Celsa atura la recerca d'un soci industrial alternatiu: "No hi ha candidats"

BarcelonaTres setmanes després que Criteria, la societat inversora de la Fundació La Caixa, descartés definitivament entrar al capital de Celsa, la siderúrgica catalana ha fet balanç del 2024, en un exercici –el primer des que els fons creditors van establir-se com a nous accionistes– que ha tancat amb unes pèrdues de 281 milions d'euros, però que també ha reduït el seu deute un 48%, fins als 1.793 milions d'euros, empès a la baixa gràcies a la venda de les seves filials britàniques i escandinaves, i també amb l'ajuda d'una ampliació de capital de 109 milions d'euros.

Tanmateix, sobre la recerca d'un nou soci industrial per al 20% per complir amb les imposicions del govern espanyol per acceptar el canvi d'accionariat, la companyia ha premut el fre i, de moment, ha aturat el procés perquè considera que no hi ha "alternatives industrials espanyoles" que es puguin tenir en consideració. "No hi ha candidats", ha dit el seu president no executiu, Rafael Villaseca, aquest dilluns en roda de premsa. I així ho ha transmès ja al govern espanyol: el directiu ha explicat que no és fàcil trobar capitals per emprendre aquestes inversions, tenint en compte que Celsa és la segona empresa industrial més gran de Catalunya. Tot i això, s'ha mostrat obert a reprendre-ho quan sigui possible.

Polònia, possible desinversió

Si bé la companyia va tancar l'any passat amb unes pèrdues de 281 milions d'euros, després de registrar un resultat d'explotació de 65 milions d'euros i un resultat financer negatiu de 322 milions, la facturació va situar-se en els 3.360 milions d'euros i l'ebitda en els 274 milions, l'equivalent al 8,2% de les vendes. "Més del doble de la mitjana del sector a Europa", ha dit el conseller delegat, Jordi Cazorla, que juntament amb Villaseca ha mostrat confiança en l'evolució de la companyia, que ara se centra en dues grans prioritats: millorar els resultats operatius –produir acer de la millor manera i vendre'l amb marges més grans– i seguir retallant el deute –que podria reduir-se encara més amb la desinversió de la filial de Polònia–. "Fent aquestes dues coses la companyia té un futur brillant", ha dit Villaseca. Tant ell com Cazorla han estat molt taxatius amb el bon comportament de la companyia, i Villaseca fins i tot ha continuat amb el símil mèdic que fa un any va engegar per descriure la situació de Celsa. "El tractament ha resultat positiu, el pacient ha vist millorades les seves constants vitals, i la prova són els resultats", ha dit.

Si aleshores la companyia estava a l'UCI, ara ja n'ha sortit, ha dit Villaseca, en referència a la situació comptable que s'havien trobat després de la sortida de l'anterior direcció, comandada per Francesc Rubiralta. Precisament, l'elevat deute que acumulava l'empresa, de més de 4.000 milions, és el que va provocar el canvi d'accionistes, després que un jutge avalés el setembre del 2023 el pla d'homologació que els fons creditors van presentar. "Estem en el bon camí i confiem que enguany podrem completar aquest pla [el qual donava marge fins al 2028]. Ara ja no estem a l'UCI, encara estem a l'hospital, però a punt de rebre l'alta", ha afegit Villaseca.

Aquest triomfalisme dels màxims directius de la nova Celsa arriba en un mes en què la companyia no només ha viscut la retirada de Criteria, sinó que també ha patit un revés judicial: la setmana passada un jutjat de primera instància va rebutjar la demanda presentada contra Francesc Rubiralta per un crèdit de 504 milions que, segons la sentència, és incobrable. "No qüestionem la justícia, però els nostres serveis molt probablement hi posaran un recurs", ha dit Villaseca, que ha valorat positivament que la justícia doni com a "fet provat" que van sortir 500 milions de la companyia que no han tornat després.