La inflació dels aliments castiga les famílies més pobres

BarcelonaEl preu dels aliments ha crescut des del final de la pandèmia de manera notable i castiga, sobretot, les famílies amb rendes més baixes, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya i Europa. Aquesta és la conclusió principal de l'estudi Per què puja la cistella de la compra? El paper de l’oligopoli alimentari i propostes per un canvi de model, publicat aquest dimecres per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). L'estudi, elaborat pels investigadors Rubén Martínez i Adrià Rodríguez, apunta que la forta concentració empresarial tant a escala global com en la distribució a escala estatal expliquen per què la inflació alimentària ha sigut tan elevada aquests últims quatre anys.

"Els preus de productes essencials com la carn, la llet i la mantega han augmentat entre un 30% i un 50% respecte als nivells prepandèmia" a la zona euro, i hi ha productes que encara s'han encarit més, apunta l'informe: "Aliments com el cafè, l’oli d’oliva i el cacau han patit increments de fins al 80% o més, i s'han situat entre els productes amb pujades més grans dins la cistella alimentària". En aquest sentit, Espanya no ha sigut una excepció al continent i "els preus dels aliments han augmentat un 34% en els últims cinc anys, i s'han situat prop de la mitjana europea", afegeix el text.

Aquest encariment ha tingut un impacte directe sobre les butxaques dels ciutadans, ja que, a més, l'encariment del menjar ha sigut més fort que el del conjunt de béns i serveis de consum que compren les famílies. "La bretxa entre els preus dels aliments i la inflació general és un fenomen estructural, no temporal", indica l'estudi. En aquest sentit, a més, la despesa en alimentació representa "una cinquena part de l’índex general de preus" i té un efecte directe sobre "la percepció i l’impacte social de la inflació", perquè és una despesa que tothom ha de fer quotidianament.

Els autors assenyalen que una de les principals raons d'aquests forts encariments va ser la gran concentració empresarial a diversos nivells. Per una banda, cinc multinacionals que controlen entre un 70% i un 90% del mercat mundial de cereals "van registrar beneficis rècord, amb increments d'entre el 75% i el 300%" els anys 2021 i 2022, els dos anys amb la inflació més elevada de les últimes quatre dècades. A Espanya, "sis grans grups –Vall Companys, Ebro Foods, bonÀrea, Nestlé, Coca-Cola Europacific Iberia i Grup Fuertes– concentren més de 100 marques i empreses clau" i van sumar "1.281 milions d’euros de beneficis el 2024", mentre que el sector dels supermercats també va tancar l'any passat amb rècord històric de beneficis, de 7.500 milions.

Impacte "molt regressiu"

Com ha impactat l'encariment del menjar en les diferents capes de la societat? L'estudi de l'IDRA és contundent: "L’efecte d’aquesta inflació alimentària sobre les llars ha estat molt regressiu". Es considera que un fenomen econòmic és regressiu quan castiga la població més pobra per damunt de la població més rica. "Les famílies amb menys ingressos –que destinen una proporció més elevada del seu pressupost a aliments, fins al 21,7%– han estat les més afectades", explica l'informe, sobre l'impacte de la inflació alimentària a l'àrea metropolitana de Barcelona.

"En la Barcelona metropolitana, el 43% de les llars es troben en el llindar de subsistència", recorda el document. Una de les raons per les quals viuen en una situació precària és que una de cada tres ha de destinar més de la meitat dels ingressos a pagar el lloguer, al qual cal sumar un 12% a cobrir els subministraments bàsics, com ara aigua, llum i gas. "Això deixa un marge molt estret per a l'alimentació, i converteix qualsevol augment en el preu dels aliments en una crisi immediata per a milers de famílies", analitzen els autors de l'estudi. Si s'amplia la lupa a Catalunya, es troba que "el 24% de la població viu en risc de pobresa o exclusió social", cosa que situa totes aquestes llars en unes condicions encara pitjors per suportar encariments dels aliments.

De fet, l'estudi assenyala que en l'àmbit català, "l’alimentació és una de les partides més tensionades" per a les famílies amb menys recursos: "L’augment dels preus ha generat un deteriorament del poder adquisitiu, especialment en les llars monoparentals, amb persones grans o amb ocupacions precàries", afegeix.

A més, s'ha produït el fenomen anomenat cheapflation (de l'anglès cheap, barat, i inflation, inflació): quan les llars amb menys recursos s'intenten adaptar als encariments del menjar, sovint ho fan comprant productes més barats (per exemple, marca blanca), comprant menys quantitat o de qualitat inferior, però justament aquests productes experimenten "pujades de preu sovint més intenses que els productes de gamma mitjana o alta". "A Espanya els productes més barats van pujar un 37% entre 2021 i 2024, mentre que els de gamma alta, un 23%", diu el document.