La consellera d'Economia busca a Davos noves inversions per a Catalunya

BarcelonaLa consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha defensat aquest dijous a Davos (Suïssa) les prioritats de la política econòmica de la Generalitat: "Més indústria, més verda i més digital". Així ho ha explicat en una taula rodona organitzada per la Generalitat a la ciutat suïssa per debatre sobre la implantació de l'agenda verda i la substitució dels combustibles fòssils, segons ha informat el departament en un comunicat.

La consellera, que ha visitat Davos durant dos dies amb motiu del Fòrum Econòmic Mundial, que s'hi celebra anualment, s'ha reunit amb dirigents polítics i empresarials "per teixir complicitats i atreure inversions a Catalunya".

Tot i que la conselleria no ha detallat en quins projectes concrets treballa, sí que ha explicat que la indústria dels semiconductors –incloent-hi la planta de preproducció de xips que es farà a Catalunya–, la tecnologia quàntica i les teràpies avançades han estat alguns dels assumptes tractats en les trobades, segons recull Europa Press.

Durant la seva visita a Davos, Mas ha mantingut contactes amb el president de Flandes, Jan Jambon; el ministre d'Energia suís, Albert Rösti; el president de Cisco a Europa, el Pròxim Orient i l'Àfrica, Oliver Tuszik, i el cap del programa de transformació industrial del Fòrum Econòmic Mundial, Jörgen Sandström.

A la taula rodona organitzada pel Govern sobre descarbonització hi han participat el ministre d'Economia, Innovació i Energia del Quebec, Pierre Fitzgibbon; el vicepresident executiu de Rina, una empresa especialitzada en la reducció de les emissions contaminants, Andrea Bombardi, i el director de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (Irec), Joan Ramon Morante, que ha exercit de moderador.

El BarMar i l'hidrogen verd

Durant aquesta sessió, la consellera ha destacat que la creació del conducte BarMar per transportar hidrogen entre Barcelona i Marsella (França) "donarà a Catalunya una important posició estratègica per fer arribar energia neta des del nord de l'Àfrica, la península Ibèrica i altres punts del món cap al centre d'Europa". Segons ha dit, "Catalunya serà un dels pols per proveir a Europa d'energia neta". Aquesta infraestructura ha comptat amb l'impuls conjunt de Portugal, Espanya i França i al mes d'octubre Brussel·les va obrir la porta a finançar-la amb diners comunitaris.

Tanmateix, l'executiu europeu va advertir que està a l'espera dels detalls d'aquesta iniciativa i recordava que els projectes d'hidrogen, a diferència dels de combustibles fòssils, sí que poden rebre diners d'aquests fons dirigits a disminuir la dependència energètica respecte a Rússia. L'acord polític firmat en el seu moment per António Costa, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron admetia que el corredor verd, de forma "temporal i transitòria", subministraria gas natural, però que a la llarga sí que estarà "tècnicament adaptat per transportar altres gasos renovables".

De fet, perquè el BarMar es pugui incloure a la llista europea de projectes d'interès comú –no està previst que s'actualitzi fins al novembre– i de cara a poder rebre fons comunitaris, portarà i emmagatzemarà una barreja d'hidrogen amb gas o biometà només fins al 2030 i a partir d'aquell moment hauria de transportar només hidrogen.