Ja han tornat 681 de les empreses que van marxar de Catalunya per l'1-O

BarcelonaEls casos del Banc Sabadell, la Fundació la Caixa i el seu hòlding Criteria, la cimentera Molins o Laboratoris Ordes, que han retornat la seu social a Catalunya després que marxessin arran del referèndum de l'1-O no són puntuals, hi ha hagut més moviments. Per primer cop es tenen dades concretes: ja han tornat 681 de les empreses que van traslladar la seva social fora de Catalunya a finals del 2017 i durant el 2018. Així es desprèn de l'últim informe sobre moviments de seus socials de la companyia Informa BD, del grup Cesce, corresponent al primer trimestre del 2025.

Per primer cop es quantifica no només el saldo de seus socials per comunitats, sinó també el retorn d'empreses catalanes que van marxar a conseqüència de l'1-O. Cert és que entre les que no han tornat encara n'hi ha algunes que formen part de l'Íbex-35, com CaixaBank –si bé en aquest cas ha tornat el seu primer accionista, Criteria–, Colonial o Naturgy. De fet, les 681 empreses que han tornat a Catalunya són un 7,39% de les 9.221 que se'n van anar des del quart trimestre del 2017, diu Informa.

L'estudi indica que hi va haver un augment de sortides d'empreses de Catalunya "a conseqüència de la crisi política", però destaca que "s'observa un efecte de retorn, amb empreses que han decidit traslladar de nou la seva seu social a Catalunya després d'haver-la canviat". Així, s'indica que s'han comptabilitzat 681 companyies que han fet aquest viatge d'anada i tornada. L'any que en van tornar més va ser el 2019, amb 113 seus socials que van tornar a Catalunya, seguit del 2023, amb 107. Per comunitats, des d'on han tornat més empreses a Catalunya és Madrid, en concret 410; seguida del País Valencià amb 74 i l'Aragó amb 65.

L'actual Govern, amb Salvador Illa al capdavant, es va marcar com un dels objectius de la legislatura aconseguir el retorn de les empreses que van marxar. Un objectiu que reiteradament també s'ha marcat el president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.

L'estudi del primer trimestre referma la tendència que ja ve d'antic: cada trimestre Catalunya té un saldo negatiu de seus empresarials, és a dir, en marxen més de les que arriben, però això és en nombre, perquè si ens fixem en la facturació, Catalunya guanya negoci. Així, en nombre de seus, des de l'any 2015, "Madrid ha registrat el nombre més gran de saldos positius, amb 37, mentre que Catalunya no ha registrat cap saldo positiu en 41 trimestres".

Tot i això, el primer trimestre del 2025 Madrid ha registrat un saldo negatiu de -7, quan el primer trimestre de l'any passat va registrar un saldo positiu de 181 seus socials. En el cas de Catalunya, el primer trimestre del 2025 ha sigut dels millors de tota la sèrie, amb un saldo negatiu de -23 seus, quan el primer trimestre de l'any passat el saldo negatiu va ser de -84 seus.

Catalunya guanya negoci

Una altra cosa és el negoci que aporten o resten les empreses a cada comunitat amb els seus canvis de seus. Aquí Catalunya gairebé sempre és la comunitat més ben posicionada. De fet, el primer trimestre d'aquest any, entre les empreses que van marxar i les que van arribar al Principat, Catalunya va guanyar 436 milions d'euros de negoci. Molt per sobre de la segona comunitat, que va ser Astúries, que va guanyar 68 milions d'euros. És a dir, Catalunya guanya volum de negoci malgrat perdre seus empresarials.

Madrid se situa en el camp oposat. Malgrat guanyar seus empresarials, perd negoci. En concret, la comunitat de Díaz Ayuso, en facturació, va perdre 29 milions d'euros el primer trimestre d'aquest any. I la comunitat que va perdre més facturació va ser l'Aragó, amb 228 milions d'euros de saldo negatiu.