EL RADAR
Economia  /  Empresa Catalana 20/03/2022

Els bancs bloquegen les vendes de les propietats dels russos a Catalunya

Per ordre del BCE no poden admetre ingressos superiors als 100.000 euros de ciutadans amb nacionalitat russa

4 min
Vista aèria de S'Agaró, a la Costa Brava, un dels destins preferits dels russos que compren immobles a Catalunya.

Fa dues setmanes, el sector immobiliari català donava per fet que aviat hi començaria a haver ciutadans russos malvenent-se les propietats que tenen a Catalunya (en alguns casos, veritables mansions en punts de la costa com S’Agaró). El raonament era que les sancions imposades a Rússia per la invasió d'Ucraïna han deixat molts russos amb habitatges a Catalunya sense accés als seus diners, i que vendre’s les propietats era l’única manera de poder tenir cash. Però tots aquests auguris no s’han complert. El motiu: els bancs de tot el continent han imposat unes normes sense precedents que impedeixen que qualsevol ciutadà rus ingressi més de 100.000 euros. Per tant, si algú es ven la casa no tindrà on dipositar els diners.

Els ciutadans russos (i els bielorussos) tampoc podran fer operacions noves amb els bancs. No podran demanar una hipoteca, per exemple, i les que s’estaven tramitant abans que esclatés el conflicte ja es veurà com acaben. “Els equips de riscos són sempre curosos, però ara estan especialment vigilants per no incomplir cap regulació del Banc Central Europeu”, expliquen des d’una entitat. El BCE està tutelant les noves normes per tallar bona part dels vincles financers entre Europa i Rússia.

El cert és que el nombre de clients russos als bancs catalans és molt limitat (menys del 0,2% de la clientela total, segons algunes estimacions) i que, per tant, a les entitats financeres l’impacte d’aquestes restriccions segurament serà anecdòtic. 

Efectes al sector immobiliari

Tampoc hauria de patir gaire el sector immobiliari català, en general, ja que el client rus va perdre –coincidint amb l’annexió de Crimea, el 2014– la importància que havia arribat a tenir. Com s’aprecia al gràfic que acompanya aquest article, el 2012 els clients russos eren els tercers compradors estrangers més importants d’Espanya i gairebé van arribar a quedar en segon lloc, just al darrere dels francesos i molt lluny dels britànics, que són els líders destacats des de fa molts anys. “Eren compradors agraïts de tenir, que et podien comprar un pis d’un milió d’euros sense fer gaires preguntes”, explica el directiu d’una immobiliària catalana. De tots els russos que compren a Espanya, el 40% ho fan a Catalunya, segons les estimacions del sector.

Però amb l’annexió de Crimea van arribar les primeres sancions a Rússia i el ruble va caure amb força. Això va fer que per als russos comprar a l’estranger fos molt car i, com mostren les dades, el 2016 els russos ja eren la desena nacionalitat.

El pes dels russos en el mercat immobiliari espanyol
Percentatge sobre el total de compres fetes per estrangers segons la nacionalitat

30%

Regne Unit

França

Alemanya

Marroc

25%

Bèlgica

Romania

Itàlia

20%

Suècia

Xina

Rússia

15%

El 2012 Rússia gairebé

arriba a la segona posició

10%

5%

0%

2020

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Regne Unit

30%

França

Alemanya

Marroc

Bèlgica

25%

Romania

Itàlia

Suècia

20%

Xina

Rússia

15%

El 2012 Rússia gairebé

arriba a la segona posició

10%

5%

0%

2020

2009

Regne Unit

30%

França

Alemanya

Marroc

Bèlgica

25%

Romania

Itàlia

Suècia

20%

Xina

Rússia

15%

El 2012 Rússia gairebé

arriba a la segona posició

10%

5%

0%

2020

2009

Ara bé, en el segment del superluxe els russos seguien tenint la seva importància. Al sector se'n guarden prou de dir noms, però reconeixen que alguns dels principals oligarques tenen propietats al litoral, especialment a la Costa Brava. En aquest cas, la caiguda del ruble posterior a l’annexió de Crimea no va tenir gaire incidència, ja que “molts ja tenien els diners a Espanya”, de manera que el tipus de canvi no els va afectar. Moltes de les compres, per cert, es fan a través d’empreses perquè “surt més barat” fiscalment, com corrobora un assessor consultat per aquest diari. De fet, l'oligarca Seguei Txemezov —que té el seu iot Valerie incautat al Port de Barcelona— té diverses propietats a la Costa Brava adquirides a través d'una complexa trama societària amb els seus familiars, com va destapar una investigació periodística el 2019 .

Els immobiliaris que tracten amb aquests clients asseguren que un reclam per a l’adquisició d’habitatges són les golden visa, que permeten obtenir el permís de residència a Espanya per a tota la família si compres un habitatge de més de 500.000 euros o fas determinades inversions financeres. El ministeri d’Exteriors no vol explicar quantes d’aquestes golden visa s’han donat des que es van crear el 2013, i es limita a donar les dades des del gener del 2020: en aquests dos anys i escaig, 237 ciutadans russos han obtingut la golden visa espanyola, el 96% dels quals per haver comprat un habitatge.

Protagonistes

1.
Topada entre Elisenda Paluzie i Josep Sánchez Llibre
Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball.

Els presidents de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i l’ANC, Elisenda Paluzie, van tenir una topada en públic la setmana passada. Va ser a la conferència nacional d’ERC, que el partit celebra cada quatre anys i a la qual estaven convidats aquests i altres representants socials. Sánchez Llibre va acostar-se a Paluzie per saludar-la, segons expliquen persones que hi eren. La presidenta de l’ANC es va negar a donar-li la mà i va dir-li que no el tornaria a saludar fins que Foment del Treball no retiri les demandes que té interposades contra l’ANC per la web de consum estratègic (en la qual es llistaven empreses afins). Sánchez Llibre va marxar empipat. Per cert: una de les denúncies de Foment a l'ANC va ser a les autoritats de competència, les quals han proposat arxivar el cas, com va explicar aquest diari dilluns passat .

2.
Quin paper tenen els consellers independents?
Ramon Adell és ara conseller independent de Naturgy.

El codi de bon govern de la CNMV , l’òrgan supervisor de la borsa, recomana que les cotitzades tinguin almenys la meitat del consell d’administració ocupat per independents. Però què són realment els consellers independents? Aquesta setmana la junta de Naturgy ha ratificat el nomenament del catedràtic Ramon Adell com a conseller de Naturgy en representació de CriteriaCaixa. El que sobta és que, fins a la seva elecció, Adell era conseller independent a la mateixa Naturgy. La pregunta és, per tant, si realment era independent. La mateixa CNMV ja deia el 1998 : “La nostra sensació és que s’està estenent una interpretació lleugera del que és un conseller independent”.

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat

stats