738 € més per persona a l'any: així s'han encarit els aliments respecte al 2020

BarcelonaUns 738 euros més a l'any és el que gasta avui en menjar, de mitjana, cada català si no ha canviat els hàbits de consum en comparació amb el gener del 2020, just abans de l'esclat de la pandèmia. En menys de cinc anys, el cost de l'alimentació ha augmentat un 37% per a la família mitjana.

L'encariment dels aliments és un dels factors que més han impactat en el gruix de les famílies no només a Catalunya, sinó al conjunt d'Europa, en l'últim lustre. Amb l'arribada de la covid i els confinaments a principis del 2020, la preocupació inicial va ser l'escassetat de certs productes als supermercats, però ben aviat va quedar clar que els temors no tenien fonament i que –tot i alguna excepció anecdòtica– l'abastiment de les botigues va continuar amb normalitat malgrat les fortes restriccions de moviments i als centres de treball. El preu del menjar no va pujar especialment aquell any.

Tanmateix, sí que ho va començar a fer el 2021, quan amb la reactivació de l'economia arreu del món la inflació va començar a fer-se notar. I amb la invasió russa d'Ucraïna, que va disparar els costos energètics, es va acabar de desbocar fins a tocar el 10% anual l'estiu d'aquell any. Des d'aleshores, la inflació és més moderada, però això no vol dir que els preus caiguin, sinó simplement que pugen més lentament. I ho han continuat fent des de llavors, a un ritme superior al 2% que marca com a òptim el Banc Central Europeu: el mes passat la inflació interanual a Catalunya va ser del 2,6% i a Espanya, del 3%, segons l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida de les famílies) que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Per calcular cada mes l'IPC, l'INE elabora anualment un cistell de la compra bàsic en el qual atorga un pes específic a cada producte segons el consum que en fan les famílies. Aquest cistell inclou tota mena de productes i serveis que els ciutadans gasten habitualment, des del rebut de la llum fins al lloguer del pis, passant per despeses en cinemes, restaurants, mòbils, bitllets de tren, per anomenar-ne alguns. I amb aquests fan un retrat de la llista de despeses en consum del ciutadà mitjà.

A més, l'INE també té dades sobre quant gasta cada any cada ciutadà en grups de consum, per exemple, en alimentació. Si es combinen les tres estadístiques, es pot generar un càlcul per saber com se li ha encarit al català mitjà el tiquet de la compra quan va al mercat o al súper.

Al gràfic adjunt, es pot veure com s'ha encarit, entre el gener del 2020 i l'octubre del 2025, cadascun dels productes (o grups de productes) alimentaris per al català mitjà, si ha mantingut els hàbits de consum de principis de fa cinc anys. Cal tenir present que aquest exercici és purament orientatiu, en primer lloc, perquè es tracta d'un retrat mitjà (no d'una persona real) i, en segon lloc, perquè la fluctuació de preus fa variar els mateixos hàbits de consum: quan un producte s'encareix, es busquen alternatives més barates (si puja la vedella, es menja més pollastre) i quan s'abarateix, sovint se'n consumeix més. Ara bé, permet tenir una idea de fins a quin punt els pressupostos familiars s'han ressentit per la inflació alimentària.

Concretament, doncs, sense variar el cistell de la compra del 2020, el mes passat cada català va pagar 738,20 euros més a l'any en menjar, un 37% més que cinc anys enrere. En una família de quatre persones, això vol dir, de mitjana, un increment de la despesa anual en alimentació de 2.952 euros. Per tenir una referència de l'impacte, aquests 738 euros addicionals que ha de pagar cada català quan compra menjar supera la meitat del sou brut (és a dir, abans de pagar impostos) mensual d'un treballador que avui cobri el salari mínim interprofessional (1.381 euros en 12 pagues) o quasi un 20% del salari mensual mitjà brut a Catalunya el 2023, l'últim any amb dades disponibles.

Els aliments frescos, disparats

Com es pot observar al gràfic, la pujada del cost dels aliments frescos és el que més ha impactat a la butxaca dels ciutadans, per una combinació que es troben entre els que més s'han encarit i també perquè representen un percentatge més gran de la despesa que altres productes que es gasten en menor quantitat. La fruita és el cas més clar: el català mitjà pagarà aquest any uns 83 euros més que el 2020.

Així mateix, de mitjana un ciutadà gastarà enguany 42 euros més que fa cinc anys en carn de vedella o bou, 35 euros més en verdura fresca, 25 euros més en pollastre o 24 en carn de porc. En la mateixa línia, aliments molt bàsics que haurien de suposar una despesa a priori menor, com el pa o altres productes de fleca, també s'han encarit de manera notable i, en grau més baix, els ous, la mantega o la xocolata.

Malgrat això, hi ha algun cas aïllat que permet donar un raig d'optimisme a les famílies. Un exemple és l'oli d'oliva que, tot i estar més car que el 2020, va arribar a triplicar el preu fa dos anys i des d'aleshores s'ha anat abaratint.