Més IVA i més IBI: la demanda de la Comissió Europea al govern espanyol

Els ministres d'Economia de la Unió reclamen a Madrid que apugi l'IVA, l'IBI i els combustibles, i que elimini les deduccions en l'impost de societats i l'IRPF. També volen més retallades per aconseguir equilibrar el pressupost

Els ministres d'Economia de la UE han donat aquest divendres el vistiplau, sense introduir cap canvi, a les recomanacions econòmiques de la Comissió Europea per a Espanya. Unes recomanacions que passen per gravar el consum, ampliant la base de l'IVA, apujar els combustibles i l'impost de béns immobles (IBI), rebaixar les cotitzacions socials i eliminar les deduccions en l'impost de societats i l'IRPF.

En el document de treball que la CE ha fet arribar al Consell de ministres d'Economia de la UE, l'Ecofin, els experts de la Comissió deixen clar que "hi ha marge per apujar els impostos sobre el consum i millorar la seva eficiència ampliant la base de l'IVA". El govern espanyol ja ha apujat el tipus d'IVA que s'aplica als productes sanitaris, seguint les indicacions de Brussel·les, però fins ara s'ha mostrat reticent a apujar de nou l'impost de forma general, i tampoc no ha volgut tocar els impostos dels carburants.

El món laboral

Una part important de les recomanacions dels socis comunitaris se centra en els problemes del mercat laboral d'Espanya, autèntica ovella negra d'Europa amb taxes d'atur pròpies de països subdesenvolupats. Per acabar amb la xacra de l'atur —un problema endèmic a Espanya, que amb l'esclat de la bombolla immobiliària i la posterior crisi ha arribat a proporcions mai no vistes— Europa recomana al govern de Rajoy que impulsi noves mesures com "reduir el nombre de tipus de contracte" i garantir "un accés equilibrat" als drets en cas de cessament de la relació laboral. Espanya ha de vetllar perquè "l'evolució dels salaris reals sigui coherent amb l'objectiu de creació d'ocupació" i "reforçar els requisits de recerca de feina" per percebre les prestacions d'atur. És a dir, Brussel·les vol menys tipus de contractes, menys drets laborals en cas d'acomiadaments, salaris més baixos i menys facilitats per cobrar les prestacions de desocupació. En altres paraules, vol que Madrid vagi encara més lluny pel camí de l'última i polèmica reforma laboral, aprovada l'any 2012.

"Reducció sistemàtica de la despesa"

En l'apartat del dèficit, un dels aspectes que més preocupa a Brussel·les i que ha arribat a posar en perill l'euro, Europa demana a Madrid que especifiqui quins són els "ajustos" —la forma tècnica de parlar de retallades— que pensa aplicar per corregir el dèficit excessiu i deixar-lo en el 2,8% del PIB l'any 2016. Després d'aconseguir aquest objectiu, Espanya hauria d'aplicar un ajust "estructural" per tal d'equilibrar el seu pressupost l'any 2017. La intenció és que el pressupost es redueixi almenys un 0,5% cada any per situar el deute per sota del 60% del PIB.

Per fer-ho possible, la UE recomana així mateix al govern espanyol que faci abans del febrer de 2015 una "reducció sistemàtica de la despesa en tots els nivells de l'Administració" i li recorda que la correcció dels "desequilibris pressupostaris" exigeix aplicar "de manera creïble" ambicioses reformes estructurals que permetin incrementar la capacitat d'ajust i impulsar el creixement i l'ocupació.

D'altra banda, els socis d'Espanya a la UE també afirmen en les seves recomanacions que el govern ha de garantir l'eliminació efectiva del dèficit del sector elèctric a partir de 2014 després de la reforma de l'any passat, prenent si cal, mesures estructurals addicionals. Igualment opinen que el govern ha d'abordar el problema de les autopistes de peatge insolvents minimitzant els costos per a l'Estat i crear, abans de finals de 2014, un observatori independent per avaluar els grans projectes futurs d'infraestructura.

Més continguts de