Treballadors públics
Economia 22/07/2021

Dubtes jurídics amenacen la reforma dels interins

La UGT avisa que la mesura que permet obtenir plaça sense passar per oposicions pot ser inconstitucional

3 min
La ministra d'Hisenda i Funció Pública, Maria Jesús Montero, durant el ple al Congrés dels Diputats aquest dimecres

L'anunci de la flamant ministra de Funció Pública, María Jesús Montero, que els interins de més de deu anys guanyin una plaça sense oposicions –segons el compromís signat amb ERC per salvar in extremis el decret– ha generat dubtes jurídics, en concret sobre si és constitucional o no. El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, sorprès amb el canvi d'última hora, ha posat en dubte que la proposta s'adeqüi a la carta magna.

"Ja hi havia avisos dels advocats de l'estat d'inconstitucionalitat, caldrà veure com avança i es concreta", ha dit Álvarez en una entrevista a la SER. El líder de la UGT ha afegit que "són novetats que no es van poder introduir a la negociació perquè el govern [espanyol] al·legava que eren inconstitucionals". En aquest sentit, fonts del ministeri d'Iceta, que és qui va encapçalar la negociació, no concreten si alguna mesura en va quedar fora durant la negociació per inconstitucional.

Tres principis bàsics en joc

El nou acord anunciat per Montero al Congrés xocaria amb els tres principis bàsics que regulen l'accés d'un treballador a l'administració pública: igualtat, mèrit i capacitat. "Aquests principis existeixen perquè no es generin situacions il·legals i perquè les persones que hi entrin siguin les més capacitades per donar un servei públic", explica l'advocat especialitzat en dret laboral Jordi García. Afegeix que no hi ha cap "mecanisme automàtic" regulat per llei i apunta que en tot cas es poden definir uns valors o criteris en funció del que l'administració vulgui tenir en compte, com per exemple donar més pes a l'antiguitat. "Crec que no és possible. Per molt que faci cinquanta anys que ets a l'administració, has de fer alguna prova", insisteix García.

Fonts del ministeri d'Hisenda reconeixen a l'ARA que el nou compromís, tal com es va anunciar, s'ha de treballar i que el resultat serà "constitucional", emfatitzen. Al seu torn, fonts d'ERC coneixedores de la negociació assumeixen que "[l'acord] es pot tombar", però que és "una bona mesura per començar". La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha defensat que el decret "compleix" el que planteja el Tribunal de Justícia Europeu i Díaz ha celebrat "l'avenç" d'ahir al Congrés en referència al compromís amb ERC, però ha matisat que el govern "continuarà treballant sent conscient dels articles 103 i 106 de la Constitució", que assenyalen com ha de ser l'accés a l'administració pública.

Tant la Constitució com l'Estatut del Treballador Públic recullen el dret de tots els ciutadans a accedir a un lloc de treball públic d'acord amb els principis constitucionals de mèrit, capacitat i igualtat. "El problema principal serà si el decret ataca aquests principis bàsics", apunta l'advocat laborista de la cooperativa Red Jurídica, Eduardo Gómez, que afegeix que en cas que algú hi presenti un recurs serà el Constitucional qui ho acabarà dictaminant. L'exigència general a l'hora de seleccionar els empleats públics ha de ser pels seus mèrits acadèmics o professionals, així com per les seves competències per al servei públic, i que "les persones no poden ser tractades de manera diferent per les lleis si no hi ha justificació fonamentada i raonable". Gómez anticipa que si bé cal esperar a llegir la lletra petita de la reforma, està convençut que "s'obriran molts plets judicials i processos als tribunals perquè és una reforma que afecta moltes persones, per a bé o per a mal".

stats