EXCLUSIVA DE L'ARA
Economia 23/10/2016

El Govern blinda les grans empreses a la nova Cambra de Catalunya

Empresa planteja que un terç del nou organisme el controlin les companyies que paguin més diners

4 min
El conseller d’Empresa, Jordi Baiget, és l’encarregat d’elaborar la llei de cambres.

BarcelonaFa més d’un any que les organitzacions empresarials catalanes esperen la llei de cambres, amb la qual la Generalitat ha de regular les cambres de comerç. El Govern té per fi redactat l’avantprojecte de llei i, a jutjar per les primeres impressions, la seva aprovació no serà senzilla.

Una de les conseqüències més importants de la proposta del departament d’Empresa és que permetrà el naixement d’un nou organisme, la Cambra General de Catalunya, que estarà per sobre de les actuals cambres de comerç i que serà qui dugui a terme la interlocució amb la Generalitat. La nova institució “coordinarà el conjunt de les cambres davant les diverses administracions públiques”, segons recull l’avantprojecte que el Govern ja ha fet arribar als mateixos organismes camerals i al qual ha tingut accés l’ARA. En resum, la nova institució serà una cambra de cambres, i totes les altres -inclosa la de Barcelona, la més poderosa- quedaran per sota.

Llum verda a les fusions entre les cambes de comerç catalanes

Un cop definida la nova jerarquia, la llei també regula com es distribuirà el poder a la Cambra General de Catalunya, i aquest és potser l’aspecte més polèmic.

Segons l’avantprojecte, el ple de la nova cambra comptarà amb 60 persones. D’aquests 60 membres, només 30 seran escollits per elecció directa, i representaran els principals sectors de l’economia catalana. A part, al ple hi haurà 13 persones més en representació de cada una de les actuals cambres territorials. Finalment, la resta de membres (és a dir, 17) els escolliran directament “les empreses de més aportació econòmica”, és a dir, seran representants de les grans empreses.

Canvi de rumb

“És un escàndol”, protesten fonts pròximes a les petites i mitjanes empreses. “No s’està garantint una organització democràtica, ja que es dóna un privilegi als que tenen més diners: és evident que les grans empreses podran fer aportacions més importants que les pimes”, diuen.

A alguns representants empresarials els ha sorprès el projecte, sobretot quan, fa només un any, des de la Generalitat es tenia escrit un projecte de llei que es guiava pel principi una empresa, un vot.

A més dels 17 llocs que els correspondran a les grans empreses com a principals aportadores a la nova Cambra General de Catalunya, alguns dels 30 membres que seran escollits per elecció directa també estaran vinculats a les grans corporacions, ja que aquests 30 membres representaran els 15 sectors que la Generalitat considera més importants de l’empresa catalana. En funció de com s’acabi repartint el poder, per tant, entre un terç i la meitat de la representació estarà en mans de les grans corporacions, mentre que la resta estaria en mans de les cambres tradicionals i, finalment, una part més petita seria per a les pimes. Des d’Empresa es limiten a confirmar que aquesta és la proposta que s’ha fet a les cambres, però que pot ser objecte de modificació.

Una altra de les víctimes del nou model és la Cambra de Barcelona, que és de llarg la cambra més important de Catalunya i que, si s’aprova l’avantprojecte tal com està ara, perdrà molt de protagonisme. Amb tot, les grans empreses, preponderants a la Cambra de Barcelona, mantindran un paper molt decisiu en el nou repartiment de poder.

Per a les fonts consultades, “el que han fet és copiar el model de la Cambra d’Espanya”. Aquest organisme, nascut el 2014, “també blinda un terç dels llocs del ple per a les empreses que hi fan més aportacions”. El resultat és que, ara mateix, no hi ha cap representant de pimes entre la vuitantena de membres que té el ple de la Cambra d’Espanya.

Competència qüestiona el model

En el seu moment, la Comissió Nacional de Competència (ara convertida en Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) ja va ser crítica amb la distribució del poder a la Cambra d’Espanya. En un informe elaborat el 2013, Competència va qüestionar el fet que les empreses que fan més aportacions econòmiques tinguin un lloc al ple de les cambres, ja que això “presenta riscos per a la competència”. Uns riscos que veia “agreujats” pel fet que la Cambra d’Espanya havia de ser l’òrgan de representació i coordinació de totes les cambres territorials. Una situació, per tant, idèntica a la de la futura Cambra General de Catalunya.

UN LÍMIT DE NOMÉS DOS MANDATS

La nova llei de cambres impedirà un dels elements més habituals en tota institució empresarial o sindical catalana: que els dirigents hi puguin anar renovant el càrrec eternament. Per aquest motiu, els mandats es limitaran a només dos, de quatre anys cadascun. Amb tot, a l’avantprojecte no s’ataca un dels problemes clau en les eleccions camerals: l’escassa participació, sovint al voltant del 10% del cens. Sovint s’ha assenyalat que aquest problema fa que els processos siguin menys democràtics. “La participació directa és molt petita però això no se soluciona amb una llei, només es pot arreglar des de les mateixes cambres”, asseguren des del departament d’Empresa de la Generalitat. Alguns creien que des del Govern, amb aquesta llei, es podria impulsar el vot electrònic com a eina per, justament, impulsar la participació, però l’executiu ha optat per no fer-ho

La intenció de la Generalitat era aprovar la llei de cambres abans que acabés l’any. Finalment, però, sembla que s’endarrerirà una mica i no se’n plantejarà l’aprovació fins a principis del 2017.

stats