Fiscalitat
Economia 12/06/2021

Hisenda també està pendent del teu Instagram

La inspecció tributària hi busca canvis ficticis de domicili, que no són només a paradisos fiscals

3 min
Imatge d'Andorra la Vella.

BarcelonaHisenda està pendent d’Instagram, o almenys d’alguns comptes d’aquesta coneguda xarxa social. És una de les eines que utilitza per detectar falsos trasllats de residència de contribuents. És difícil argumentar, per exemple, que una persona ha anat a viure a Andorra quan penja sovint fotos des de Barcelona.

Esportistes, actors, cantants, youtubers. Han transcendit molts casos de canvis de domicili per motius fiscals. No són il·legals. Però han de ser reals: s’ha de viure com a mínim 183 dies a l’any al lloc on un diu que té el seu domicili fiscal, mig any i un dia. Casos mediàtics n’hi ha, com el de la cantant Shakira, que encara no ha arribat a judici. Hisenda defensa que la cantant vivia a Espanya entre el 2012 i el 2014, però l’esposa de Gerard Piqué argumenta que en aquella època encara no passava 183 dies a l’any a Espanya.

El youtuber Rubius, aquest mateix any, va tornar a posar sobre la taula el tema. L’IRPF a Espanya pot arribar al 47%, a Andorra el màxim és el 10%. I aquest youtuber va seguir els passos d’altres companys de professió i va anunciar que es traslladava a Andorra. Atacat pel seu trasllat, es va defensar a les xarxes socials. No marxava només per motius fiscals, deia, però també en parlava: “Porto aquests 10 anys de youtuber pagant quasi la meitat del que he guanyat en impostos. 10 anys. I estic molt content d’haver-los pagat”, deia. També criticava la hisenda espanyola perquè, segons deia, l'havia tractat “com un delinqüent”.

Manel Casal, advocat andorrà i un dels socis fundadors de Cim Tax & Legal, una assessoria amb oficines a Catalunya i al Principat del Pirineu, veu “lògic” aquest moviment. No obstant això, indica, molts d’aquests youtubers intenten, quan graven els seus vídeos, “que quedi constància que són a Andorra”. Casal reconeix que al petit principat hi ha molta inversió espanyola i, especialment, catalana. Però adverteix que per no tenir problemes amb Hisenda, quan es fa un canvi de residència s’ha de fer bé.

Abans moltes grans fortunes buscaven un refugi per pagar menys impostos en altres països, com Suïssa, Mònaco o Andorra. Ara els moviments són més subtils; per exemple, dins de l’Estat, hi ha trasllats a Madrid, on l’impost de patrimoni és zero. I les administracions tributàries ho saben. El pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022 de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ho recull ben clar: “Hi ha l’evidència que, en ocasions, contribuents residents a Catalunya canvien el domicili fiscal a altres comunitats amb menys pressió fiscal per minorar la seva càrrega impositiva, sobretot en aquells contribuents que tenen bases imposables més elevades en relació a l’impost sobre el patrimoni o l’impost sobre successions i donacions”.

L’ATC s'ha marcat com a objectiu lluitar contra els canvis ficticis de domicili. També ho fa l’Agència Tributària espanyola i altres administracions similars, com l’Agència Tributària del País Valencià. “Cada cop és més difícil el trasllat fictici de domicili” perquè hi ha eines per detectar-ho, explica a l’ARA Carlos Muñoz, també soci fundador de Cim Tax & Legal.

73 actes i 55 milions

L’ATC va aixecar 73 actes d’infracció per deslocalitzacions fictícies entre el 2015 i el 2019. Amb aquesta actuació es podrien recuperar 54,8 milions d’euros corresponents a l’impost de patrimoni i al de successions i donacions, que són els que tenen cedits els governs autonòmics. Una gran part d’aquests canvis fraudulents de residència, 45, van ser a altres comunitats autònomes, la majoria a Madrid. Les 28 actes restants eren de contribuents que van declarar que vivien a l’estranger encara que finalment es va comprovar que era fals.

L’Agència Tributària Valenciana, la tardor del 2020, ja estava investigant 59 casos de possible trasllats ficticis de domicili, gran part dels quals a Madrid. Aquesta administració tributària, creada el 2019, té una unitat mixta amb l’agència estatal per perseguir aquests casos.

Les eines per a descobrir els defraudadors
  • Pagaments amb targetes Utilitzar la targeta per pagar deixa rastre. Així pot saber Hisenda on passa més temps un contribuent.
  • Rebuts de subministraments Hisenda sospitarà si un contibuent diu que viu a un lloc però els rebuts més elevats d’aigua, llum i altres subministraments de la llar els paga en un altre lloc.
  • Xarxes socials Les xarxes socials deixen rastre, i no només les pròpies. Les dels fill, o les dels fans si el contribuent és un famós, poden deixar pistes del domicili real.
  • El ‘big data’ Les administracions tributàries disposen de molta informació, i ara, amb el ‘big data’, poden creuar les diferents fonts i treure conclusions difícils de rebatre.
stats