Sánchez enterra la via del dèficit, però salva mesures socials en l'últim ple al Congrés

MadridEl govern espanyol ha viscut un últim ple de l'any al Congrés –el primer amb José Luis Ábalos suspès com a diputat– agredolç, però sense sobresalts. D'una banda, ha tornat a perdre la votació de la via d'estabilitat (objectius de dèficit i deute), cosa que ja es preveia. Però per l'altra ha salvat un seguit de mesures socials: les ajudes als afectats pel volcà de la Palma, l'increment dels sous dels funcionaris o la tramitació de la reforma de la llei pels drets de les persones amb discapacitat i la reforma de la llei de dependència. A tot plegat s'hi afegeixen els anomenats decrets Junts, amb les exigències dels de Carles Puigdemont que el PSOE ha desbloquejat per mirar de refer la relació, i que també han prosperat. Des del govern espanyol es llegeix amb entusiasme el resultat del ple: "Es fa molt soroll, però salvem votacions", assenyalen fonts governamentals. Això sí, Pedro Sánchez ha optat aquest dijous pel vot telemàtic i no ha assistit al que ha estat l'última sessió del 2025 al Congrés, on el tema de conversa han estat les últimes detencions per les sospites de corrupció que envolten l'executiu espanyol i al PSOE.

Via lliure per a uns pressupostos generals

Anem a pams. Tot i que el Congrés hagi tombat per segon cop els objectius de dèficit i deute (via d'estabilitat) pels vots en contra de PP, Vox, Junts i UPN, un cop passat aquest tràmit el ministeri d'Hisenda ja té via lliure per presentar uns pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2026, tal com s'ha compromès Pedro Sánchez, tot i la dificultat d'aprovar-los tenint en compte el trencament amb els de Carles Puigdemont i l'amenaça d'aquests de no obrir-se a negociar: "Ni objectius [de dèficit] avui, ni pressupostos [de l'Estat] demà", ha advertit el diputat de Junts, Josep Maria Cruset, aquest dijous des de la tribuna del Congrés. Sigui com sigui, la intenció de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, és presentar uns PGE el pròxim mes de febrer.

Per llei, el govern espanyol ha d'aprovar aquesta via d'estabilitat abans de presentar uns nous comptes públics i té fins a dos intents per rebre la llum verda del Congrés. El primer intent el va perdre el passat 27 de novembre, quan aquestes formacions ja hi van votar en contra. I el segon intent ha estat el d'aquest dijous, quan el resultat s'ha repetit. Però un cop enterrada definitivament, Hisenda simplement s'ha de remetre als objectius de dèficit i deute en vigor –en aquest cas els de l'últim pla fiscal estructural enviat a Brussel·les– i pot tirar milles en l'elaboració dels PGE. La clau és que aquests objectius ja no s'han de votar al Congrés.

Què canvia?

Més enllà del trencament entre Junts i el PSOE –els primers ho materialitzen bloquejant totes les normes que no s'han negociat amb ells–, i tot i que els darrers dies els socialistes han intentat reconduir el vincle, el motiu pel qual els de Carles Puigdemont han rebutjat la via d'estabilitat és perquè consideren insuficient el marge de dèficit que es planteja per a les comunitats autònomes per al període 2026-2028: un dèficit d'un 0,1% del PIB. Per la seva banda, els populars utilitzen el mateix argument. Si s'assumeix l'objectiu de dèficit de l'últim pla fiscal estructural enviat a Brussel·les, les comunitats autònomes hauran de tancar el 2026 amb un dèficit del 0% del PIB, és a dir, amb equilibri pressupostari, o com a mínim així ho interpreten des d'Hisenda. Amb tot, cal tenir en compte que les noves regles fiscals europees situen al punt de mira la regla de despesa.

El "decret Junts"

El Congrés també ha donat llum verda als "decrets Junts" amb les demandes dels de Carles Puigdemont. D'aquesta manera, s'ha aprovat la pròrroga de l'entrada en funcionament de Verifactu, el nou sistema de factures per a pimes i autònoms, que ara Hisenda deixa per a l'1 de gener del 2027 en lloc de l'any que ve, com estava previst inicialment. Aquesta decisió d'última hora ha suposat un maldecap per a empreses i treballadors autònoms. Si bé alguns ho han celebrat –les patronals han assegurat que no tothom s'hi havia pogut adaptar i clamaven, també, per posposar la seva entrada en funcionament–, d'altres s'han queixat perquè ja havien assumit el cost del nou model de facturació, actualitzant els programes informàtics.

En aquest sentit, ERC ha anunciat que hi ha votat a favor després d'acordar amb el govern espanyol una reforma de la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera perquè "els ajuntaments amb estalvis puguin utilitzar el superàvit per a polítiques socials". Segons han explicat els republicans, "el calendari de tramitació d’aquesta nova iniciativa començarà el febrer del 2026 i conclourà dins del mateix període de sessions".

També ha prosperat l'habilitació perquè ajuntaments, altres ens locals i comunitats autònomes puguin gastar el superàvit del 2024 en "inversions financerament sostenibles", així com el traspàs a la Generalitat de la gestió de l'oferta pública d'ocupació i els processos de selecció dels funcionaris locals amb habilitació nacional, com són secretaris, interventors i tresorers municipals.

Altres votacions

Però les votacions socioeconòmiques d'aquest dijous al Congrés no han acabat aquí. La cambra baixa espanyola ha donat llum verda a les ajudes pels afectats del volcà de la Palma, però també a l'increment dels sous públics un 11% durant el període 2025-2028. En aquest cas, el govern espanyol ha comptat amb els vots favorables del PP i la resta de socis habituals, mentre que Junts s'ha abstingut i Vox hi ha votat en contra.

Alhora, el Congrés ha rebutjat el gruix de les esmenes a la llei d'Atenció a la Clientela que el PP va introduir al Senat, on té majoria absoluta, de manera que la norma ja s'enviarà al Butlletí Oficial de l'Estat per publicar-se. L'última prova de foc per a Pedro Sánchez ha estat l'inici de la tramitació de la reforma de la llei de Drets de les persones amb discapacitat i la reforma de la llei de Dependència, al voltant de les quals Junts i el PNB havien presentat esmenes a la totalitat i que finalment han decaigut.