Llum verda al pla director que projecta 220.000 pisos més a l'àrea metropolitana fins al 2050

BarcelonaL'eina urbanística més important de l'àrea metropolitana de Barcelona, que ha de possibilitar una millora de les condicions territorials dels 36 municipis que la integren, ha rebut aquest dimarts una nova llum verda. El nou marc servirà per iniciar la renovació del Pla General Metropolità, vigent des del 1976 i centrat en un model obsolet de creixement per extensió o ocupació de territori, i té per objectiu donar resposta als reptes actuals especialment en matèria d'habitatge, però també d'equilibri de tota la metròpolis pel que fa a l'activitat, la mobilitat, l'ús del sòl i l'ús dels recursos naturals.

Aquesta eina és Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), i l’ha aprovat el consell metropolità, el màxim òrgan de govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El camí va començar l’any 2015, quan es va començar a redactar; el 2019 se'n va presentar el primer esborrany, i el 2023 es va aprovar inicialment. Els últims anys el pla ha rebut més de 5.180 al·legacions i informes d'administracions i entitats, com la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), cosa que ha requerit una segona aprovació inicial gairebé tres anys després. L'aprovació provisional es preveu per a abans de les pròximes eleccions municipals, i la definitiva per al 2028. "Ara hem de veure quins canvis s'han fet respecte a l'altre. És clar que l'habitatge és un tema important, però caldrà aterrar-ho. Que expliquin molt bé els continguts", explica a l'ARA el president de la Confavc, Jordi Giró. El text aprovat encara no s'ha fet públic.

Les directrius que incorpora ara el text, que afectaran els 36 municipis i 3,38 milions d'habitants de l'AMB, crearan un marc urbanístic unitari de possibilitats per als pròxims 25 anys. Hi han votat a favor el PSC, ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem, Vivim Montcada i Reixac, Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana, mentre que Vox hi ha votat en contra i s'han abstingut el PP i els consellers de l’Hospitalet de Llobregat David Quirós (PSC), Jesús Husillos (PSC), David Gómez (PSC) i Jaume Graells (ERC).

Les necessitats que busca resoldre el PDUM —com l’accés a l’habitatge i la mobilitat integrada—, també existeixen als municipis que queden just fora de l'AMB, com al Maresme, els dos Vallès i el Garraf, però aquests no formen part de l'estructura institucional metropolitana i, per tant, no tenen instruments de planejament supramunicipals. Aquesta absència és una demanda històrica dins el debat sobre la regió metropolitana.

En què consisteix el nou pla?

Es tracta d'un pla director urbanístic de caràcter estratègic, és a dir, més enfocat en el com i en els processos i no tant en propostes tancades i definides. No garanteix mesures concretes, sinó que autoritza què es podrà fer i què no. "No és un catàleg de projectes, sinó que és un document que orienta perquè es faci bé aquest creixement", ha explicat aquest dimarts en una roda de premsa el vicepresident de l’àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals, Damià Calvet.

Així, el pla defineix uns objectius i també els processos per aconseguir-los, cosa que "no vol dir que sigui menys executiu, sinó més operatiu", ha afegit Xavier Mariño, director de l’àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'AMB. El text incorpora propostes i també la forma de desenvolupar-les amb unes "regles del joc" entre la fase definitiva del PDUM –que arribarà a partir del 2028– i el Pla d'Ordenació Urbanística Metropolità (POUMet), que és el pla metropolità que s'activarà per concretar com s'aplica a cada àmbit el PDUM.

En resum, el pla director aprovat fixa un marc general, i el POUMet el desplega amb el detall que pertoca a un pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). Precisament per tot això, Mariño també ha destacat com a última línia mestra la seguretat jurídica, ja que el PDUM ha de complir amb la jerarquia i respectar el pla general metropolità encara vigent i el pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) de la Generalitat, així com encaixar amb el marc legislatiu i urbanístic.

• 01 Porta Garraf
• 0.2 Delta - Gran Via
• 0.3 Morrot
• 0.4 Cruïlla Sant Boi
• 0.5 Cornisa Verda
• 0.6 Diagonal ponent
• 0.7 Diagonal - Llobregat
• 0.8 Quatre Camins
• 0.9 Nexe Baix Llobregat
• 10 Corredor Mediterrani
• 11 Cruïlla Vallès
• 12 Cruïlla Montcada
• 13 Besòs Central
• 14 Besòs - Gran Via
• 15 Turó d’en Sariol
• 16 Porta Maresme

Com tenir més habitatge en menys espai

Una de les projeccions clau és la previsió de construcció d'habitatge en un territori altament densificat. En aquesta matèria, el PDUM preveu la possibilitat de construir 220.000 pisos principals més a l'àrea metropolitana –amb una forquilla d’entre 167.000 i 262.000– per atendre el creixement de la població fins al 2050, previst en 184.000 nous habitants. També es fixa que el 10% d'habitatges siguin assequibles. Això suposa arribar als 3,58 milions de persones.

El pla director preveu aquest increment doblant la capacitat de planejament, però desclassificant sòl i no consumint-ne de nou. Això vol dir que, en comptes de créixer en extensió, farà el contrari: reduirà les hectàrees de sòl urbà i urbanitzable de la zona –1.850 hectàrees menys–, que passaran a ser no urbanitzables. I com serà possible créixer, aleshores? Doncs a través d'instruments com les àrees d'oportunitat metropolitana –àrees existents en llocs estratègics amb potencial d'encabir creixements– i les àrees de regeneració urbana.

"El document no incorpora factors de creixement extensius", ha dit Calvet en aquest sentit, després que les darreres dècades molts municipis n'han tingut ocupant el territori perquè així ho plantejava el Pla General Metropolità del 1976.

Sobre aquest aspecte, els experts adverteixen de diversos colls d'ampolla. La regeneració urbana, és a dir, créixer en intensitat o densitat i no en extensió, és una tasca més complexa, lenta i costosa. Al desembre, un informe de la Càtedra APCE-UPF ja alertava que el 73% del potencial d'habitatge del PDUM "descansa sobre la renovació urbana i la ciutat construïda" i advertia que calen instruments per superar la fragmentació de la propietat i reduir costos, ja que transformar àrees existents habitualment xoca amb interessos privats, costos de reallotjament i litigis.

De fet, el vicesecretari general tècnic de l'APCE, Carles Sala, demana agilitat per arribar al màxim d'habitatges que planteja el PDUM, que són més de 200.000. "I això només és possible modificant criteris de densificació i edificabilitat", ha afegit.

Reequilibrar el territori

El nou PDUM també preveu que pràcticament tots els municipis de l'àrea metropolitana incrementaran la proporció d'habitatge si estan especialitzats en activitat o, al contrari, incrementaran el sostre per a activitat si estan especialitzats en residència. Aquesta planificació ataca la idea de ciutat radial, en què Barcelona és on passen les coses i la resta de ciutats són sobretot dormitoris.

En aquest sentit, el pla director identifica 16 "centralitats metropolitanes" on podrà tenir lloc aquesta transformació amb nous equilibris entre activitat, habitatges, equipaments i serveis. Aquests espais són Porta Garraf, Delta-Gran Via, Morrot, Cruïlla Sant Boi, Cornisa Verda, Diagonal Ponent, Diagonal-Llobregat, Quatre Camins, Nexe Baix Llobregat, Corredor Mediterrani, Cruïlla Vallès, Cruïlla Montcada, Besòs Central, Besòs-Gran Via, Turó d’en Sariol i Porta Maresme.

• Si vols investigar el gràfic amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

L'objectiu és aconseguir teixits urbans mixtos, una distribució de les activitats més propera al lloc de residència de la població i una reducció de la mobilitat motoritzada.

Mobilitat i emissions

Aquesta aposta per l'habitatge i la combinació d'usos té una derivada per a la mobilitat i els equipaments. El pla director proposa una xarxa de 240 quilòmetres d'avingudes metropolitanes que connectin diversos municipis i concentrin el transport públic en superfície, així com la bicicleta i els desplaçaments a peu. Aquesta xarxa hauria de permetre que la meitat del sòl residencial actual i un 58,2% del sòl dels polígons d'activitat es trobin a menys de 500 metres d'aquests nous canals per al transport col·lectiu i la mobilitat activa.

Amb tot plegat es preveu una reducció de les emissions i del consum d'infraestructures energètiques, així com una caiguda d'un 5% de la generació de residus per habitant.