Govern espanyol i PP mantenen les diferències per les polítiques d'habitatge

BarcelonaEl govern espanyol i les comunitats autònomes governades pel PP continuen estant lluny pel que fa a les polítiques d'habitatge a l'Estat, i en particular pel que fa al Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030 que l'executiu de Pedro Sánchez preveu aprovar al desembre. Així, la reunió d'aquest dijous de la Conferència Sectorial d'habitatge, en la qual participen l'executiu central i les comunitats, s'ha convertit en un nou marc de retrets entre socialistes i populars, que en tot cas s'han instat a reunir-se de nou la setmana que ve. "Persisteixen algunes diferències sobre aspectes concrets del Pla [...] però buscarem el consens", indiquen fonts del ministeri que pilota Isabel Rodríguez. La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana ha presentat el Pla Estatal de l'Habitatge 2026-2030, que preveu una inversió de 7.000 milions d'euros –el triple que el pla anterior–, en què l'Estat aportaria el 60% i les comunitats el restant 40%.

Rodríguez ha assegurat que no és "desgavellat" el cofinançament que se'ls està demanant a les comunitats autònomes, i ha demanat als representants de les comunitats que no vagin "al dictat del PP i [Alberto Núñez] Feijóo", sinó al de la ciutadania. Ho ha dit als mitjans de comunicació, després que dilluns el PP publiqués un comunicat en què manté el rebuig al nou pla.

Sobre la qüestió, la ministra d'Habitatge ha recordat que el cofinançament als plans anteriors suposava que les comunitats aportessin el 25% i la resta ho posava l'Estat. Tot i això, per a aquest pla se'ls demana un esforç extra a les autonomies perquè "l'anomalia" és que l'Estat faci de "caixa pagadora" quan la competència en habitatge és de les autonomies. "¿Els estic demanant la lluna? ¿Els estic demanant un esforç impossible d'assumir? ¿A què estan destinant aquests fons que no poden destinar a habitatge?", s'ha preguntat Rodríguez.

En tot cas s'ha felicitat "pel to" amb el qual s'ha celebrat la reunió i que s'ha constatat la possibilitat d'arribar a un acord entre el govern espanyol i les comunitats autònomes, encara que es mantenen "algunes diferències".

La ministra ha indicat que per a la Comunitat de Madrid, l'esforç que se li demana és de 75 milions d'un pressupost de 28.600 milions; al País Valencià se li demana un esforç de 48 milions d'un pressupost de 32.200 milions; a Andalusia de 80 milions d'un pressupost de 48.800 milions o a Castella i Lleó, 25 milions d'un pressupost de 15.000 milions.

"El que estic demanant és un exercici de corresponsabilitat pressupostària, sobre la base de la seva competència i la necessitat que existeix avui a Espanya. I si totes col·laborem més pressupostàriament, arribarem abans a aquest objectiu i les acompanyarem, com estem fent, també demanant més recursos a institucions europees", ha assegurat la ministra. En aquesta línia, la titular d'Habitatge ha assegurat que també és una “anomalia” que les comunitats autònomes parlin en nom del partit polític en què militen els seus dirigents, ja que han de representar "tots els ciutadans".

Els representants de les comunitats governades pel PP, però, no s'han estalviat retrets al ministeri i han acusat l'executiu d'"autoritarisme" i "unilateralitat" per imposar-los, a parer seu, el Pla Estatal d'Habitatge. El conseller de Castella i Lleó, Juan Carlos Suárez Quiñones, que ha parlat en nom de les comunitats presidides pel PP, ha denunciat que no han conegut el pla amb prou antelació i no hi han pogut participar.

"No podem acceptar que, després de gairebé un any des de l'última convocatòria, se'ns cita avui amb set punts de l'ordre del dia", ha criticat Suárez Quiñones, que ha lamentat "la forma i el fons" amb què, segons la seva opinió, s'està comportant el ministeri d'Habitatge i que les seves comunitats hagin estat "negades i menyspreades". Per contra, les comunitats governades pel PSOE sí que han donat suport al pla del ministeri dirigit per Isabel Rodríguez, encara que es proposen algunes millores.

En aquest sentit, la directora general d'Habitatge de Castella-la Manxa, Salud García Alfaro, ha manifestat, abans d'entrar a la sectorial, que perquè el pla estatal segueixi el seu curs s'ha d'aconseguir "un marc financer coherent i realista", que tingui en compte l'esforç que ja s'ha fet per part de la comunitat en rehabilitació i construcció. Castella-la Manxa ha proposat que no sigui tan rígida la distribució dels fons, ja que estableix un 40% per a la construcció, un 30% per a la rehabilitació i l'accessibilitat i un altre 30% per a l'accés a l'habitatge.

El seu plantejament és que aquests percentatges es puguin adaptar a les circumstàncies de cada comunitat, alhora que defensa altres mesures com ara la creació d'una línia específica d'ajuts per subvencionar la urbanització de sòl destinat principalment a la construcció d'habitatge protegit o garantir la continuïtat de les oficines de rehabilitació.

Més pisos i facilitar l'accés dels joves

El pla preveu destinar un 40% dels recursos a l'ampliació del parc d'habitatge, tant amb l'ajuda a la construcció d'habitatge públic i protegit, com amb la mobilització de sòl privat. Hi inclou la recuperació d'ajudes a l'habitatge protegit (HPO) i l'adquisició d'habitatges per augmentar la cartera de pisos assequibles i la mobilització, també, d'habitatges buits.

Un altre 30% dels recursos del pla es vol destinar a la millora de l'eficiència i accessibilitat amb ajudes a la rehabilitació en zones de protecció patrimonial i ajudes a la rehabilitació d'habitatge buit que es dediqui al lloguer assequible. La resta de recursos aniran per ajudar els joves a l'accés a l'habitatge, amb ajudes com la dels 30.000 euros pel lloguer amb opció de compra, ajudes al lloguer i avals. Entre els objectius del pla també hi ha el foment de la construcció industrialitzada i programes de regeneració urbana i rural.