Llum verda a la metròpolis del futur: 220.000 pisos més en espais mixtos per equilibrar el territori

BarcelonaL'eina urbanística més important de l'àrea metropolitana de Barcelona, que ha de millorar les condicions territorials dels 36 municipis que la integren, ha rebut aquest dilluns la llum verda. El nou pla servirà per deixar enrere el Pla General Metropolità, vigent des del 1976 i centrat en un model obsolet de creixement per extensió o ocupació de territori, i té per objectiu donar resposta als reptes actuals especialment en matèria d'habitatge, però també d'equilibri de tota la metròpolis pel que fa a l'activitat, la mobilitat, l'ús del sòl i l'ús dels recursos naturals.

Aquesta eina és Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), i l’ha aprovat el consell metropolità, el màxim òrgan de govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El camí va començar l’any 2015, quan es va començar a redactar; el 2019 se'n va presentar el primer esborrany, i el 2023 es va aprovar inicialment. Des d'aleshores, el pla ha rebut més de 5.180 al·legacions i informes d'administracions i entitats, com la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb). Les directrius que incorpora ara el text, que afectaran els 36 municipis i 3,38 milions d'habitants de l'AMB, crearan un marc urbanístic unitari per als pròxims 25 anys.

Hi han votat a favor el PSC, ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem, Vivim Montcada i Reixac, Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana, mentre que Vox hi ha votat en contra i s'han abstingut el PP i els consellers de l’Hospitalet de Llobregat David Quirós (PSC), Jesús Husillos (PSC), David Gómez (PSC) i Jaume Graells (ERC).

Les necessitats que busca resoldre el PDUM, com l’accés a l’habitatge i la mobilitat, també existeixen als municipis que queden just fora de l'AMB, com al Maresme, els dos Vallesos i el Garraf, però que com que no formen part de l'administració pública metropolitana ni dispoen d’un organisme similar no tenen aquestes capacitats. És una demanda històrica de la denominada regió metropolitana.

En què consisteix el nou pla?

Es tracta d'un pla urbanístic de caràcter estratègic, és a dir, més enfocat en el com i en els processos i no tant en propostes tancades i definides. "No és un catàleg de projectes, sinó que és un document que orienta perquè es faci bé aquest creixement", ha explicat aquest dimarts en una roda de premsa el vicepresident de l’àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals, Damià Calvet.

Així, el pla defineix uns objectius i els processos per aconseguir-los. "Això no vol dir que és menys executiu, sinó més operatiu", ha afegit Xavier Mariño, director de l’àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'AMB. El text incorpora propostes i també la forma de desenvolupar-les amb unes "regles del joc" entre la fase definitiva i el POUMet –el Pla d'Ordenació Urbanística Metropolità– que ha de venir. Mariño també ha destacat com última línia mestra la seguretat jurídica, ja que el PDUM ha de complir amb la jerarquia i respectar pla general metropolità i el pla territorial metropolità –de la Generalitat–, i encaixar amb el marc legislatiu i urbanístic.

Com tenir més habitatge en menys espai

Aquestes intencions es traslladen, en matèria d'habitatge, per exemple, en la creació de 220.000 pisos principals més a l'àrea metropolitana per atendre el creixement de la població fins al 2050, previst en 184.000 nous habitants. Això suposa arribar als 3,58 milions de persones. La xifra s'assembla al pla 214.000 anunciat pel president de la Generalitat, Salvador Illa.

Tanmateix, aquest pla director preveu fer-ho doblant la capacitat de planejament però desclassificant sòl i no consumint-ne de nou. Això vol dir que reduirà les hectàrees de sòl urbà i urbanitzable de la zona –1.850 hectàrees menys–, que passaran a ser no urbanitzables. Els instruments que ho permetran seran les àrees d'oportunitat metropolitana –àrees existents en llocs estratègics amb potencial d'encabir creixements– i les àrees de regeneració urbana.

"El document no incorpora factors de creixement extensius", ha dit Calvet en aquest sentit, després que les darreres dècades molts municipis n'han tingut ocupant el territori perquè així ho plantejava el Pla General Metropolità del 1976.

Els experts adverteixen que el coll d'ampolla de la regeneració urbana, és a dir, créixer en intensitat o densitat i no en extensió, són la complexitat, la lentitud i els costos. Al desembre, un informe de la Càtedra APCE-UPF ja alertava que el 73% del potencial d'habitatge del PDUM "descansa sobre la renovació urbana i la ciutat construïda" i advertia que calen instruments per superar la fragmentació de la propietat i reduir costos, ja que transformar àrees existents habitualment xoca amb interessos privats, costos de reallotjament i litigis.

Reequilibrar el territori

El nou PDUM també preveu que pràcticament tots els municipis de l'àrea metropolitana incrementaran la proporció d'habitatge si estan especialitzats en activitat o, al contrari, incrementaran el sostre per a activitat si estan especialitzats en residència. Aquesta planificació ataca la idea de ciutat radial, en què Barcelona és on passen les coses i la resta de ciutats són sobretot dormitoris.

En aquest sentit, el pla director identifica 15 punts o nodes on podrà tenir lloc aquesta transformació, els quals podran convertir-se en nous centres urbans amb habitatge i activitat, densificant i barrejant usos. Aquests espais són Porta Garraf, Delta-Gran Via, Morrot, Cruïlla Sant Boi, Cornisa Verda, Diagonal Ponent, Diagonal-Llobregat, Quatre Camins, Nexe Baix Llobregat, Corredor Mediterrani, Cruïlla Vallès, Cruïlla Montcada, Besòs Central, Besòs-Gran Via, Turó d’en Sariol i Porta Maresme.

• Si vols investigar el gràfic amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

L'objectiu és aconseguir teixits urbans mixtos, una distribució de les activitats més propera al lloc de residència de la població i una reducció de la mobilitat motoritzada.

Mobilitat i emissions

Aquesta aposta per l'habitatge i la combinació d'usos té una derivada per a la mobilitat i els equipaments. El pla director proposa una xarxa de 240 quilòmetres d'avingudes metropolitanes que connectin diversos municipis i concentrin el transport públic en superfície, així com la bicicleta i els desplaçaments a peu. Aquesta xarxa hauria de permetre que la meitat del sòl residencial actual i un 58,2% del sòl dels polígons d'activitat es trobin a menys de 500 metres d'aquests nous canals per al transport col·lectiu i la mobilitat activa.

Amb tot plegat es preveu una reducció de les emissions i del consum d'infraestructures energètiques, així com una caiguda d'un 5% de la generació de residus per habitant.