La crisi redueix encara més el nombre de dones directives

BarcelonaLa desigualtat laboral entre homes i dones no mostra símptomes de millora a Espanya i és transversal en tota la jerarquia de les empreses. A les cúpules directives, la crisi ha fet encara més invisibles les dones, amb una presència que no arriba al 12% dels càrrecs de responsabilitat, més de set punts per sota que el 2008.

Hi ha hagut un lleu descens d'executives respecte a l'any passat, quan la quota estava en el 12,5% i recuperant-se, però aquesta remuntada s'ha truncat. "Tornem a models rígids i antics que perjudiquen especialment les dones", ha lamentat Aline Masuda, professora i investigadora de l'escola de negocis Eada, que ha elaborat un estudi amb ICSA –consultora de recursos humans- sobre les diferències retributives per sexe a Espanya.

La bretxa salarial és patent a les conclusions del treball: les dones que aconsegueixen arribar al cim de l'empresa cobren un 17% menys que els homes, de mitjana. L'estudi situa el sou mitjà d'un directiu a Espanya prop dels 80.000 euros anuals per només 68.100 euros en el cas de les dones. La diferència es manté enquistada des de fa anys "sense cap mena de justificació objectiva", segons critica Ernesto Poveda, coautor de l'estudi i director d'ICSA.

Les dones tenen més bona formació, amb un 49% que arriben a llicenciar-se respecte al 46% dels homes, i estan empatades pel que fa als postgraus i màsters –un 40% l'acaba cursant–. Malgrat això, els ingressos dels directius, que es negocien fora dels convenis col·lectius, són clarament desiguals. "Hi ha una discriminació evident i també el factor de la negociació que es fa de tu a tu en aquestes posicions, on la manera de negociar d'homes i dones és diferent", explica Masuda. Entre altres factors, sosté, hi ha el fet que les dones sovint acostumen a tenir una visió menys monetària de la feina i a valorar altres factors.

La bretxa salarial és generalitzada al mercat laboral espanyol, començant per les capes d'empleats amb ingressos més baixos, i s'accentua a mesura que s'escala en la jerarquia. La diferència de l'11,5% entre el que reben assalariats homes i dones,creix fins a quasi el 14% en els comandaments intermedis i es dispara al 17% en càrrecs de responsabilitat.

Un problema cultural

De fons, però, hi ha un problema cultural greu, sosté Aline Masuda. "Encara és molt forta la visió que el directiu és l'home i la cuidadora, la dona", lamenta. Això vol dir que les dones, a tots els nivells, tendeixen a reservar més temps per atendre els fills i les feines domèstiques.

El problema és que flexibilitat és insuficient per garantir que un directiu pugui ser, a més a més, pare o mare, conclou l'experta d'Eada. Les empreses són poc amigues encara del teletreball i d'altres fórmules que permeten una millor conciliació, com ara la feina per objectius.

Treballar per objectius, sosté Poveda, és una fórmula on tothom hi surt guanyant. L'empresa veu acomplert el que es proposa i, a més, guanya productivitat, perquè sovint el treballador està més motivat perquè pot administrar-se el temps amb llibertat.

Espanya va endarrerida en digitalizació, i això penalitza els sous

Tot i no ser una fórmula generalitzada, les empreses amb feines que tenen contingut tecnològic alt, són més proclius a treballar per projectes i objectius i això fa que tinguin millors ràtios d'igualtat. "En empreses tecnològiques, hi ha menys discriminació perquè la flexibilitat propicia millors condicions per a les dones amb responsabilitats", sosté Poveda. "La tecnologia pot ser el gran aliat per a corregir algunes situacions de desigualtat que persisteixen", conclou.

Un entorn també crític

Els horitzons professionals de les dones a d'altres països de l'entorn europeu no són gaire més prometedors. A França, la presència femenina en càrrecs de direcció és només una dècima més alta que a Espanya (11,9%) i les diferències salarials ronden l'11%.

En el cas d'Itàlia, un altre dels països que recull l'estudi, les dones executives cobren un 10% menys que els seus col·legues homes. En aquest cas, però, la seva presència és encara més minoritària i suposen poc més del 7% de total.