Telefónica oficialitza un ERO a la plantilla per "causes objectives" en set negocis
És el primer expedient que es durà a terme des que l'Estat és accionista de la companyia, amb un 10% del capital
MadridTelefónica ha oficialitzat la intenció d'aplicar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) a la plantilla. En una reunió amb els sindicats majoritaris celebrada aquest dilluns al matí, la companyia que presideix Marc Murtra ha comunicat que l'ERO afectarà set dels negocis de Telefónica, entre els quals destaquen Telefónica Espanya, Telefónica Móviles i Telefónica Soluciones. A aquests tres negocis s'hi sumen els de Global Solutions, Telefónica Innovación Digital i també Movistar+. Des de la UGT, un dels sindicats majoritaris, expliquen que la companyia ha justificat la decisió per "causes objectives", segons ha explicat en un comunicat de premsa.
"Negociarem de bona fe, des del diàleg i el consens, però amb fermesa", indiquen des de la UGT. També s'hi ha pronunciat CCOO. Des del sindicat batallaran perquè es garanteixi la "voluntarietat i universalitat" de l'ERO, unes condicions econòmiques i socials "adequades" i que es "vinculi [l'expedient] a la jubilació" i no tingui "perjudicis econòmics" per a la plantilla. Els sindicats han criticat davant la direcció que aquesta sigui la via per aplicar "ajustos organitzatius" a l'empresa.
El temor d'una nova retallada de plantilla fa temps que plana sobre la companyia, sobretot després que el seu president, Marc Murtra, anunciés que aplicaria una "disciplina financera de ferro". De fet, durant la presentació del pla estratègic, la cúpula de l'empresa no va tancar la porta a aplicar aquesta mesura. "A les oportunitats d'estalvi hi hem incorporat totes aquelles que preveiem factibles, i quan dic totes, són totes. [...] Si això inclou una decisió que tingui a veure amb les persones, el que podem dir és que el que hàgim de fer ho farem de bracet amb els representants dels treballadors", va indicar Emilio Gayo, conseller delegat de Telefónica, en roda de premsa.
La retallada de la plantilla que ara es començarà a negociar afectaria uns 6.000 treballadors, segons ha pogut saber l'ARA de fonts coneixedores del procés. El gruix de la plantilla afectada seria la dels negocis de Telefónica España, Telefónica Soluciones i Telefónica Móviles. Amb la comunicació formal damunt la taula es dona el tret de sortida a la negociació. Ara, els sindicats hauran d'escollir els interlocutors que començaran a negociar amb Telefónica a partir del dilluns de la setmana que ve.
Es tracta d'un dels ERO més grans que ha fet l'empresa fins ara, i fonts sindicals preveuen que sigui l'últim d'aquestes magnituds. El volum de la plantilla que es va incorporar a partir de mitjans dels anys 70 cau en picat, a diferència dels treballadors que es van incorporar entre el 1969 i el 1971.
Un ERO amb l'Estat com a accionista
Una de les lluites dels sindicats un cop arrenqui la negociació serà blindar la voluntarietat de l'ERO, però també les condicions dels empleats que es quedin i buscar garanties perquè aquestes condicions no empitjorin. Per exemple, evitar que hi hagi una mobilitat forçada d'empleats, sigui entre negocis o territoris. Per això, en paral·lel a la negociació de l'ERO també es durà a terme una negociació per prorrogar els convenis. La pròxima cita entre empresa i sindicats està prevista per al dilluns 24 de novembre. "La UGT no donarà suport a cap ERO sense assegurar el futur de tots els treballadors que es queden a la companyia", indiquen des del sindicat.
"Normalment, les condicions socials i econòmiques de l'ERO són favorables", diuen fonts sindicals, que recorden que a l'últim expedient s'hi van apuntar més treballadors que sol·licituds previstes. En concret, l'últim ERO a la companyia es va aplicar fa més d'un any, el febrer del 2024, quan José María Álvarez-Pallete encara n'era president. Aleshores, l'expedient va afectar un total de 3.421 persones. La particularitat d'aquest ERO és que arriba amb la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, com a primer accionista de la companyia, amb un 10% del capital social.
