La Generalitat podrà gastar l'any que ve per primera vegada més de 40.000 milions d'euros

BarcelonaLa Generalitat podrà gastar l'any que ve fins a 40.524 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment real del 3,3% respecte al pressupost prorrogat des del 2023. Aquesta quantitat, que no inclou la despesa finalista ni la de la resta del sector públic i que per primer cop supera els 40.000 milions, és l'anomenat sostre de despesa, necessari per a l'elaboració dels pressupostos del 2026, per als quals el govern de Salvador Illa encara ha d'aconseguir suport. Precisament, per manca d'acord, actualment l'administració catalana opera amb els comptes del 2023 prorrogats, perquè l'executiu de Pere Aragonès, d'ERC, no va aconseguir aprovar els del 2024, fet que va precipitar eleccions anticipades; ni els primers d'Illa. El Govern estima que el límit establert augmenta el 7,1% respecte als comptes prorrogats, però els desviaments en despeses com la sanitària i les necessitats per finançar l'endeutament fan que l'alça sigui efectivament del 3,3%. La xifra permet complir la regla de despesa, segons ha explicat la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque. L'objectiu de dèficit previst equival al 0,1% del producte interior brut (PIB), o sigui 429 milions d'euros.

La previsió d’ingressos no financers no finalistes per al 2026 és de 39.672 milions d’euros, un 6,9% més que en la pròrroga pressupostària del 2025. En aquest capítol s'hi inclouen els imports de les bestretes i les liquidacions del model de finançament pel ministeri d’Hisenda, així com d’acord amb les previsions sobre els ingressos tributaris i altres recursos no financers no finalistes.

Amb aquest tràmit, que recull xifres que podrien canviar en funció dels ingressos tributaris o els augments o reduccions de les transferències de l'Estat, comença el procés per tenir comptes que lidera la consellera d'Economia, Alícia Romero. Si no tiren endavant aquests pressupostos, aquest serà el tercer sostre de despesa consecutiu que no s'aplica. El del 2025 el va fixar l'actual poques setmanes després d'accedir a la Generalitat en 37.783 milions d'euros, un 12,8% més que el 2023, l'últim any amb pressupostos aprovats. Ja en aquell moment, l'objectiu prioritari era aconseguir tenir pressupostos a partir de l'1 de gener del 2025, la qual cosa no va ser possible per l'oposició d'ERC.

Suplement de crèdit

En contrapartida, els republicans van donar suport a tres suplements de crèdit per un total de 3.936,7 milions per tal de pal·liar els efectes de no tenir comptes aprovats. En tots els casos es van fer a través de decrets, que s'han anat aprovant al llarg d'aquest any. El tercer i últim dels decrets era de 467,9 milions, que se sumava als altres dos, de 2.168 milions i 1.301 milions, respectivament. Un d'aquests es va fer per incrementar el personal de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) de cara a la implantació del nou sistema de finançament autonòmic, que preveu la recaptació per la Generalitat de tots els impostos, començant per l'IRPF. En conjunt, els suplements de crèdit han permès incrementar el pressupost prorrogat de l’any 2023 en 3.936,7 milions.

Per aconseguir suports per als pressupostos, el govern té com a objectiu prioritari ERC i els comuns. Quan el nou govern d'Illa va aterrar al Palau de la Generalitat tenia l'opció de presentar una proposta per als pressupostos del 2024 –el sostre de despesa dels quals va situar-se en els 36.684 milions d’euros, un 3% menys que la xifra establerta per a l'any vinent– o bé renunciar-hi i centrar-se en els de l'any vinent. Va acabar renunciant-hi quan va constatar que els republicans, que per als comptes actuals tampoc no han donat garanties de suport, no els avalarien. La falta de suports parlamentaris als comptes plantejats per al 2024 és el que va empènyer l'aleshores president, Pere Aragonès, a avançar les eleccions al 12 de maig de l'any passat.