Economia 04/12/2019

Els pares de Google diuen adeu

Els fundadors de l'empresa, Larry Page i Sergey Brin, es retiren per dedicar-se a la seva família

Paula Clemente
4 min
Larry Page a l'esquerra i Sergey Brin, fundadors de Google

BarcelonaUna retirada a temps és una victòria. Encara és aviat per saber si aquesta dita és aplicable quan alts directius de les empreses més importants del món deixen el càrrec a la cinquantena, perquè aquest fenomen, com ells, encara és jove. Malgrat això, ahir es van sumar dos importants casos a un llistat que encapçala Bill Gates, que va marxar de Microsoft als 53 anys. Es tracta de Larry Page i Sergey Brin, conseller delegat i president, respectivament, d’Alphabet (la matriu del conglomerat d'empreses del qual forma part Google), que van anunciar que es retiren. Van ser ells els que van fundar Google, i ara marxen de bracet i amb la mateixa edat, 46 anys.

"La companyia ha evolucionat i madurat [d'ençà que l'empresa es va fundar el 1998]", expliquen en la seva carta de comiat conjunta publicada al blog de Google. En el comiat recorden les grans fites aconseguides des d'aleshores, que han col·locat el gegant tecnològic com a referent en el mercat i que passen a formar part del seu llegat: el buscador pròpiament, les eines Google Maps i Photos, la plataforma YouTube, l'ecosistema de dispositius que funcionen amb Android i Chrome i totes les tecnologies que han desenvolupat al voltant de la computació al núvol, l'aprenentatge automàtic i l'enginyeria de programari. "És un honor que milers de milions de persones hagin triat fer d'aquests productes elements centrals de la seva vida", afegeixen.

Tot i així, creuen que el seu moment de marxar ha arribat. El moviment no sembla estrany, si es té en compte que, amb uns 45.000 milions de dòlars cadascun, són el desè (Larry Page) i el catorzè (Sergey Brin) homes més rics del món segons la llista que publica Forbes. A més, la companyia ha crescut en un entorn tecnològic en què predomina la dinàmica de crear empreses i vendre-les tan bon punt alguna altra organització fa una oferta sucosa. Ara bé, normalment, els emprenedors que opten per aquesta via no abandonen el sector, ja que destinen part del que guanyen amb la venda de la seva companyia a invertir en altres empreses. Page i Brin, però, trencaran aquesta tendència: marxen per dedicar-se a estar amb la família.

"No poden sortir i dir que faran alguna cosa que perjudiqui Google, però, malgrat el que diguin, segurament el seu cap està bullint d'idees", explica Xavier Ferràs, professor del departament d'operacions, innovació i ciència de dades d’Esade. El que defensa aquest docent és que difícilment els fundadors de Google s'apartaran de l'ecosistema emprenedor. "No és el mateix ser emprenedor que ser empresari: l'emprenedor detecta una possibilitat i la desenvolupa, i un empresari és algú que dona continuïtat a un negoci", precisa. Al seu parer, la sortida de Larry Page i Sergey Brin és una notícia esperada, precisament perquè tots dos formen part del primer grup. "Van tenir una idea genial, en un moment en què era necessària (just quan naixia internet), però ara Google ja és una gran corporació internacional que cotitza a la borsa", explica Ferràs.

Per donar pes a la seva teoria, el professor afegeix que el seu paper dins la companyia feia temps que estava lluny de la feina executiva. La prova, assenyala, és que els seus càrrecs eren a Alphabet: un paraigua que, segons ell, es va crear perquè els inversors no volien que Google innovés. "Google és una empresa que fa molts diners cercant coses a internet, si es fica en temes de robòtica, de conducció autònoma... els inversors temen que això perjudiqui el negoci", afirma. Aquest professor d'Esade també recorda que Steve Jobs, al ser expulsat d’Apple, va crear Next, o que Elon Musk també va acabar fora de Tesla ("per crear cotxes molt bé, però per competir amb General Motors potser no tant", diu). I d'aquí que s'animi a fer un auguri: Mark Zuckerberg no hauria de tardar gaire a fer el mateix.

L'empresa queda en mans de Sundar Pichai

La carta de comiat dels fundadors de Google, però, segueix. "Amb Alphabet ben establert i Google operant efectivament com a empresa independent, és el moment natural de simplificar la nostra estructura de gestió", especifiquen al document. "Mai hem sigut partidaris de mantenir càrrecs de gestió quan pensem que hi ha una una altra manera millor de liderar la companyia, i Alphabet i Google ja no necessiten dos consellers delegats i dos presidents diferents", especifiquen.

Així avancen que Sundar Pichai, fins ara conseller delegat de Google (que no tenia president específic), passarà a ser-ho també d'Alphabet. El que es desprèn d'aquesta decisió de successió és que no hi haurà grans canvis interns a la companyia, ja que Pichai ha treballat 15 anys molt a prop de Page i Brin, va participar en la creació d'Alphabet i forma part, de fet, del seu consell directiu. "Seguiré molt centrat en Google i en la feina que fem per anar més enllà dels límits de la computació i construir un Google més útil per a tothom", manifesta el nou màxim directiu d’Alphabet. A més, la renúncia de Page i Brin no implica que a partir d'ara visquin d'esquena a la companyia. Tots dos han compartit que seguiran involucrats mitjançant el seu rol al consell d'administració i –atenció– com a màxims inversors del conglomerat.

1998

Larry Page i Sergey Brin van firmar el manifest fundacional de Google el 2004. Malgrat això, cal situar l'origen de la companyia al 1998, quan van decidir moure els servidors que havien desenvolupat de les seves habitacions a un garatge, per començar a treballar com una empresa. De fet, l'empresa neix fruit d'un projecte d'investigació quan tots dos eren estudiants a Stanford.

1999

La companyia capta 25 milions de dòlars del capital risc i es trasllada a Mountain View, on encara hi ha la seva seu. Malgrat ser la més gran, no és la primera inversió que rep Google: un any abans havia obtingut 100.000 dòlars.

2000

Google llança les primeres versions del seu buscador en deu idiomes que no són l'anglès, entre els quals, el castellà. Aquell mateix any s'acaba convertint en el cercador més gran del món amb mil milions d'adreces de pàgines web.

2004

No és fins sis anys després de la seva fundació, el 2004, que l'empresa decideix debutar a Wall Street. Els anys següents Google es dedica a fer tot un seguit d'adquisicions (YouTube, per exemple) que van posicionar la firma com la marca més valuosa del món. Va superar, en aquella època, empreses com Microsoft, General Electric i Coca-Cola.

2015

La companyia es transforma en Alphabet, un nou conglomerat d'empreses amb Google al centre, però que buscava poder entrar en altres mercats, com per exemple el de la salut. Llavors Larry Page va passar a ser conseller delegat d'Alphabet, i Sergey Brin, el seu president.

2019

Google anuncia que adquireix Looker, una plataforma dedicada a la intel·ligència de negoci, aplicacions relacionades amb les dades i l'analítica. La sèrie d'adquisicions feta fins llavors, però, costa a la companyia que els fiscals generals de 50 estats i territoris dels EUA comencin una macroinvestigació encara oberta contra ella per una presumpta violació de les lleis antimonopoli.

stats