Farmacèutiques
Economia  /  Farmacèutiques 06/11/2022

Almirall allarga la seva maledicció amb els alts directius

La farmacèutica catalana anuncia l'adeu del fins ara conseller delegat, Gianfranco Nazzi, després de només 18 mesos en el càrrec

3 min
Almirall farà el 75% de les vendes a l'estranger el 2014

BarcelonaLa farmacèutica Almirall s'ha convertit en una professió d'alt risc per als directius de la cúpula. Dijous es va conèixer la sortida de Gianfranco Nazzi, conseller delegat des del maig del 2021. L'executiu italià, provinent d'AstraZeneca, ha durat en aquest càrrec tot just 18 mesos. En un comunicat, la companyia explicava que Nazzi deixa l'empresa "per afrontar nous reptes professionals". En la mateixa informació el consell designava l'actual president de la companyia, Carlos Gallardo, com a conseller delegat interí mentre el grup busca un relleu per a Nazzi.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Mentre Almirall busca un nou primer executiu, els responsables de la farmacèutica familiar poden reflexionar sobre els esdeveniments que s'han succeït a la cúpula de l'empresa en la darrera dècada. L'any 2011, el patriarca i totpoderós president de la multinacional catalana, Jorge Gallardo, va descartar per al càrrec de conseller delegat (un rol que a la pràctica representava la condició d'hereu a la presidència) el seu fill Jorge. Aquest directiu es dedicava a la gestió de Goodgrower, un dels vehicles d'inversió dels Gallardo, amb especial pes en el grup hospitalari Vithas.

Una vegada descartat el seu fill gran, Jorge Gallardo va oferir la posició de conseller delegat a un altre fill, en aquest cas Carlos Gallardo. En el seu moment la història no va transcendir, però segons va publicar El Confidencial, Carlos Gallardo va declinar la proposta, cosa que va provocar un cisma familiar que el va portar, fins i tot, a allunyar-se de la família i marxar a l'estranger per distanciar-se uns mesos del president de la farmacèutica.

Després d'aquells fets, Jorge Gallardo va decidir-se pel director financer de la companyia, Eduardo Sanchiz, com a conseller delegat. Aquesta aposta per una persona aliena a la família mai va ser completa, perquè Gallardo, pel seu tarannà i condició de president i propietari, va seguir controlant l'empresa. Malauradament per a Sanchiz, el grup s'encaminava a uns anys difícils. El 2014 venia el seu negoci respiratori a AstraZeneca per prop de 1.000 milions d'euros, però aviat arribarien els problemes. El 2017 es va trobar amb una successió d'entrebancs a la seva filial als Estats Units, Aqua Pharmaceuticals, que van comportar pèrdues de 300 milions d'euros i la caiguda de gairebé el 42% del valor de l'empresa a borsa en només dos mesos. Aquella crisi va acabar amb Sanchiz.

El buit de Guenter

Per reemplaçar-lo, els germans Gallardo van apostar per un directiu provinent de Sanofi, Peter Guenter, que va redreçar la situació i va firmar un trienni llarg a l'empresa barcelonina abans de ser reclutat per a la divisió de salut del gegant danès Maersk. Quan va marxar per voluntat pròpia, Almirall va apostar per Nazzi, un directiu que tot just ha tingut un any i mig per aplicar les seves idees. Per què ha sigut tan curta la seva etapa?

Fonts farmacèutiques apunten a dues hipòtesis: la primera, que no estigués assolint els objectius previstos. "Al sector hi ha empreses que primer t'ensenyen la groga i et donen una segona oportunitat, però els Gallardo són d'ensenyar directament la vermella", expliquen. L'altra possibilitat té a veure amb un canvi important que s'ha produït recentment: el febrer d'aquest any, Jorge Gallardo va cedir la presidència del grup, després de 34 anys en el càrrec, al seu fill Carlos, el mateix que en el seu dia havia rebutjat la possibilitat de ser conseller delegat. I les fonts consultades apunten que és possible que Carlos Gallardo no se sentís còmode amb un primer directiu que havia sigut elecció personal del seu pare i el seu tiet però no seva.

Val a dir que els resultats de la farmacèutica (la més gran d'entre les catalanes si es deixa al marge el gegant dels hemoderivats Grifols) no han estat especialment lluïts en aquests darrers dos anys: Almirall va tancar el 2021 amb una millora de les vendes de 814 a 836 milions, però va veure caure l'ebitda i el resultat net. En aquest primer semestre de l'any, la dinàmica s'ha mantingut: la facturació ha crescut fins als 436 milions, però l'ebitda i el resultat net cauen (en aquest últim cas, de 57 a 27 milions d'euros).

La conclusió de tot plegat és clara: en els últims dos anys, Almirall ha tingut tres consellers delegats (aviat, cal suposar, seran quatre) i dos presidents. I tot plegat ha arribat en un context en què la segona generació dels Gallardo encara té el control accionarial de la companyia mentre la tercera comença a gestionar-la.

stats