Les grans de l'Íbex superen la crisi energètica amb uns guanys d'11.157 M€
Les grans elèctriques aposten per repensar el calendari de tancament de les nuclears
BarcelonaL'any 2024 va estar marcat, des del punt de vista energètic, per la fi de la gran crisi provocada per la invasió russa d'Ucraïna. Els preus, tant de l'electricitat com del petroli, es van moderar i, en el cas de la llum, fins i tot es va arribar a dies amb preus negatius en el mercat majorista, cosa que no havia passat mai a Espanya. Però les grans energètiques que formen part de l'Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola, van superar el tràngol de la moderació de preus amb uns guanys importants. Les quatre grans companyies del sector –Repsol, Endesa, Iberdrola i Naturgy– van obtenir conjuntament un benefici net d'11.157 milions d'euros, quasi un 4,3% més que el 2023.
El 2024 no va ser, en conjunt, el millor any per al sector, perquè els guanys rècord els van aconseguir aquestes companyies el 2022 (l'any de l'inici de la guerra a Ucraïna), quan les quatre grans van assolir un benefici rècord conjunt de 12.780 milions d'euros. Tot i això, els guanys del 2024 d'aquestes companyies és el segon millor registre des de l'any 2019, l'anterior a la pandèmia de la covid-19.
No obstant això, l'alegria va per barris. Iberdrola, la companyia elèctrica que presideix Ignacio Sánchez-Galán, va tancar el 2024 com el millor de la seva història, amb un benefici net rècord de 5.612 milions d'euros. De fet, la companyia continua una línia ascendent any rere any, la qual cosa representa un increment d'un 17% pel que fa a l'exercici anterior, impulsat per unes inversions totals històriques de 17.000 milions l'any, segons va informar la companyia, superant així la seva previsió de benefici d'uns 5.500 milions d'euros.
La companyia té molts interessos als Estats Units, però Sánchez-Galán està convençut que l'arribada a la presidència de Donald Trump no l'afectarà massa perquè la demanda al país continua en augment "més que mai" i es necessiten inversions "en xarxes i energia com mai". "Tot funcionarà bé", ha dit Sánchez-Galán als analistes, i ha indicat que els Estats Units és un país estratègic per a la companyia. També ha destacat que les xarxes no depenen de l'administració federal (Trump), sinó de cadascun dels estats, que estan animant a invertir. A més, el president d'Iberdrola ha indicat que no preveu "pràcticament cap impacte" pels aranzels de Trump.
Al contrari d'Iberdrola, molt internacionalitzada, l'altra gran elèctrica de l'Estat, Endesa, té la major part del seu negoci a Espanya. La companyia que presideix José Bogas va tancar el 2024 amb un salt de gegant en els seus beneficis. Endesa va augmentar el benefici el 154% durant el 2024, fins als 1.888 milions d'euros. Tot i això, els guanys són inferiors als 2.541 milions del 2022. La companyia ha atribuït els resultats a la bona evolució de l'ebitda i a la normalització dels mercats energètics de llum i gas i l'absència d'impactes extraordinaris. Endesa va registrar un ebitda de 5.293 milions d'euros, un 40% més que el 2023, per l'aportació de tots els segments de negoci (generació convencional, generació renovable, distribució i comercialització). La multinacional explica que les "sòlides mètriques" del 2024 li atorgarà capacitat per "ampliar i accelerar" el seu pla inversor fins al 2027.
De fet, Endesa ha fet un pas més en la seva aposta pel mercat espanyol i per les renovables. La companyia ha tancat la compra de la totalitat d'una cartera de centrals hidroelèctriques del grup Acciona per 1.000 milions d'euros, un cop rebudes totes les autoritzacions. En concret, Endesa Generación adquireix tot el capital social de Corporación Acciona Hidráulica SL (CAH), que pertany a Acciona Energia Renovables, del grup Acciona. "L'adquisició suposa invertir en actius renovables de gran qualitat i ens ofereix importants sinergies operatives", ha assenyalat el conseller delegat d'Endesa, José Bogas. La compra inclou 34 centrals hidroelèctriques, que sumen una capacitat total instal·lada de 626 MW, i que van generar al voltant d'1,3 TWh el 2023. Amb l'operació, Endesa assoleix una capacitat hidroelèctrica instal·lada de més de 5,3 GW a la península Ibèrica i arriba a una capacitat renovable total d'uns 10,7 GW.
La incertesa geopolítica internacional i la baixada del preu del cru han passat factura a Repsol, que el 2024 va obtenir un benefici de 1.756 milions d'euros, un 45% menys que l'any anterior. Naturgy, amb el debat sobre el seu accionariat sense acabar de resoldre, va tancar el 2024 amb un benefici net de 1.901 milions d'euros, un 4,3% menys que l'any anterior.
Impost i nuclears
La presentació de resultats de les grans energètiques ha estat marcat per dos aspectes: la fi de l'impost extraordinari, al qual s'oposaven, i que, en el cas de Repsol, va servir per reactivar les seves inversions a l'Estat. La companyia té previst invertir-hi entre 3.500 i 4.000 milions el 2025. Entre les inversions que s'han reactivat hi ha 800 milions d'euros per a una ecoplanta al Camp de Tarragona.
L'altre gran debat que s'ha obert és si s'ha de mantenir el calendari de tancament de les centrals nuclears a l'Estat. El president d'Iberdrola ha defensat aquest dijous analitzar "en profunditat" l'impacte del tancament de les centrals nuclears espanyoles entre el 2027 i el 2035, perquè considera que aquesta tecnologia és "absolutament necessària per mantenir l'estabilitat i mantenir els llums encesos". José Bogas, conseller delegat d'Endesa, ha expressat el seu “desig” de discutir sobre el tancament de les nuclears i el temor que les hipòtesis recollides en l'última actualització del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) –el full de ruta del govern espanyol per a la descarbonització de l'economia al 2030– no es compleixin, especialment pel que fa a l'emmagatzematge i les bateries, cosa que podria comprometre la seguretat de subministrament.
