Allau de finques històriques en venda a les Balears
Els experts xifren en més de 1.000 milions d'euros el valor dels immobles rurals que busquen comprador
PalmaFa pocs dies es va formalitzar la venda de Can Puigserver, a Deià. Un ciutadà suís ha comprat a la família Mas Ferragut l’emblemàtica possessió del segle XVII per un preu desconegut. L’agència que la comercialitzava en demanava 4,2 milions d’euros, i en destacava les vistes sobre el mar, des del bell mig de la serra de Tramuntana. És només un dels episodis que es repeteixen davant notari, mes rere mes, a les Balears. Ciutadans estrangers amb un poder adquisitiu enorme compren propietats singulars, grans i petites possessions [una mica els equivalents mallorquins de les masies] que durant segles han passat de pares a fills i que ara omplen les pàgines web d’agències de luxe, amb preus que arriben als 25 milions d’euros.
El procés no és en absolut nou i fa dècades que es produeix, però en aquests moments les grans propietats immobiliàries en general i les cases de possessió en particular omplen les ofertes públiques i privades del sector. Amb l’ajuda d’alguns experts i agents immobiliaris especialitzats, l’Ara Balears ha calculat que només en possessions o grans finques rurals, a les Illes hi ha ara mateix més de 1.000 milions d’euros d’aquest patrimoni històric en venda. “Dit així és una animalada, però, ara com ara, es mou una veritable milionada”, afirma un agent que ven cases de luxe i propietats exclusives que no s’anuncien públicament a petició de les famílies. “Es desprenen del més important i significatiu que té una família, i, per tant, per a molts és un procés dolorós. Guarden la privacitat per motius diferents. Alguns perquè no volen donar explicacions de la venda de patrimoni familiar, els fa llàstima; d'altres senzillament perquè volen evitar que inversors capritxosos o poc respectuosos amb el lloc els facin una oferta”, assegura aquest agent.
Una nova fornada de vendes
Son Curt, que s’anuncia en exclusiva a la immobiliària Living Blue, és una possessió d’Alaró que ara es ven per 16 milions d’euros, una quantitat que gairebé triplica el que es va pagar per la seva adquisició, ja que s’hi ha fet una inversió. Especulació? Potser sí, com es fa amb la resta d’habitatges. "També s’ha de tenir en compte que del preu que es publica a les agències o demana el venedor al que s’acaba pagant hi ha molta diferència”, adverteix l’agent immobiliari, que vol mantenir-se en l’anonimat. I és que aquelles possessions que durant anys havien resistit i no havien entrat al mercat immobiliari, “ara ho han fet, perquè se n’estan pagant grans quantitats”, insisteix.
A Bunyolí, als voltants d’Establiments, a Palma, s’ha posat a la venda durant la pandèmia per 14 milions d’euros una de les propietats històriques més cares que es venen al municipi. A Algaida es venen dues grans possessions. A Puigpunyent, amb un preu que els venedors no revelen però que és el més alt de les finques del municipi, està en venda S’Hort d’Avall, amb vistes elevades sobre el terme municipal. Són només una mostra del seguit de propietats de gran valor patrimonial que s’han anat incorporant al mercat immobiliari.
Sembla que la substitució de les famílies illenques per compradors forans en el cas de les possessions és un camí que no té marxa enrere. “Mantenir una possessió avui dia és una heroïcitat. Amb els costos salarials, la poca rendibilitat del camp, només és possible si es pot vincular a una activitat econòmica, com ara visites, una mica de turisme... En cas contrari, hem d’assumir que és deficitària completament”, explica Tomàs Vibot, investigador i guia cultural.
Aquest procés de substitució queda reflectit especialment a la serra de Tramuntana. El cas més significatiu és el de Banyalbufar. A excepció de Planícia, la gran finca que el Govern va comprar per 11 milions d’euros l’any 2008, al terme ja no hi queda cap gran possessió propietat de mallorquins. Queden alguns rafals com Son Albertí, Son Bujosa o Son Bauçà en mans locals, però el que són grans propietats ja s’han transferit. En el cas de Deià, les xifres encara no són tan exagerades. “De les 21 grans possessions del nostre municipi, encara n’hi ha 11 que són de famílies locals”, explica l'alcalde, Lluís Apesteguia.
El perfil de comprador
La finalitat del comprador d’una finca pot variar força: hi ha qui compra com a residència, d'altres per a una explotació i un tercer grup per a hotels rurals. Ho confirma el director comercial de Bonnín Sansó, José Pons: “Tots són projectes de molt temps, perquè qualsevol permís en rústic ho requereix, a més de paciència i inversió”.
La normativa d’àmbit autonòmic intenta garantir cada vegada més que els propietaris de terrenys d’especial valor no puguin perjudicar ni el patrimoni arquitectònic ni el paisatgístic ni el natural de les grans finques. Des de la llei d’espais naturals de 1991 fins a les recents aprovacions de mesures, com la limitació de la làmina d’aigua d’una piscina –ara és de 35 metres quadrats–, passant per plans territorials tan restrictius com el de Menorca (que no permet la parcel·lació del sòl rústic), totes aquestes normatives asseguren que el canvi de mans no ha de representar cap problema.
“Els nous compradors són molt conscients que tenen un tresor entre mans, i crec que hi hem de saber veure la part positiva”, afirma Diego Zaforteza, impulsor de la Fundació Itinerem, que promou la divulgació de la importància de les possessions. “La vida a Mallorca –afirma Zaforteza– ve marcada per les possessions. Eren centres de l’activitat econòmica, de la distribució territorial, i ara el que ens pertoca com a societat és saber conservar tot aquest llegat únic, i si hi ha persones que inverteixen desenes de milions d’euros en aquest patrimoni, hi hem de veure la part positiva”.
