El futur de l'aeroport del Prat

L'empresariat català al complet redobla la pressió al Govern per a l'ampliació del Prat

Els principals agents econòmics del país reclamen un "gran pacte institucional" per tirar endavant el projecte

BarcelonaLes principals entitats empresarials de Catalunya s'han congregat aquest dimecres a l'escola de negocis Esade per reivindicar la necessitat de tirar endavant l'ampliació de l'aeroport del Prat. Representants de les patronals Foment del Treball, Pimec i Cecot, la Cambra de Comerç de Barcelona, lobis econòmics com el Cercle d'Economia o Barcelona Global i personalitats del món acadèmic com l'economista Andreu Mas-Colell han escenificat en un acte conjunt la pressió al govern català perquè doni llum verda al projecte per fer créixer la infraestructura plantejat per Aena.

Cargando
No hay anuncios

Sota el lema "Tots per l'ampliació de l'aeroport", els agents econòmics han demanat un "gran pacte institucional" per aprovar l'ampliació de la infraestructura. "Ja s'han perdut massa oportunitats i aquest avió cap a la prosperitat no se'ns pot escapar", ha reclamat Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball. El dirigent patronal ha recordat que de temps "no en sobra" per prendre aquesta decisió, i ha exigit que l'acord entre les administracions i el gestor aeroportuari sigui "ràpid" per assegurar la inversió de 1.700 milions d'euros d'Aena.

Per la seva banda, el president de la patronal Pimec, Antoni Cañete, ha reivindicat també que aquest projecte és necessari: "Pel nostre país i el futur dels nostres fills", ha dit. Així doncs, ha plantejat a les institucions que considerin si volen "jugar a la Segona Divisió o a la Champions". Cañete ha recordat un episodi de fa 30 anys, quan en l'etapa del govern socialista de Felipe González un alt càrrec de l'Estat li va admetre que hi havia una "decisió política" per muntar els hangars dels avions a Madrid i no a Barcelona. "En aquell moment era el manteniment de les aeronaus, però hem de reivindicar unes inversions en infraestructures que se'ns promet que arriben i no ho fan", ha criticat.

Cargando
No hay anuncios

El president del Cercle d'Economia, Javier Faus, també ha insistit en el llegat a llarg termini de l'ampliació: "¿Serem capaços de negar a les generacions futures el que les anteriors van fer per nosaltres?". En aquest sentit, ha expressat la preocupació de la institució que encapçala davant “una certa apologia del decreixement al nostre país". “Advoquem per un creixement sostenible i no especulatiu, però creixement al cap i a la fi. No podem deixar que guanyin aquestes idees”, ha reblat. Faus ha admès, però, la importància de la cohesió territorial en unes obres que afectarien una zona del delta del Llobregat protegida per la Xarxa Natura 2000. 

Roca defensa la intermodalitat

La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, hi ha afegit un argument tot recordant l’acte del 2007 a l'Iese per reclamar una gestió autònoma del Prat. “Volem una gestió de l’aeroport de quilòmetre 0 que es correspongui amb les necessitats de l’economia local”, ha afirmat. De fet, també ha exigit una visió de la xarxa d’aeroports “més àmplia i integradora” que tingui en compte la intermodalitat. És a dir, “en un futur no tan llunyà” les distàncies curtes es faran cada cop més en tren, i infraestructures com el Prat hauran de centrar els esforços en els vols de llarga distància.

Cargando
No hay anuncios

"Per impulsar Barcelona com a ciutat del coneixement necessitem un aeroport de primera", ha esgrimit el catedràtic emèrit de la UPF i exconseller d'Economia de la Generalitat Andreu Mas-Colell. Al seu parer ja hi ha precedents que confirmen la pèrdua d'altres inversions pel fet de no tenir unes infraestructures ben connectades, com és el cas de la seu de l'Agència Europea de Medicaments, que finalment va triar Amsterdam i el seu hub aeroportuari en lloc de Barcelona.

L'acte l'ha conclòs un dels principals interessats que el Prat estigui en les millors condicions possibles. El president de Vueling, Marco Sansavini, ha recordat que —"també en els moments difícils"— la primera aerolínia de l'aeroport vol seguir apostant per Barcelona. "Hi ha dos condicionants perquè aquesta ampliació sigui sostenible: hem de ser capaços amb el suport de les administracions de reactivar la demanda i d'assegurar que aquesta inversió no repercuteixi en el cost per als passatgers", ha defensat el directiu.