Avui Sáez, exdirectiu del Banco Pastor, segueix fent apostolat a favor de la desaparició del cash i acaba de publicar La energía oscura del dinero 2.1 (Europa Ediciones), segona versió d’un llibre publicat el 2007. Ell mateix creu que va ser dels primers a escala internacional a defensar l’abolició del metàl·lic.

Com va arribar a aquesta conclusió per primer cop?

— Jo era responsable de mitjans de pagament del Pastor i anava a les reunions amb Visa i 4B. Teníem una competència pública: el Banc d’Espanya regalava els bitllets. Emetre diners és un negoci: fas paper i a canvi del paper et donen uns diners, i amb els tipus d’interès alts era molt bon negoci. Però actuava com un monopolista: prohibia als bancs cobrar el servei de caixa, que és el més car que donen! A molta distància del següent. Si fas una transferència per ordinador et cobren comissió; ara, si anaves amb monedes a una oficina no et cobraven res, tot i que això ha començat a canviar. El banc ha de comptar-les, guardar-les, trucar a l’empresa de transport... és caríssim. I amb el risc que algun treballador posi la mà a la caixa o que hi hagi un atracament. I em vaig adonar que aquest servei públic al primer a qui ajudava era a ETA. Al llibre cito una carta d’extorsió d’ETA que deia: "Per raons de seguretat li pregaríem que fes la seva aportació en bitllets". Sense aquest magnífic servei públic, ETA no hauria existit.

Les extorsions fa anys eren sempre en metàl·lic, però això està canviant. Els hackers demanen criptomonedes a canvi de desbloquejar els ordinadors de les empreses. ¿Això no debilita els arguments en contra del cash?

— Els sistemes alternatius tindran molt menys impacte que el paper moneda. Primer, perquè en la meva opinió les criptomonedes acaben sent traçables. Una organització que feia atacs informàtics i demanava rescats en bitcoins va ser desarticulada a la primavera als Estats Units: els van requisar tots els bitcoins. I, d'altra banda, jo no veig que es paguin paperines [de droga] en bitcoins. El preu canvia moltíssim cada dia perquè sigui un sistema de pagament. Una altra cosa és que sigui un actiu en el qual invertir. Però no li veig la flexibilitat que té el bitllet. De fet, els bitllets no paren d’augmentar. Segons el Banc Central Europeu, les retirades d’efectiu van caure un 31% el 2020, però el valor dels euros emesos pel mateix BCE va créixer un 11% durant aquell any.

El mateix BCE ha dit que l’ús del metàl·lic va caure el 2020 però que la demanda de tenir cash va augmentar molt, en 550 euros per persona. La tesi del banc és que molts preferien tenir metàl·lic guardat davant la incertesa de la crisi que teníem a sobre.

— El fet és que les retirades d’efectiu han baixat. I el BCE ha seguit emetent, sobretot bitllets de 50, 100 i 200 euros, que són els que la gent gairebé no fa servir. Als EUA, des de fa dos o tres anys, el bitllet més imprès és el de 100 dòlars. Tot i que ningú el fa servir i que el 80% estan fora del país. Insisteixo: l’estat facilita la vida als delinqüents i als evasors fiscals. I no sé si és la seva funció.

Els beneficis d’eliminar l’efectiu són bastant obvis. Però parlem dels riscos. Què passaria l’endemà d’una eventual supressió?

— S’han de tenir en compte alguns problemes de confidencialitat i de protecció de dades, tot i que la gent regala més informació a Facebook, dient on va i penjant-hi fotos, que no pas amb els moviments del compte corrent que tenen al banc. S’ha de fer una transició que permeti que la gent gran i la no adaptada tingui temps d’adaptar-s’hi. També hi ha la possibilitat de deixar les monedes un temps més...

Per què?

— A un capo de la droga li costarà pagar un carregament de cocaïna amb un tràiler de monedes. S’ha de fer un pla. Dinamarca ja el té per eliminar l’efectiu el 2030. Suècia i Noruega, sense un pla específic, segueixen el mateix camí. A Suècia no es pot pagar res vinculat al sector públic, transport públic inclòs, en efectiu. L’important és que se’n parli. No he fet el llibre per fer-me ric ni res. La societat civil ha d’impulsar debats com aquest. Perquè la tecnologia ens permet, per primera vegada des que es van inventar els diners fa milers d’anys, que els pagaments siguin totalment traçables.

Un altre risc: la inclusió financera. A Europa hi ha 13,5 milions d’adults sense banc. Els ignorem?

— La tecnologia ho pot solucionar. Jo proposo, per exemple, que la targeta de la seguretat social es converteixi en una targeta de pagament. S’hi podria cobrar el salari social [ingrés mínim vital, renda mínima garantida, etc.] i que els diners es dipositessin en un banc públic per a desfavorits.

Però i la gent que demana diners pel carrer?

— Aquestes coses s’hauran de tenir en compte. Per això proposo que es creï un comitè d’experts que pensin la transició. Un dels nostres defectes és que discutim molt sobre principis i no tant sobre solucions. Llavors ens aferrem a una cosa, la confidencialitat, els desfavorits... El BCE diu que el metàl·lic beneficia els desfavorits: deu ser per això que n’emet més de 100 i 200 euros. Em sembla hipòcrita.

El BCE què hi guanya? El negoci que deia al principi?

— [Riu] Als bancs centrals els encanta ser els hereus del privilegi real d’emetre moneda. I té un aparell de gent que viu bé i cobra bons sous. És molt difícil que els aparells s’autoeliminin les funcions.

Un altre argument en contra: els bancs ja tenen actualment tipus negatius: paguen pels diners que dipositen al BCE. Si això ho fan als clients, aquests encara tenen l’opció de retirar-los i guardar-los a casa. Però si suprimim el cash, estem desprotegits.

— Avui dia, amb les fintech, la banca no distribuïda... Tens alternatives. I pots comprar or, si vols! Els bitllets no són l’únic sistema per mantenir el valor.

Estem assumint que tota la població té la formació financera suficient per invertir en actius diferents dels diners i mantenir el valor. No és agosarat?

— La gent trobarà la manera de defensar el valor sense necessitat de bitllets. Eliminar el cash alguns inconvenients, òbviament, però són bastant salvables amb la tecnologia que tenim, i també hem de tenir en compte la gentussa que viu d’això. Hi ha pros i contres, però per això vull generar un debat.

Vostè defensa que els tipus negatius poden ser, de fet, una bona solució si desapareix l'efectiu.

— Per sortir d’una recessió, l’eina habitual és abaixar els tipus d’interès i elevar la despesa pública per fomentar la demanda i cobrir necessitats socials. Si poguessis aplicar tipus negatius [a tothom], el sector públic no gastaria tant i no assumiria un deute gegant que complica molt l’època posterior a la recessió. Keynes en parlava.

Si dius a la gent que a partir de demà els 1.000 euros de sou que cobra seran menys quan els tregui del banc... Home, vol dir que ho acceptarà?

— S’hauria de veure... Les empreses començarien a crear ocupació l’endemà mateix. Perquè si hi ha tipus negatius preferiran invertir. Teòricament, apareixerien noves oportunitats de feina. S’ha de trobar un equilibri. El tema és que no hi ha prou debat sobre la possible retirada dels bitllets, que aguanten una enorme economia submergida i també criminal.  

stats