Espanya diu adeu a les visites dels 'homes de negre'

MadridFa més de deu anys que l'Estat rep periòdicament la visita dels anomenats homes de negre, però a partir d'aquest 11 de desembre això deixarà de passar. Espanya dirà adeu a la supervisió dels funcionaris de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE) després de pagar més del 75% dels diners que es van abonar per part d'aquestes institucions, conegudes com la "troica", el 2012 per salvar el sector financer espanyol i "rescatar" l'Estat. "Amb el pagament d'aquest mes de desembre superarem el 75% de la devolució del préstec, cosa que suposa deixar de rebre les visites dels homes de negre", ha anunciat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres.

Els tècnics batejats com a homes de negre són homes i dones que han vigilat que els governs europeus rescatats després de la crisi financera posessin en marxa les reformes i retallades pactades a canvi de l'ajuda econòmica que van rebre en aquell moment. En concret, amb el pagament d'aquest mes de desembre, fonts del ministeri d'Economia expliquen que l'Estat haurà retornat més d'un 80% del préstec del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) que es va concedir el 2012 per reestructurar el sistema financer espanyol per valor de 41.300 milions d'euros –en total, Espanya va rebre 100.000 milions.

Des que es van rebre aquests diners, les tres institucions europees han estat fent un seguiment bianual –dos cops l'any– a Espanya. Des d'aquell any, la "troica" ja ha estat viatjant a Madrid, tot i que en el seu moment el govern de Mariano Rajoy (PP) ho va negar.

Reformes i retallades

Aquell rescat va suposar que el govern espanyol es comprometés a dur a terme un seguit de reformes i retallades i que van tenir com a rostre visible l'aleshores ministre d'Economia, Luis de Guindos (PP), actual vicepresident del Banc Central Europeu (BCE). Enmig dels ajustos fiscals, marcats també per una pujada dels impostos, es van tirar endavant la reforma laboral, la reforma de les pensions i també una reforma educativa i de l'administració pública.

També en va néixer la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, o la Sareb, que ràpidament va passar a ser anomenada amb un nom molt més familiar i explicatiu: el banc dolent. A finals del 2012, la Sareb es va constituir amb un mandat i objectiu: absorbir els actius tòxics que amenaçaven amb ensorrar el conjunt de la banca espanyola. De fet, la creació d’un banc dolent era la setena condició de les 32 que va imposar Brussel·les a Espanya en aquell convuls estiu del 2012 per accedir a un rescat de fins a 100.000 milions, necessari per frenar la caiguda.

Aquests actius que la Sareb va absorbir eren de dues naturaleses: immobles que les entitats bancàries s’havien quedat a l'executar crèdits impagats en els primers anys de la Gran Recessió (sovint eren propietats sense cap mena de sortida comercial, o fins i tot a mig construir), però també crèdits dubtosos o impagats.