Junts s'absté a la pròrroga del PP de les nuclears i evita un maldecap a Sánchez

MadridLes votacions d'aquest dijous al Congrés dels Diputats han estat les primeres en què s'ha posat a prova la relació entre Junts i el PSOE, després que els de Carles Puigdemont hagin decidit trencar els ponts amb els socialistes. El xoc anunciat, però, no s'ha materialitzat perquè les lleis que estaven en joc formaven part de la llista d'excepcions que Junts va elaborar amb normes sobre les quals ja tenia un acord emparaulat. D'aquesta manera, la cambra baixa espanyola ha donat llum verda a la llei de defensa de la clientela, així com a la llei de mobilitat sostenible.

Tot i que el resultat se sabia, l'expectació era evident i el motiu de fons són algunes de les esmenes a la llei de mobilitat sostenible que el PP havia introduït al Senat, on té majoria absoluta. Entre aquestes esmenes n'hi havia dues d'espinoses per al govern espanyol: la congelació de les taxes d'Aena i l'intent de deixar en l'aire el tancament de les centrals nuclears. La primera ha descarrilat —Junts ja hi va votar en contra al Senat perquè valorava que posava en perill la inversió al Prat—. Però també ha descarrilat l'esmena que volia evitar el tancament de les nuclears. En aquest últim cas, Junts s'ha abstingut, cosa que ja va fer al Senat, però si hi hagués votat a favor l'esmena hauria prosperat.

La decisió dels juntaires, doncs, suposa un baló d'oxigen per al govern espanyol, que s'evita un maldecap amb el calendari nuclear. La incògnita era si es decantaria per votar-hi a favor, per la pressió dels alcaldes dels territoris catalans afectats pel tancament de les centrals, però també per reafirmar-se en el trencament, afegint un problema més a Pedro Sánchez. Fonts del partit de Carles Puigdemont a Madrid indiquen que l'esmena plantejava dubtes jurídics i que és un tema que cal treballar bé. "No es tracta de donar un xec en blanc al PP", afegeixen. Tanmateix, es reafirmen en què el xoc amb els socialistes és total.

El vot tampoc ha estat contrari perquè sempre s'han mostrat a favor de repensar el tancament de les nuclears. "És el 60% de l'energia que consumeix Catalunya", ha recordat la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, en declaracions als mitjans de comunicació.

Quin impacte té la proposta del PP?

Sigui com sigui, l'impacte de l'esmena del PP era limitat, coincideixen diferents fonts consultades per l'ARA. L'esmena posa el focus en les ordres ministerials en què s'estableix una data de cessament definitiu d'explotació, és a dir, de funcionament, de les centrals nuclears. Així busca evitar que el Consell de Seguretat Nacional (CSN) s'hagi de pronunciar davant una sol·licitud de pròrroga de la vida útil, com sí que ha de fer ara. Es tracta d'un moviment contradictori amb el del mateix PP de l'any 2012, quan sí que va tenir en compte l'opinió del CSN a l'hora de tancar la central de Garoña (Castella i Lleó).

Ara bé, tot i que les ordres ministerials introdueixin una data de cessament de l'activitat nuclear —en el cas d'Almaraz (Extremadura) és el 2027—, no suposa un impediment perquè les empreses propietàries de les centrals demanin allargar la vida útil d'acord amb la normativa. Per tant, no impedeix que es pugui prorrogar el calendari actual.

De fet, en el cas extremeny, Naturgy, Iberdrola i Endesa ho han demanat: la sol·licitud ja està damunt la taula del govern espanyol. "L'esmena crea confusió i introdueix inseguretat en els procediments", indiquen fonts del ministeri per a la Transició Ecològica. Una tesi que comparteixen fonts parlamentàries. En definitiva, doncs, l'esmena no suposa automàticament una pròrroga de les centrals nuclears, perquè "el dret a sol·licitar una ampliació no el crea una ordre ministerial, sinó la normativa vigent", insisteixen les mateixes fonts.

Els equilibris amb les nuclears

Aquest no és el primer cop que els de Carles Puigdemont es mouen en favor d'allargar la vida útil de les centrals. El passat mes de febrer, Junts, i també ERC, ja es van abstenir a una proposta del PP que instava a revisar el calendari de tancament de les centrals nuclears. Els dos partits ho van fer forçats pels alcaldes del Camp de Tarragona. De fet, aquest dimecres ERC ha votat en contra de l'esmena, a diferència del que va fer al Senat, on es van abstenir. Si hagués mantingut el sentit de vot, l'esmena hauria tirat endavant juntament amb l'abstenció de Junts. Volent-ho o no, doncs, també han insuflat aire a Sánchez.

Cal recordar que, pel que fa a Catalunya, la primera central nuclear que ha d'abaixar la persiana és Ascó I (2030), la segona Ascó II (2032) i la darrera Vandellòs II (2035). Els territoris afectats pel tancament fa temps que remen perquè això es revisi, i aquí és on entren els equilibris dels partits, fins i tot dels mateixos socialistes. Les comarques afectades temen l'impacte que pot tenir, per exemple, en matèria laboral i econòmica.

Extremadura, el primer pas

Tot i la votació d'aquest dijous, el tancament de les nuclears és una qüestió que Sánchez haurà d'entomar. El govern espanyol sempre ha defensat el calendari actual de tancament i només s'ha obert a revisar-lo si les empreses propietàries de les centrals no trepitjaven certes línies vermelles. Aquest és l'escenari actual amb Almaraz. Després d'un llarg estira-i-arronsa, les propietàries de la central extremenya han sol·licitat una pròrroga de la vida útil per tres anys (fins al 2030) assumint algunes de les exigències de l'executiu central.

Més enllà de les qüestions tècniques i del procés d'estudi que s'ha obert ara, el PSOE té al davant unes eleccions a Extremadura, el pròxim 21 de desembre. Allà, les zones afectades també són receloses al tancament i, de fet, el mateix candidat socialista a la Junta d'Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, s'ha mostrat "segur" que la pròrroga es concedirà.