Per què Margarita Robles va dir que no a un taller de vehicles militars a Barcelona

MadridQuè hauria passat avui, en ple rearmament europeu i espanyol, si un taller per reparar i adaptar vehicles militars s’hagués posicionat com a candidat per reindustrialitzar l’antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca? El projecte es va posar damunt la taula l'any 2021, però la Generalitat, aleshores sota el lideratge de Pere Aragonès, hi va donar carpetada ràpidament. Aquest va ser el motiu oficial pel qual la proposta del consorci Tess Defence, i apadrinada pel ministeri d’Indústria, no va prosperar. Els titulars del moment recullen que la Generalitat va rebutjar aquesta opció, però, segons ha pogut saber l'ARA, qui ja havia sentenciat de mort aquella inversió a la Zona Franca va ser la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles. 

Quan la mesa de reindustrialització de Nissan va rebre la proposta, el no de Robles a situar el taller de Tess Defence a Catalunya era ferm, cosa que va obrir una crisi amb el ministeri d’Indústria, confirmen tres fonts consultades per l'ARA. Des d'aquest departament, encapçalat per Reyes Maroto i amb el català Raül Blanco com a número dos, veien l'opció de Tess Defence –consorci controlat per Indra, la basca Sapa, Escribano i Santa Bárbara, filial espanyola de General Dynamics– com la més viable.

Blanco era l'encarregat de traslladar-la a la mesa amb els agents socials –tenia el suport dels sindicats– i la Generalitat. Des del ministeri d'Indústria es va intentar fins i tot convèncer Robles a través del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Aquest, però, resoldria el conflicte decantant-se en favor de la ministra de Defensa, expliquen a l'ARA fonts implicades en el desacord. El director de gabinet d'aleshores de Sánchez, Oscar López, traslladaria a Indústria que tant sí com no havien de fer marxa enrere.

L'equip de Reyes Maroto, però, s'havia compromès amb els agents socials a posar, com a mínim, la inversió de Tess Defence damunt la taula, reconeixen diferents fonts. Davant aquest atzucac, li va anar com l'anell al dit el rebuig de la Generalitat, i en particular de Natàlia Mas, que participava en les reunions com a directora general d'Indústria. Si no hi havia consens, el taller de vehicles militars no podia prosperar, indicaven aleshores des del ministeri, i tancaven així aquell capítol.

Diferents motius

Els motius del ministeri de Defensa i el govern català, però, per dir que "no" a Tess Defence eren del tot diferents. Robles, de fet, no veia gens malament la inversió, sinó la localització. Segons ha pogut saber l’ARA, la titular de Defensa volia que el projecte per reparar vehicles militars anés a Huelva o a Jaén (aquesta última opció era la que tenia més punts), i no a Catalunya. El motiu de fons era compensar la decisió d’haver concedit a Còrdova la gran base logística de l’exèrcit de terra, que agrupa una dotzena de tallers i centres de manteniment, cosa que a Defensa li va obrir un conflicte amb les altres dues localitats, en especial amb Jaén. Quatre anys després, el projecte no només no ha passat de llarg per Catalunya, sinó que continua en un calaix. 

En canvi, el govern català rebutjava el consorci per ser una inversió vinculada directament a la indústria militar, un sector que històricament ha aixecat recels a Catalunya. També perquè el calendari d’execució no s'adequava al tancament de Nissan (deixava a la intempèrie durant més temps els treballadors), explicaven des de la conselleria d'Empresa.

Efervescència inversora

La veritat és que quan es parla de la indústria militar a l’Estat, Catalunya no és la comunitat autònoma que primer ve al cap. L'investigador del Centre Delàs Pere Ortega recorda en una conversa amb l'ARA que la participació del Principat en la producció militar de l'Estat no arriba ni a l'1%.

Catalunya no acull cap fàbrica important del sector, a diferència d’altres territoris com Andalusia, el País Basc, la Comunitat de Madrid o Galícia. Ara, però, la despesa pública en defensa anunciada –Espanya, per exemple, s'ha compromès a arribar al 2% del PIB aquest 2025 desemborsant més de 10.400 milions d'euros– està donant ales a les empreses del sector a invertir, i moltes d'aquestes han situat la comunitat en el punt de mira. També perquè el govern de Salvador Illa està movent "més que mai" els fils perquè aquestes inversions arribin i ho fa de manera concertada amb la Moncloa, asseguren fonts empresarials i sindicats. Fruit del compromís que ha entomat amb l'OTAN, el govern espanyol necessita que els diners arribin de pressa al teixit productiu.

"Hi ha un gran pastís i totes les indústries hi volen participar, [...] també les de Catalunya de forma col·lateral", afegeix Ortega. Així, si bé Catalunya no s'erigeix en un lloc on situar una gran fàbrica o taller, el que està disparant l’interès d'algunes inversions en defensa és l’ecosistema de petites i mitjanes empreses del sector de la robòtica, el tecnològic, el digital, o empreses vinculades a la recerca i el desenvolupament (R+D) i fins i tot a l'automoció, sobretot en un moment en què els països europeus han posat el focus en les anomenades "amenaces híbrides".

En aquest sentit, una de les últimes grans aliances és la d'Indra, empresa de defensa amb un 28% del capital social en mans de l'Estat, amb l'empresa de components de l'automoció Ficosa per "col·laborar en l'àmbit dels programes i necessitats de la indústria de defensa". En concret, Ficosa desenvoluparia nous sistemes de visió per a blindats militars. De moment, és una declaració d'intencions, però segons han explicat les dues companyies, es tractaria de desenvolupar sistemes electroòptics de visió i vigilància per als vehicles militars blindats VCR 8x8 Dragón i VAC. De fet, els primers són els que fabrica el consorci Tess Defence a la planta de Santa Bárbara, ubicada a Astúries. "Les empreses com Indra, si volen competir [a escala europea], necessiten aquesta indústria perquè els fabriquin els components", apunta l'investigador del Delàs.

Més enllà d'Indra, el fons d'inversió Hyperion Fund, cofundat per Pablo Casado i en què també participa Ricardo Gómez-Acebo Botín, nebot d'Ana Botín, també està movent fitxa a Catalunya. En aquest sentit, destaca una injecció de diners a la start-up catalana Sateliot, que busca posicionar-se com el primer operador de telecomunicacions via satèl·lit per a la internet de les coses (IoT, en les sigles en anglès) amb cobertura 5G. A aquesta inversió s'hi suma un altre desemborsament a la firma catalana Gutmar, dedicada a la tecnologia de precisió.