El govern espanyol tindrà aquest dijous via lliure per presentar pressupostos

MadridSi no hi ha sorpreses, aquest dijous es viurà una contradicció al Congrés. D'una banda, el govern espanyol patirà una derrota –en el que és l'últim ple de l'any i el primer amb José Luís Ábalos suspès com a diputat, tot apunta que la cambra baixa tombarà per segon cop els objectius de dèficit i deute o senda d'estabilitat–. Ara bé, un cop passat aquest tràmit, i malgrat el resultat, el ministeri d'Hisenda ja tindrà via lliure per presentar uns pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2026, tal com s'ha compromès Pedro Sánchez, tot i la dificultat d'aprovar-los tenint en compte el trencament amb Junts. De fet, la intenció de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, és presentar uns PGE el pròxim mes de febrer.

Per llei, el govern espanyol ha d'aprovar aquesta senda d'estabilitat abans de presentar uns nous comptes públics i té fins a dos intents per rebre la llum verda del Congrés. El primer intent ja el va perdre el passat 27 de novembre, quan Junts, PP, Vox i UPN hi van votar en contra. El segon intent arriba aquest dijous, però tenint en compte que el govern espanyol planteja els mateixos objectius de dèficit i deute, el resultat de la votació es repetirà. Però un cop tombats, Hisenda simplement s'ha de remetre als objectius de dèficit i deute en vigor –en aquest cas els de l'últim pla fiscal estructural enviat a Brussel·les– i pot tirar milles en l'elaboració dels PGE. La clau és que aquests objectius ja no s'han de votar al Congrés.

Què canvia?

Més enllà del trencament entre Junts i el PSOE –els primers ho materialitzen bloquejant totes les normes que no s'han negociat amb ells–, i tot i que els darrers dies els socialistes han intentat reconduir el vincle, el motiu pel qual els de Carles Puigdemont rebutgen la senda d'estabilitat és perquè consideren insuficient el marge de dèficit que es planteja per a les comunitats autònomes per al període 2026-2028: un dèficit d'un 0,1% del PIB. De fet, l'any 2024, l'últim intent de Pedro Sánchez per elaborar uns comptes públics –continuen prorrogats els del 2023–, ja els van tombar. Per la seva banda, els populars utilitzen el mateix argument. Hisenda xifra en 1.755 milions d'euros anuals el marge de despesa que deixarien escapar de mitjana les comunitats (5.485 milions de mitjana entre el 2026 i el 2028). En el cas de Catalunya, són 1.000 milions d'euros entre el 2026 i el 2028.

Si s'assumeix l'objectiu de dèficit de l'últim pla fiscal estructural enviat a Brussel·les, les comunitats autònomes hauran de tancar el 2026 amb un dèficit del 0% del PIB, és a dir, amb equilibri pressupostari, o com a mínim així ho interpreten des d'Hisenda. El cert és que el pla només dibuixa un full de ruta per al conjunt de les administracions públiques (Estat, comunitats autònomes, ajuntaments i Seguretat Social). En el cas del dèficit el situa en un 2,1% del PIB el 2026; un 1,8% el 2027 i un 1,6% del PIB el 2028. Amb tot, cal tenir en compte que les noves regles fiscals europees situen al punt de mira la regla de despesa.

El "decret Junts"

Finalment, en el marc d'aquest intent dels socialistes de mirar de llimar les diferències amb els juntaires, sobretot en un moment en què el PP els flirteja amb la idea d'una moció de censura, tot i que tampoc té intenció de presentar, i Pedro Sánchez busca agafar aire per esgotar el mandat, el Congrés haurà de decidir si convalida o no l'anomenat "decret Junts". Aquest decret incorpora diverses exigències de Junts desbloquejades la setmana passada per part del govern espanyol.

Es contempla la pròrroga de l'entrada en funcionament de Verifactu, el nou sistema de factures per a pimes i autònoms, que ara Hisenda deixa per a l'1 de gener del 2027 en lloc de l'any que ve, com estava previst inicialment. Aquesta decisió d'última hora ha suposat un maldecap per a empreses i treballadors autònoms. Si bé alguns ho han celebrat –les patronals han assegurat que no tothom s'hi havia pogut adaptar i clamaven, també, per posposar la seva entrada en funcionament–, d'altres s'han queixat perquè ja havien assumit el cost del nou model de facturació, actualitzant els programes informàtics.

També incorpora l'habilitació perquè ajuntaments, altres ens locals i comunitats autònomes puguin gastar el superàvit del 2024 en "inversions financerament sostenibles" i, finalment, el traspàs a la Generalitat de la gestió de l'oferta pública d'ocupació i els processos de selecció dels funcionaris locals amb habilitació nacional, com són secretaris, interventors i tresorers municipals.

Altres votacions

Però les votacions econòmiques d'aquest dijous al Congrés no acaben aquí. La cambra baixa espanyola també haurà de votar l'increment dels sous públics un 11% durant el període 2025-2028, després de l'acord entre el govern espanyol i els principals sindicats de funcionaris. En concret, aquest increment es distribuirà en una alça del 2,5% per a aquest any (té un impacte retroactiu); de l'1,5% per al 2026, amb una variable addicional del 0,5% vinculada a l'evolució de l'IPC; del 4,5% per al 2027, i del 2% per al 2028. En aquest cas, el govern espanyol no hauria de tenir problemes per tirar endavant la mesura sobretot perquè el PP hi votaria a favor.

Alhora, el Congrés haurà de votar les esmenes a la llei d'Atenció a la Clientela que el PP va introduir al Senat, on té majoria absoluta, i un cop aprovades o tombades la norma ja s'enviarà al Butlletí Oficial de l'Estat per publicar-se i entrar en vigor. Finalment, l'altra prova de foc per a Pedro Sánchez serà l'inici de la tramitació de la reforma de la llei de Drets de les persones amb discapacitat i la reforma de la llei de Dependència, al voltant de les quals Junts i el PNB han presentat esmenes a la totalitat. Dependrà, doncs, del PP que les esmenes prosperin o decaiguin i es permeti la seva tramitació.