Renovables: Catalunya es posa les piles amb les bateries

BarcelonaCatalunya va ser la primera comunitat a Espanya a tenir un parc eòlic, però ja fa molt temps que va perdre la iniciativa, i durant molts anys ha estat a la cua de l'Estat en la generació d'energia verda. Ara, però, davant el nou repte de les energies renovables –l'emmagatzematge per assegurar el subministrament quan no bufa el vent (eòlica) o no fa sol (fotovoltaica)–, Catalunya vol fer un pas endavant.

Les últimes dades del sector, recollides a l'Observatori de les energies renovables que elabora la consultora Opina 360, deixen palès que el Principat no vol quedar enrere en l'emmagatzematge d'energia. Així, on més es va notar l'impuls a l'emmagatzematge el 2025 va ser en les fases inicials. Els informes ambientals favorables es van disparar fins als 3.061,8 MW de potència instal·lada a tot l'Estat (gairebé 2.000 MW més que el 2024). Catalunya va liderar aquest apartat amb 867,8 MW en bateries, seguida del País Valencià (485,4 MW) i Andalusia (471,9 MW), aquesta última per un projecte de bombament reversible a Granada de gairebé 357 MW.

L'informe destaca que la perspectiva de futur és que aquest sector creixi encara més. A Espanya el 2025 es van presentar a informació pública 225 projectes d'emmagatzematge per 6.553,8 MW, un 215% més que el 2024. El 59,6% van ser bateries i el 39,3% centrals de bombament. Galícia es va posicionar com a líder indiscutible en aquesta fase futura, gràcies a dues grans centrals de bombament que sumen 2.200 MW. Tot i això, la situació a Catalunya no és dolenta, ja que apareix en el tercer lloc, amb 690,4 MW, després d'Extremadura (695 MW).

De fet, l'emmagatzematge elèctric a Catalunya supera força bé la comparació autonòmica. Quan es parla de projectes que ja tenen l'autorització per construir-se, és a dir, que ja han passat tots els tràmits administratius, el Principat suma 122,2 MW dels 815 autoritzats a tot l'Estat. Només en tenen més Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Astúries.

Les renovables es frenen a l'Estat

Quant a la generació elèctrica amb energies renovables, Espanya ha viscut un descens important de projectes durant el 2025. Així i tot, en el cas de Catalunya destaca la reactivació de diversos projectes d'energia eòlica, amb 98 MW en fase d'informació pública. L'Observatori remarca que a l'Estat, durant el 2025, es va frenar la concessió d'autoritzacions de construcció per a projectes d'energies renovables. En concret, les administracions públiques van autoritzar permisos per a 482 projectes, amb un total de 8.194,4 MW, una xifra que suposa un descens del 69% en comparació amb l'any anterior.

L'energia fotovoltaica va mantenir el lideratge dins les renovables. Es van atorgar permisos de construcció per a 7.033,3 MW, cosa que representa el 85,6% de la potència total autoritzada a Espanya. A molta distància la van seguir l'energia eòlica, amb 1.111,2 MW, i la biomassa, amb 50 MW. Pel que fa al repartiment competencial, els governs autonòmics van concedir el 59,9% de la potència autoritzada (4.910,9 MW), mentre que el ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va atorgar permisos per als 3.283,6 MW restants (40,1%).

"Aquesta caiguda en els permisos de construcció s'ha d'interpretar amb perspectiva. L'any 2024 va ser un exercici atípic i excepcional, marcat per la necessitat de complir amb les fites administratives per la caducitat de permisos, cosa que va provocar una acceleració massiva de les aprovacions –explica Juan Francisco Caro, director d'Opina 360–. El que observem el 2025 és, sobretot, un retorn a la normalitat i una estabilització del mercat després de l'esforç administratiu de l'any anterior. Tot i això, és vital mantenir un flux constant de tramitació per no comprometre els objectius a mitjà termini", afegeix Caro.

Descens en el quart trimestre

L'Observatori assenyala que durant el quart trimestre del 2025 han estat en fase d'informació pública 157 projectes d'energies renovables, amb una potència de generació total de 2.148,1 MW, que representa un descens del 48,4% respecte al trimestre anterior. D'aquesta capacitat, un 56% correspon a instal·lacions fotovoltaiques (1.202,0 MW) i el 44% restant pertany a plantes eòliques (946,1 MW). Entre els projectes presentats, 50 (790,2 MW) estan a la fase inicial de sol·licitud d'autorització. La resta –107 instal·lacions que sumen 1.357,9 MW– també han sol·licitat l'autorització de construcció, la declaració d'utilitat pública o la d'impacte ambiental.

Pel que fa a l'administració responsable, 143 els han tramitat les comunitats autònomes. Tot i això, aquests representen només el 61,6% de la capacitat de generació (1.322,7 MW), ja que són parcs que han de tenir una potència instal·lada inferior a 50 MW. Per la seva banda, el ministeri per a la Transició Ecològica ha tramitat el 38,4% de la capacitat total en 14 projectes (825,5 MW).

Des del punt de vista territorial, Castella i Lleó va liderar el volum de potència en informació pública, amb 476,4 MW, majoritàriament en energia fotovoltaica (458,4 MW). Andalusia ocupa la segona posició, amb 321,7 MW distribuïts en 210,4 MW eòlics i 111,3 MW solars. Les segueixen Galícia (254,1), Castella-la Manxa (204,6) i Catalunya (169,5).