Espanya elimina la unanimitat en cas de quitança
BARCELONA.L'exitosa subhasta de bons del Tresor espanyol d'aquesta setmana -en què es van vendre 5.800 milions d'euros- ha inclòs una novetat, vigent per a les emissions de deute de la zona euro des de principis d'any. Són les clàusules d'acció col·lectiva (CAC). Les CAC eliminen l'obligació de l'Estat d'obtenir la unanimitat entre tots els inversors que tinguin deute espanyol en cas que desitgi reestructurar o fer un impagament del deute, un fet que es coneix com a quitança. En el cas que això es produís, n'hi hauria prou amb un acord pres per una majoria de dos terços, i s'evitaria així el veto d'una minoria que es podia produir fins ara. Aquestes clàusules van començar a utilitzar-se fa una dècada a països en vies de desenvolupament.
La introducció de les CAC va ser motiu de polèmica quan Angela Merkel i Nicolas Sarkozy, a l'octubre del 2010, van anunciar la decisió d'aplicar-les. Els mercats van respondre-hi negativament, ja que entenien la mesura com un augment del risc per als inversors. També van oposar-s'hi estats com Espanya i Itàlia, perquè entenien que limitava la seva capacitat de finançament. Si la percepció de risc dels inversors incrementava, podria encarir els interessos que paguen els països amb més dificultats, mentre que se'n podrien beneficiar els valors refugi, com són els bons alemanys. També beneficiaria els grans posseïdors de deute públic, com el BCE, ja que hi hauria menys possibilitats que un acord fos vetat per una minoria.
Els experts consideren que les CAC són una mesura encertada perquè, sense elles, un sol inversor podia vetar els acords i, arribat a un punt crític, provocar la fallida d'un país. "És lògic. És com un concurs de creditors d'una empresa: si una minoria pogués vetar un acord, abocaria l'empresa a la fallida", explica Jordi Fabregat, professor de finances d'Esade, que defensa les CAC encara que no agradin ni als inversors ni a molts estats. "És una manera d'agilitzar la presa de decisions", afegeix José Ramón Pin, professor de l'Iese. Malgrat que els països en dificultats no les vegin bé, les CAC els suposen una mena de cinturó de seguretat, segons aquests experts.
Malgrat que aquestes clàusules siguin útils, els analistes admeten que poden apujar els interessos que paga Espanya pel seu deute, sobretot pel de llarg termini, ja que les CAC no s'apliquen en deute que venci a menys de dotze mesos, a part que el risc de fallida d'un estat a curt termini és molt més fàcil de preveure que no pas a llarg termini. En qualsevol cas, el deute emès fins a desembre del 2012 no es veu afectat per aquest canvi normatiu. És només per a les emissions que es facin a partir d'aquest any.
