Un estudiós de Kant sobreviu a la impuntualitat de l’Ecuestre

BarcelonaDiuen que quan el filòsof Immanuel Kant feia les seves rutinàries passejades per Königsberg els veïns del poble ajustaven els seus rellotges: per a la història ha quedat, més que la seva Críti ca de la raó pura, la seva puntualitat. I si hi ha un banquer a Espanya que pugui reivindicar-se com a estudiós del savi alemany del segle XVIIIés José Ignacio Goirigolzarri. Quan el 2009 va ser fulminat del BBVA va començar a estudiar filosofia. I quan li van encarregar reflotar Bankia, símbol de l’ensorrament financer espanyol, lluny d’abandonar els seus estudis va agafar un professor particular. En plena crisi de les targetes black de Blesa i Rato, Goirigolzarri repartia al consell d’administració del quart banc espanyol fotocòpies sobre Kant. No és difícil, doncs, imaginar el trasbals que en un dia com ahir devia tenir a l’acte del Círculo Ecuestre a Barcelona: el dinar va començar amb 36 minuts de retard; la presentació, amb 7, i el seu parlament, amb 14. Malgrat tot, l’insubornable pentinat del banquer no va reflectir cap inquietud.

Goirigolzarri fins i tot va haver d’aguantar la presentació del president sortint de l’Ecuestre, Borja García-Nieto, que deixarà pas al continuista Alfonso Maristany al capdavant d’aquesta entitat conservadora. “Té un cognom bonic, dificilíssim, cal fer un curs per aprendre a dir-lo”, va fer García-Nieto. El president sortint va afegir que Goirigolzarri, “com a bon basc”, va estudiar a Deusto.

Goiri, com el coneix el seu equip, va respondre amb el somriure d’escolanet que l’ha acompanyat en els seus més de tres anys al capdavant de l’entitat amb el passat més convuls d’Espanya. I acte seguit va llançar-se a parlar de la recuperació del sistema financer espanyol, de la qual va repassar els principals èxits. El banquer basc va recordar que en els últims quatre anys les entitats espanyoles han aprovisionat 280.000 milions d’euros com a pèrdues i que han enfortit el seu capital en 100.000 milions. Goirigolzarri va voler recordar que la transformació del sector ha inclòs mesures doloroses, com el tancament de 14.000 oficines o l’acomiadament de 70.000 treballadors, un 25% dels que hi havia abans de la crisi.

El banquer, a qui els socis de l’Ecuestre no van preguntar per la situació política, sí que va haver de respondre a una pregunta sobre una hipotètica fusió amb CaixaBank. “És un bancàs, ho fan molt bé, ho fan de meravella”, va dir amb un somriure.

Com és habitual en els últims temps, Goirigolzarri va voler recordar que no totes les entitats i no tots els banquers tenen la mateixa responsabilitat en la recent crisi. “La societat culpa els banquers del deteriorament del seu nivell de vida -va dir-, però han pagat justos per pecadors”. Tot i que l’entitat que presideix és la que va necessitar més diners públics per no ensorrar-se (22.000 milions d’euros) després de la gestió de Miguel Blesa i Rodrigo Rato, Goirigolzarri va presentar-ne el compte en positiu. “Si Bankia hagués hagut d’assegurar fins a 100.000 euros a tots els seus dipositants, la xifra total hauria pujat a 60.000 milions, el triple que els 22.000 que vam necessitar”, va dir.

Les “rèmores” del sistema

Goirigolzarri, però, va posar-se autocrític per sumar-se a l’últim mantra que recorre el sector: la necessitat de millorar els beneficis. Va explicar que la rendibilitat del sector no arriba ara al 5%, una xifra que considera que queda per sota del retorn que n’exigeixen els accionistes. A continuació va manifestar el següent: “Els bancs que no tenen prou rendibilitat són una rèmora per a la societat”. Per pura deducció es podria pensar que Goirigolzarri havia manifestat, en ple Círculo Ecuestre, que el sistema banquer espanyol és una rèmora. Però res més lluny: Goirigolzarri, estudiós de Kant, no va mostrar cap incomoditat a participar en un acte que va començar, es va desenvolupar i va acabar amb retard. I com que segueix sent un antic estudiant de Deusto amb la clenxa impecable, no va arribar a dir tal cosa.