Hisenda proposa Inés Olóndriz, alt càrrec al ministeri, per presidir l'Autoritat Fiscal

MadridLa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja té un nom per a la presidència de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef): Inés Olóndriz, que actualment és secretaria general de Finançament Autonòmic i Local, un càrrec que depèn d'Hisenda, tal com han explicat a l'ARA fonts pròximes al procés i ha confirmat després el ministeri. Aquesta és la candidata que Hisenda ha plantejat als grups parlamentaris al Congrés, que hauran de ratificar la candidatura a la comissió d'hisenda, per substituir l'actual presidenta de l'ens, Cristina Herrero, que aquest dimarts 3 de març esgota el seu mandat.

Fonts de la cartera que pilota María Jesús Montero destaquen que Olóndriz s'ha guanyat el respecte del sector públic, però també del sector privat. Des d'Hisenda remarquen el seu perfil tècnic i una experiència laboral de més de 30 anys que li ha permès tenir un coneixement profund del funcionament dels tres nivells de l'administració pública a l'Estat: estatal, autonòmica i local. Cal tenir en compte que, entre altres coses, l'Airef es dedica al seguiment i control de la despesa pública al conjunt de les administracions i, en conseqüència, de la sostenibilitat fiscal. De fet, Olóndriz arriba en un moment en què la seva antecessora no ha dubtat en criticar la falta de pressupostos generals a l'Estat.

Olóndriz va ser nomenada secretària general de Finançament Autonòmic el 2020. Abans, però, havia treballat com a analista sènior de l'equip de Sovereing & International Public Finance de S&P Global Ratings, fent un seguiment a governs locals i regionals, així com a entitats públiques a Espanya i el Regne Unit. Per tot plegat, fonts del ministeri d'Hisenda consideren que compleix i amb escreix el perfil que s'exigeix per presidir l'Airef.

Mandat de sis anys

Per llei, Herrero no només no podia tornar a ocupar aquest càrrec, sinó que a l'Airef no hi ha interinatge. El seu cessament és automàtic i, per tant, el govern espanyol havia de buscar i proposar un candidat abans d'aquesta data –si això no hagués passat, el director de la divisió d'anàlisi pressupostària hauria assumit les funcions de supervisió, però la capacitat de direcció està limitada.

Montero feia setmanes que sondejava noms i, al final, s'ha decantat per algú de la casa. Un cop el consell de ministres aprovi la candidatura, farà el salt al Congrés. Allà necessitarà la llum verda per majoria absoluta de la comissió d'hisenda, on, a més, haurà de comparèixer. Cal tenir en compte que les majories a la comissió són diferents de les majories del ple de la cambra baixa espanyola. A la comissió, el govern espanyol en té prou amb l'aval de tots els socis menys, per exemple, Junts. El PP, Vox i els de Carles Puigdemont suposen 18 vots, mentre que la resta de formacions sumen 19 vots. Si no s'aprovés per majoria absoluta al Congrés, n'hi hauria prou amb una majoria simple al Senat, també a la comissió d'hisenda d'aquesta cambra.

El precedent d'Herrero

L'any 2020, la candidatura d'Herrero, a proposta del govern de Pedro Sánchez, va ser avalada per unanimitat, tot i que el PP, Vox i Ciutadans van mostrar-hi recel (Herrero havia treballat de bracet amb el seu antecessor, l'exministre socialista i actual governador del Banc d'Espanya José Luis Escrivá). Escrivá, de fet, va ser el primer a ocupar la presidència de l'Airef. A ell el va escollir el govern de Mariano Rajoy (PP), però el PSOE es va abstenir en la votació.

Durant aquests anys, algunes de les opinions de l'ens han obert un pols amb l'executiu espanyol, sobretot les vinculades al sistema de pensions. "Les institucions independents són incòmodes [...]. Si no ho ets, alguna cosa està fallant", reflexionava Herrero fa unes setmanes. A qui pilotarà a partir d'ara l'Airef, Herrero li va deixar com a deures pendents la modificació de la llei que regula l'organisme perquè sigui més "rigorosa" pel que fa a les tasques que ha de dur a terme.