Ferran Escura: “BCN World s’ha de fer sí o sí. Tenim unes condicions òptimes”

BarcelonaFerran Escura (Barcelona, 1957) dirigeix el Bufete Escura des de fa 27 anys. Amb una àmplia experiència en temes fiscals, dret societari i fusions i adquisicions, també és àrbitre a l’Associació Europea d’Arbitratge AEADE i presideix Hispajuris, una firma d’advocats amb 41 despatxos a Espanya i més de 500 professionals integrats.

Cal abaixar els impostos?

El primer que s’ha de fer és ordenar-los. Tenim els impostos directes, els indirectes i, després, com que les administracions no tenen prou recursos, comencen a sortir petites taxes i tributs, que estan provocant un desordre i un desgavell des del punt de vista de gestió. S’han d’ordenar per saber realment quina és la pressió fiscal que suporta la societat. Jo crec que no ens diuen la veritat, perquè sabem el que paguem de renda, però, si vas sumant tots els impostos i tributs, et vas trobant amb la sorpresa que potser estàs pagant el doble o el triple del que et penses. Tenim una pressió fiscal altíssima, hi ha marge per abaixar els impostos. Evidentment, això pot representar que l’Estat hagi de fer un esforç de reducció del seu volum.

Europa demana que s’apugi l’IVA.

Europa el que diu és que homogeneïtzem els tipus a nivell europeu. No pot ser que hi hagi productes que en uns països tinguin l’IVA reduït i aquí sigui el general. Això és una manca de competitivitat, un desordre i no s’entén des d’altres centres econòmics mundials, com l’Àsia i els EUA.

Creu que l’administració ha de reduir volum. Sobren funcionaris?

No sobren funcionaris, en falten, i això és perfectament compatible amb el fet d’aprimar administració. Falten metges, infermeres, etc., i això ho reconeix tothom. Per posar un exemple, no pot ser que a Olot tinguin un hospital magnífic nou i no el puguin obrir per falta de pressupost. Hi ha un marge de reducció si posem els funcionaris que calen i desgraciadament prescindim dels que no calen. I també cal triar les prioritats: encara hi pot haver retallades de despesa importants.

Quines retallades?

El sector públic està tremendament mal administrat. Espanya ha posat en marxa un sistema de trens que és totalment deficitari, i això s’ha d’aturar. No pot ser que tinguem xarxes aeroportuàries duplicades. Més val que tinguem instal·lacions tancades. Encara hi ha marge, per exemple, amb la representació espanyola a l’estranger. Estem dins de la UE: ¿cal que en un país hi hagi 20 ambaixades europees? ¿No podríem tenir-ne una i concentrar la representativitat? Podríem reduir un 80% la presència a l’estranger sense perdre gens d’efectivitat. Tenim un marge brutal per a la reducció pública, el que passa és que no ens ho hem pres seriosament. Hem pensat que reduint-t’ho tot una mica ja n’hi havia prou. Però cal un canvi conceptual.

Què li sembla la llei d’unitat de mercat impulsada pel govern espanyol?

Sóc absolutament partidari de la unitat de mercat. Des de fora, països asiàtics o els EUA no entenen que no hi hagi unitat de mercat a Europa. Una altra cosa és el que el govern espanyol està intentant fer amb la llei, que és una recentralització. No busca tant la unitat com manar en el mercat. Són dues coses diferents.

Li agrada el model de BCN World?

Jo crec que s’ha de fer sí o sí. Tenim unes condicions òptimes, estem a prop d’Europa, tenim serveis de qualitat, etc. Jo en sóc defensor, evidentment amb el compliment d’una legislació raonable i que es respectin els interessos de tothom.

¿Li sembla bé que s’abaixin els impostos del joc al 10%?

Sí, em sembla bé. Si volem ser competitius, ho hem de fer. A totes les zones importants on han apostat per aquest tipus de negocis s’ha fet. Tampoc hem de ser tan exigents, quan és un impost que grava un determinat tipus d’activitat. No és un tracte de privilegi perquè és una taxa que hi ha de més. Per què el 10% és un desgreuge? Jo diria tot el contrari, que és un greuge, perquè estem carregant sobre una activitat una taxa de més en relació a altres activitats. És una activitat que pot ser motor d’una zona, que pot concentrar un important nombre de persones al territori, amb el que això representarà per a l’economia de la zona.

----------------------

“No es pot imaginar l’interès que hi ha per venir a Barcelona!”

Què s’ha de fer per atreure inversions?

A mi m’agradaria llançar un missatge d’optimisme. A Catalunya, des del punt de vista de capacitat d’atracció, ho estem fent molt bé. Parlo amb molts empresaris, i n’hi ha molts que volen venir a Barcelona i que estan venint. Barcelona és molt atractiva. No es pot imaginar l’interès que hi ha al món per venir aquí! Els empresaris es queden sorpresos de la vitalitat que hi ha. Barcelona és un motor, i no a Espanya, és un motor mundial. Quan aquesta crisi hagi passat i la vegem en perspectiva, ens adonarem que van ser uns anys en els quals Barcelona es va reinventar.

¿El procés sobiranista espanta els inversors, com s’ha dit des d’alguns sectors?

Moltes vegades llegeixo el diari i no hi veig reflectit el que estic vivint. La realitat catalana és tranquil·la, pacífica, la gent entén perfectament el que està passant. I l’empresariat està molt tranquil. Les escoles de negocis de Barcelona estan plenes, i hi vénen molts estudiants de fora. I la joventut no va a estudiar en zones conflictives.