La justícia europea tomba els visats d'or per obtenir la nacionalitat a la UE

BarcelonaLa nacionalitat europea no es pot obtenir a cop de telonari. Ho ha dit aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en una sentència sobre un cas judicial iniciat a Malta, però que estableix jurisprudència a tot el bloc comunitari. "L'adquisició de la ciutadania a la UE no pot ser el resultat d'una transacció comercial", assenyala la màxima instància de Luxemburg.

En aquest sentit, el tribunal comunitari ha dictaminat que la legislació maltesa incompleix la normativa de la Unió Europea i recorda que la nacionalitat europea en cap cas es pot basar en una qüestió de diners, encara que cada estat membre tingui la competència per concedir la seva nacionalitat i, per tant, la ciutadania europea. Així doncs, malgrat inversions milionàries en un país del bloc europeu, ningú pot tenir accés a la nacionalitat per aquesta via, sinó que es tracta d'una qüestió de drets i deures que va més enllà dels aspectes financers.

El cas concret que ha avaluat el TJUE és el de Malta, que concedia la nacionalitat per una inversió de com a mínim 690.000 euros, però hi ha diversos països europeus que fins fa pocs anys tenien normatives semblants. Un dels últims estats membres a retirar-la va ser Xipre, el 2020, i Bulgària, el 2022.

D'altra banda, hi havia estats membres que lliuraven fins fa pocs mesos el permís de residència a canvi d'inversions en el seu territori, com és el cas de Portugal, els Països Baixos i Espanya. Finalment, han eliminat els anomenats visats d'or perquè una part important dels estrangers rics aconseguien el permís de residència europea a canvi d'invertir en la compravenda de cases i pisos, cosa que la majoria dels governs europeus consideraven que en gran part contribuïa a l'especulació del sector i a empitjorar la crisi d'accés d'habitatge que afecta tot Europa.

A més, la Comissió Europea fa temps que mostra preocupació per l'accés a la nacionalitat d'estrangers rics d'origen rus perquè la gran majoria de països no tenien un control d'on sortien els diners d'aquestes inversions i facilitaven que els oligarques russos poguessin esquivar les sancions de la UE contra Rússia per la invasió d'Ucraïna. De fet, el govern espanyol va veure com a partir de l'inici de la guerra d'Ucraïna es va passar d'una mitjana de 500 visats d'or a l'any per la compra d'habitatge a 2.017 el 2022 i a 3.273 el 2023.