Economia 21/07/2020

Sánchez celebra un resultat històric: "L'única línia vermella era no aconseguir un acord"

Espanya rebrà 140.000 milions d'ajudes, 5.000 menys en subsidis que el previst inicialment

Júlia Manresa Nogueras / Ara
3 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Brussel·les / BarcelonaUn acord històric. La majoria de líders han celebrat amb aquest qualificatiu el resultat d'una cimera maratoniana que ha necessitat quatre dies per arribar a bon port. En el cas d'Espanya, el president Pedro Sánchez, que ha mantingut un perfil marcadament baix durant les quatre jornades, ha assegurat que la seva voluntat ha sigut "constructiva" en tot moment perquè "l'única línia vermella era no aconseguir un acord". I, de fet, com que l'acord final manté els 750.000 milions del fons de recuperació, Espanya també manté la seva adjudicació prevista, uns 140.000 milions, que el situen com el segon país més beneficiat de la UE. Tot i això, la rebaixa en el total d'ajudes directes també resta a l'Estat 5.000 milions, segons ha explicat el mateix president espanyol.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El total dels 140.000 milions d'euros de fons europeus que han d'arribar a Espanya els pròxims anys gràcies a l'acord assolit aquesta matinada suposen l'11% del PIB espanyol, una quantitat que s'alinea amb la previsió de caiguda de l'economia de l'Estat que fixa actualment la mateixa Comissió Europea: pronostica una pèrdua del 10,9% del producte interior brut de l'Estat per al 2020. De fet, només el PIB italià caurà més que l'espanyol i, per això, Itàlia és el país que més ajudes rebrà, com també ha celebrat el seu primer ministre, Giuseppe Conte.

D'aquesta manera, Espanya calcula que rebrà 72.700 milions d'euros en ajudes directes, és a dir, diners que no haurà de tornar de manera immediata, com sí que passa amb els crèdits. En la proposta inicial de la Comissió Europea es preveia que en rebés fins a 77.300 milions. El president espanyol ha admès que es perden aquests 5.000 milions però ha defensat la necessitat de cedir: "Ja m'hauria agradat a mi tenir 500.000 milions d'euros en transferències, però de tenir-ne 500.000 a no tenir-ne cap hi ha un salt molt gran i ja vaig dir que estava disposat a cedir, perquè la línia vermella era no arribar a un acord".

La satisfacció de l'eix franco-alemany

Amb arguments semblants als de Sánchez s'han pronunciat el padrí i la padrina d'aquest acord. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, han comparegut també de matinada i de manera conjunta per celebrar el resultat. "Europa ha demostrat que és capaç d'obrir nous camins en situacions molt especials", ha dit Merkel, que ha assegurat que s'han "construït els fonaments financers per a la Unió Europea durant els pròxims set anys".

Més grandiloqüent, com és habitual, ha sigut Macron, que ha reiterat el "pas històric" que implica haver acordat un mecanisme que permet "endeutar-se junts". Macron ha admès que en el volum final de transferències haurien volgut més coses però, com Pedro Sánchez, ha recordat que es tractava d'una negociació en què cap de les parts n'acabava sortint satisfeta al 100%: "No és un acord perfecte, hi havia molts punts a discutir".

El que ha quedat clar amb la negociació d'aquest acord és que el fet que França i Alemanya apadrinin una iniciativa europea ja no és garantia assegurada d'èxit. Un club petit de quatre països (i en certs moments cinc) ha marcat el ritme de les negociacions i els ho ha posat difícil, fins al punt d'emportar-se la majoria de les concessions: "És clar que si no treballem junts la solució és molt difícil, però n'hi ha d'altres que també juguen un paper molt important a la UE i és una nova dinàmica de la qual hem d'aprendre".

Menys eufòria ha demostrat el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, que s'ha convertit en el malvat de les negociacions i qui ha de vendre l'argumentari absolutament oposat a casa seva. En el seu cas, ha recalcat el percentatge de crèdits i no el de transferències i, sobretot, que els diners no es donaran sense control sinó que "estaran subjectes a condicions". "Els països hauran d'implementar reformes per fer més resistents les seves economies i enfortir la seva capacitat de creixement", ha insistit. Per descomptat, també ha remarcat que els països "podran controlar de prop el progrés en aquestes reformes" i que, a petició seva, "s'ha creat la possibilitat de fer servir un fre d'emergència en casos extrems en què no es detecti prou progrés".

Calviño, "molt satisfeta" amb l'acord

Las mañanas

Hoy por hoy

stats