Economia 18/08/2014

Josep Maria Àlvarez: “Hem de fer nacionalisme industrial”

4 min
Josep M. Àlvarez podria deixar de ser treballador d’Alstom al setembre.

BarcelonaJosep Maria Àlvarez (Belmonte, Astúries, 1956) és un històric de la UGT, el sindicat que dirigeix des de fa 24 anys. Garanteix que aquest és el seu últim mandat.

Aquesta sèrie d’entrevistes es diu Respostes contra la crisi. ¿Estem sortint de la crisi?

A curt termini sembla evident que no. Hi ha dues o tres coses que fan que tinguem la sensació que estem millor des del punt de vista macro. Hi ha sectors, com el turisme, que viuen un moment extraordinari perquè la situació geopolítica dels nostres competidors, sobretot a Egipte i el nord d’Àfrica, ens afavoreix. Però això un dia s’acabarà, i hem de tenir present que l’ocupació que generem és molt estacional.

I els sous?

Per mi no se surt de la crisi amb salaris de 500, 600 o 800 euros. Tots els canvis legislatius que fem des del punt de vista de relacions laborals ens acosten més a produir com al Marroc que com a Alemanya. Si això s’ha fet durant un temps per sortir de la part més profunda de la crisi... no hi estaré d’acord, però és una manera d’enfocar la sortida de la crisi. Però si, com sembla, això s’ha fet perquè el govern no té cap mena d’interès a avançar cap a unes condicions com les d’Alemanya, crec que no ens en sortirem. Al contrari, cada cop ens assemblarem més a l’economia marroquina.

Vostè demana que es facin polítiques industrials. ¿Pot ser més concret?

En part ja ho havíem fet: els 56.000 joves que han marxat de Catalunya a treballar a l’estranger són en part els que havíem preparat per bellugar la indústria i l’economia catalana. El que no s’ha de fer és tallar la inversió, ni tampoc tallar d’arrel el crèdit a les empreses, sobretot a les petites i mitjanes. I no es poden obviar sectors que són estratègics, com els ferrocarrils. Fa quatre dies, a França van intentar vendre Alstom a General Electric. Automàticament, el govern francès va publicar un decret declarant d’interès general el que fabricava Alstom i exigint que sigui l’Assemblea francesa, i no el consell d’administració d’Alstom, qui prengui l’última decisió. Això aquí és impensable, això sí que és protegir la indústria!

¿Creu que el nacionalisme econòmic és una bona sortida?

Hem de fer nacionalisme industrial, és que és evident. Els alemanys què fan, més que protegir les seves mercaderies? Què fan quan tenen un determinat poder en política exterior? Defensar el seu negoci. Què fan els alemanys quan obliguen els països del sud a fer determinades polítiques? Defensar els seus productes. Jo crec que això és absolutament imprescindible. La indústria produeix riquesa i fa que la gent es guanyi la vida de manera decent, sense fer cap pelotazo.

Faci autocrítica. Què han fet malament els sindicats?

És una qüestió que em pregunten sovint. És evident que hi ha coses que no hem fet bé... o que podríem haver fet millor. Si la situació econòmica que tenim avui dia és la que és i nosaltres n’hem sigut actors, ha fallat alguna cosa. No podem dir “Ho hem fet tot bé”, perquè és segur que no.

Algun exemple?

Em costa molt veure què hauria d’haver fet i no he fet. Si em situo en el passat i miro quines decisions vaig prendre, no sé dir quina decisió hauria canviat. Potser hauríem d’haver contribuït al fet que en aquest país hi haguessin instruments de reequilibri democràtic que contrarestin les decisions polítiques quan arriba una onada [pro austeritat] tan brutal com la que hem viscut. Què ha passat a Itàlia? Que no s’ha fet la reforma laboral. Per què? Perquè els governs d’allà són millors? Possiblement no s’ha fet perquè allà els sindicats tenen la capacitat d’exigir.

¿De debò que Itàlia és un mirall per a nosaltres?

Tot el que vulguis, però a Itàlia no els han tocat l’educació, ni la salut, ni les pensions, ni tampoc hi han retallat la despesa social. No estan pitjor que nosaltres! El nivell d’atur no té comparació amb el nostre. Jo ja vull estar tan malament com els italians. El sistema democràtic necessita reequilibris, i per això la Confederació de la UGT a Espanya veu el dret a decidir amb molta esperança i il·lusió, perquè el que volem és que es trenqui amb aquesta idea que es vota una vegada cada quatre anys i ja està. El dret a decidir obre portes perquè la democràcia sigui més sòlida i més forta.

Està a favor de la independència?

En cas d’independència ens ho hauríem de guanyar tot. Jo crec que en un país petit, amb el poder més a prop de la gent... Al Parlament de Catalunya s’han aprovat coses, com la possibilitat de demanar una consulta, que a Espanya no existeixen.

Tornant als errors. ¿Els sindicats es van equivocar acomiadant personal amb indemnitzacions de 20 i 30 dies després de l’última reforma laboral?

Primer de tot: la UGT no és una empresa. Una empresa té personal per guanyar diners, nosaltres som una organització que dóna serveis. Els treballadors hi són per complir uns objectius de caràcter social. A diferència de les empreses, no tenim les reserves que genera el lucre. A part, un sindicat ha d’aplicar la llei que hi ha al país. I tant, que estem en contra de la reforma laboral! Però no és cap contradicció perquè no existeix cap altra normativa. Com que els diners que administro són de gent que en té molt pocs, he de pensar en ells. Tot això partint de la base que reduir plantilla és dramàtic per a un sindicat, perquè ens fiquem justament en el punt contra el qual lluitem cada dia. No m’imaginava que em pogués veure en aquesta situació.

Acabem: vostè és alliberat sindical d’Alstom, però sembla que es veurà afectat per l’ERO de l’empresa. És així?

Al setembre ho hauré de veure. Que em cridin, que em diguin quant em pertoca [d’indemnització]... No acomiadaran ningú perquè jo no accepti les condicions. Si arriba aquest cas, me n’aniré.

stats