Economia 18/04/2022

La inflació esquitxa els comptes de les petites i mitjanes empreses

El 62% de les companyies estan "molt afectades" per l'augment dels preus, segons el baròmetre de Cepyme

3 min
La patronal espanyola es va mostrar indignada per la guia publicada pel ministeri de Treball, però el ministeri va respondre que s’ha limitat a recordar el que ja diu la llei.

MADRIDLes petites i les mitjanes empreses estan fent mans i mànigues per esquivar la inflació actual. El 62% d'aquestes companyies asseguren que ja estan "molt afectades" per l'increment dels preus dels últims mesos, per bé que de moment només un 15% apunten que la viabilitat del negoci està en "perill". Per a la gran majoria, l'alça dels preus, alimentada encara més amb l'esclat de la guerra a Ucraïna , s'afegeix als estralls que aquesta part del teixit empresarial espanyol encara arrossegava del segon any de pandèmia. De fet, un 70% de les companyies assumeixen que la crisi derivada del covid-19 els va afectar negativament, tot i la represa de l'activitat i les menors restriccions en comparació amb el 2020, quan va començar la crisi sanitària.

Aquestes són les conclusions que s'extreuen del baròmetre que aquest dilluns ha publicat la patronal de les petites i mitjanes empreses espanyoles (Cepyme) i que ha elaborat a partir d'una enquesta a 700 empreses entre el 15 de gener i el 13 d'abril, quan la inflació ha registrat els dígits més alts dels últims trenta anys , fruit sobretot dels preus energètics.

Del total de petites i mitjanes empreses enquestades (les que tenen fins a 249 treballadors), el 95% asseguren que la inflació ja esquitxa els seus comptes. De fet, un 39,17% de les companyies han vist com es reduïen els seus marges de benefici "sensiblement", segons l'enquesta. L'altra cara de la moneda són només el 4,20% del total d'empreses que asseguren haver patit "molt poc" la inflació.

La majoria de les companyies estan notant l'impacte de l'augment dels preus en el cost dels subministraments (un 71%), mentre que un 30% ho han patit a través de la factura de la llum o els carburants . Davant aquest escenari, un 16% assumeixen veure's obligades a accedir a noves vies de finançament –de fet, una de les mesures del pla de xoc de l'executiu espanyol per fer front a les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna és el desplegament de nous avals de l'ICO –. Davant aquest escenari, un 58% de les empreses afirmen que s'han vist obligades a traslladar l'augment dels costos de producció als preus per contenir l'alça (gairebé el 90% de les companyies enquestades asseguren que les factures dels proveïdors s'han disparat).

Repartir els costos

Una de les principals preocupacions de les empreses enquestades és l'augment dels costos laborals (54%), seguit dels impostos (48%). De fet, sis de cada deu pimes no van incorporar cap treballador el 2021 i set de cada deu (un 67,8%) asseguren que no tenen intenció de moure el nombre d'empleats els pròxims dotze mesos, mentre que un 4% apunten a un increment i un 3% a una reducció de plantilla. Pel que fa als salaris, un dels estira-i-arronses actuals entre empreses i sindicats , i més davant l'increment dels preus, la meitat de les companyies reconeixen que els últims dotze mesos no s'han tocat, mentre que un 32,8% els han augmentat entre un 2% i un 5%. La resta els han abaixat.

La reacció de les pimes amb els salaris concorda amb les dades publicades pel ministeri de Treball aquests últims mesos sobre la revisió salarial. Mentre sindicats i patronals no avancen en la negociació per l'actualització dels sous, els salaris es moderen en plena tempesta inflacionista i els treballadors estan perdent poder adquisitiu, com ha reconegut el Banc d'Espanya. Segons les últimes dades del ministeri de Treball, el total de convenis revisats i signats entre el 2021 i fins a aquest març recullen un increment salarial mitjà d'un 2,4% per a aquest any, és a dir, molt per sota de la inflació general (9,8% al març), però també subjacent (3,4%). 

Per al govern espanyol, però, la moderació salarial ha de ser "la guia" per evitar que es produeixin efectes de segona ronda, és a dir, que un increment dels salaris en paral·lel a la inflació alimenti encara més l'augment dels preus i "tingui conseqüències negatives", segons deia la ministra d'Economia, Nadia Calviño, aquest diumenge a La Vanguardia.

Per la seva banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha mostrat optimista davant la possibilitat que empresaris i sindicats arribin a un acord per renovar l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que ha de recollir l'actualització salarial d'aquest any i els dos pròxims. Aquesta negociació formaria part del "pacte de rendes, on no només cal parlar de salaris, també de repartiment de dividends i beneficis per part de les grans empreses", ha reiterat Sánchez, que ha obert la porta al fet que la negociació entre empresaris i sindicats faci de guia per a la revisió dels sous dels funcionaris.

Revisió del creixement

Sánchez també ha confirmat el que la ministra d'Economia havia deixat entreveure els últims dies. La inflació i la guerra a Ucraïna han suposat una estocada per a la majoria de les economies, també l'espanyola. El govern espanyol té intenció de presentar l'última setmana d'abril una actualització de les previsions macroeconòmiques i revisarà a la baixa l'estimació de creixement del PIB per a aquest any, com han fet el Banc d'Espanya i l'Airef.

stats