Ignasi Puig Romeu: “L’estructura de cooperativa fa difícil prendre decisions en moments de crisi”

BarcelonaIntersport Espanya dóna per acabada la seva transformació en societat mercantil i deixa de ser una cooperativa després de 40 anys. Aquesta cadena de distribució de roba esportiva va néixer als anys 60 a Espanya com una cooperativa que agrupava comerciants bascos i catalans. Ara, després de la crisi, reprèn el creixement de les vendes amb una estructura empresarial. El seu conseller delegat, Miquel Puig, ho considera un pas indispensable per poder tirar endavant.

Per què ja no funciona ser una cooperativa després de 40 anys?

No és que el model cooperatiu no funcioni. Per a nosaltres va ser clau per créixer i ho demostra el nostre progrés durant tots aquests anys, però una estructura assambleària fa difícil prendre decisions en moments de crisi. No és el mateix una junta general d’accionistes que un consell rector.

¿Ningú es va oposar a aquesta reestructuració?

Ha costat dos anys de negociacions, perquè calia l’aprovació del 100% dels socis. Tocava deixar caure algunes botigues i fer front a impagaments, i fer-ho des d’una assemblea era molt complicat. Finalment tots els socis van acceptar tenir el mateix percentatge d’accions de la societat limitada i delegar la gestió de l’empresa en un comitè professional. Era indispensable per continuar competint en el sector.

¿Ha canviat la competència després de la crisi?

De manera indirecta. Té més a veure amb la tendència a la concentració en mans de poques grans marques i multinacionals. Queden molt poques marques esportives espanyoles de les que hi havia fa vint anys. Però, a més, ara grans cadenes de moda, com Desigual i Mango, han llançat línies esportives. Fins i tot diria que la competència va més enllà. La tecnologia ens fa mal. Si un nen decideix que vol una tablet en lloc d’unes botes de futbol, en sortim directament perjudicats.

No està de moda l’esport?

Sí, i afortunadament això ens està ajudant a recuperar el ritme. Des de l’agost del 2014 es nota una clara millora del consum, que s’està consolidant aquest 2015, per això hem tornat als orígens i hem tornat a centrar-nos en l’oferta esportiva més tècnica. Havíem tirat pel camí fàcil venent més roba de carrer en els últims anys, però és en l’esport on som experts i on les cadenes de moda no poden competir .

Quina ha sigut la clau per recuperar el ritme?

A banda d’aquest canvi d’estratègia, també hi té a veure la reestructuració. Els nostres grans competidors són multinacionals verticals. Les marques internacionals ja no volen parlar amb tu si no formes part d’un gran grup. Si no estiguéssim dins d’Intersport a nivell internacional, seria impossible mantenir els tractes que tenim amb marques com Adidas i Nike. La tendència global és a la concentració. En futbol, per exemple, potser el 80% de la nostra facturació s’acumula en cinc marques.

¿No ha crescut la importància de la marca blanca?

En temps de crisi ha augmentat força el seu percentatge dins el total de la facturació del grup. Ara està al voltant del 18% i l’objectiu és que arribi al 25%, però mai que el sobrepassi. No volem ser Decathlon. Es tracta d’oferir una marca de qualitat a un preu inferior al dels grans grups, però volem ser especialistes en roba esportiva i, per tant, hem d’oferir varietat i qualitat al nostre consumidor. No volem vendre malles a sis euros. Sí que és cert, però, que la nostra marca de running és la segona que més factura a tot Europa i és una marca que només es pot trobar a Intersport, però no és el que volem potenciar.

¿Aquesta recuperació del consum es nota igual a tot l’Estat?

Més aviat diria que Espanya està creixent a dos ritmes. En el nostre cas, hem notat una recuperació clara del consum en les zones més industrials i turístiques com ara Catalunya i el País Basc, o també València, les illes Balears i les Canàries. En canvi, a les zones més funcionarials, com ara Castella-la Manxa, Extremadura i l’Andalusia occidental, els està costant molt més.

Què cal fer ara per consolidar el creixement?

El futur és a nivell global. Quan les coses anaven malament vam optar per obrir mercat al Marroc perquè és un mercat molt semblant al que era Espanya fa 30 anys i volíem traslladar la nostra experiència allà. Tot i això, no en començarem a recollir els fruits fins d’aquí uns cinc anys. D’altra banda, encara no hem arribat a Portugal i també volem començar a obrir botigues de calçat esportiu d’una de les cadenes del grup, The Athlete’s Foot (TAF), que ara mateix funciona bé al mercat nord-americà.