El TC dona la raó a la Generalitat, que podrà cobrar l'impost als pisos buits

El Constitucional avala la llei catalana que va permetre recaptar 16,3 milions d'euros el 2018

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la legalitat de la llei catalana que permet a la Generalitat cobrar un impost pels pisos buits en mans de "grans tenedors" com bancs, empreses i fons d'inversió. L'alt tribunal, que ja va aixecar el setembre del 2016 la suspensió cautelar de la norma, ha tombat el recurs que hi havia presentat l'abril d'aquell any el govern de Mariano Rajoy amb l'opinió favorable del Consell d'Estat, segons ha avançat aquest dijous el digital ' El Español' i han confirmat a l'ARA fonts del Constitucional.

En una resolució acordada per unanimitat, la sentència determina que la norma catalana és constitucional. El PP, en canvi, considerava que la  llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica  atemptava contra la llei estatal que ja grava amb un recàrrec en l’impost sobre béns immobles (IBI) els propietaris d'un pis buit.

La resolució del TC deixa clar que la llei catalana no suposa un doble gravamen inconstitucional. L'impost als pisos buits que pertanyen a grans corporacions "és un incentiu perquè es posin més pisos al mercat", apunten fonts jurídiques. La Generalitat va recaptar amb aquest impost 16,3 milions d'euros el 2018 i 18,4 milions el 2017. 

Polítiques actives d'habitatge

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s’ha felicitat per la decisió del TC i ha dit que la norma catalana és una llei "moderna i avançada al seu temps". Calvet ha explicat que el Govern dedidca els diners recaptats amb l’impost a polítiques actives d’habitatge. "El govern de Rajoy va qüestionar la llei primer perquè ens ho qüestionaven tot i després perquè no van entendre com n’era d’avançada aquesta mesura", ha destacat el conseller aquest dijous en declaracions als mitjans de comunicació.

El precedent d'Extremadura

La sentència de la llei catalana arriba després d’una altra decisió recent del TC, del novembre del 2018, que establia doctrina sobre la duplicació d’impostos. El cas feia referència a l’ecotaxa d’Extremadura, un impost mediambiental que el govern autonòmic grava a les instal·lacions de les companyies elèctriques i que se suma a la taxa que les empreses que produeixen electricitat han de pagar als ajuntaments en concepte d’acitivitats econòmiques. Tant el govern espanyol com les elèctriques van acudir al Constitiucional perquè ho consideraven una doble imposició.

El TC va establir que es considera constitucional la doble imposició si es compleix una condició: que es gravi l’impost per fets imposables o circunstàncies de naturalesa diferent. En el cas extremeny, l’ecotaxa grava per la petjada mediambiental de les insta·lacions de producció d’energia, mentre que l’impost d’activitats econòmiques grava el benefici econòmic.

En el cas català, l’IBI grava la titutularitat d’una vivenda, mentre que la taxa als pisos buits s’aplica pel fet de no tenir-los ocupats. Són fets de naturalesa diferent i així ho reconeix, per unanimitat, el TC. Ara que l'alt tribunal espanyol ha determinat que és consitucional duplicar la imposició en alguns casos, les sentències dels impostos de Catalunya i d'Extremadura obren la porta a que altres governs autonòmics posin en marxa nous gravamens.

Més continguts de