Macroeconomia

L'FMI confirma el creixement econòmic d'Espanya, que triplica el de la zona euro

L'organisme pronostica un repunt del 2,5% del PIB espanyol però una millora "dèbil", del 3%, de l'economia global

3 min
Cambrer en una platja de la Barceloneta

WashingtonEl Fons Monetari Internacional (FMI) dona ales al missatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha repetit més en campanya: l'economia espanyola està en bon estat de salut. En el seu darrer informe, l'organisme constata que els països del sud d'Europa s'estan reactivant més ràpidament del que s'esperava i millora les seves previsions molt per sobre de l’eurozona i el món. Especialment Espanya, que gràcies al manteniment d'un sector de serveis i un turisme "forts" s'espera que creixi fins a un 2,5% el 2023, gairebé el triple que l'estimació de la zona euro (0,9%), de manera que es convertirà en el país desenvolupat que més creixi durant aquest any.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

D'aquesta manera, fa bons els presagis de l'executiu espanyol, davant els retrets de la dreta i la ultradreta, que asseguraven que Espanya és el país que menys ha crescut en el conjunt de l'OCDE. La dada se suma a la millora de les perspectives anunciada per altres organismes, com la Comissió Europea, que va preveure al maig un creixement de l'1,9%, i l'OCDE, que va situar-lo el mes passat en el 2,1%. El ministeri d'Assumptes Econòmics es congratula pels resultats aconseguits "en un entorn internacional d'incertesa" per la persistència de la inflació, la guerra d'Ucraïna i la crisi bancària del març.

Per la seva banda, l'FMI preveu un creixement més moderat per a Itàlia (1,1%) i França (0,8%), que milloren tímidament les seves perspectives en un 0,4 i un 0,1%. En contraposició, l'organisme destaca una revisió a la baixa d'Alemanya, que decreixerà un 0,3% l'any 2023 per la seva "debilitat en la manufactura i la contracció econòmica del primer quadrimestre".

Un creixement "dèbil" de l'economia global

Aquestes previsions per a Espanya suposen una millora d'un punt respecte a l'últim informe de l'FMI, publicat a l'abril, que empitjorava les perspectives globals per la crisi bancària, desencadenada per la caiguda de Sillicon Valley Bank i Credit Suisse, i el problema del sostre de deute als Estats Units, que va posar el país a tocar de la suspensió de pagaments. "L'acció de les autoritats per contenir la turbulència ha reduït els riscos immediats per al sector financer", assegura l'informe, fet que ha portat l'organisme a presagiar un creixement per a l'economia global lleugerament major aquest any, del 3%, 0,2 punts per sobre del pronòstic de l'abril.

Tanmateix, alerta que aquest repunt segueix sent "dèbil segons els estàndards històrics", atès que encara es troba molt per sota del creixement dels últims 20 anys, en què l'economia va créixer un 3,8% anual. A més, assegura que el risc d'una crisi bancària no s'ha esvaït del tot, ara que els bancs centrals es disposen novament a augmentar els tipus d'interès, després d'un any d'agressives pujades per contenir la inflació.

La inflació persisteix

Els preus del consum segueixen elevats, malgrat que el seu creixement s'ha relaxat en l'últim any gràcies al "descens substancial" de l'energia i l'alimentació després dels pics del 2022. Però la inflació subjacent, que exclou aquests dos grups, segueix sent molt elevada i dificulta que es relaxi l'economia. A escala global, l'FMI preveu que la inflació es reduirà de la mitjana del 8,7% de l'any passat al 6,8% a finals del 2023 i que seguirà caient fins al 5,2% de cara al 2024. En cas de complir-se aquest pronòstic, la inflació seguiria molt elevada en comparació amb els nivells previs a la pandèmia, del 3,5%.

Entre els motius que expliquen aquesta persistència de la inflació pronosticada per l'FMI hi ha l'augment de preus bàsics provocat per les temperatures extremes del fenomen meteorològic d'El Niño, la intensificació de la guerra d'Ucraïna i la recent suspensió del pacte d'exportació de cereals pel mar Negre per part de Rússia. De fet, l'FMI assegura que si no s'aconsegueix que el gra surti d'Ucraïna, el blat de moro i el blat podrien encarir-se entre un 10% i un 15%.

Per lluitar contra la inflació, l'FMI, amb seu a Washington, demana als bancs centrals que segueixin augmentant els tipus d'interès, una decisió que s'espera que prengui demà la Reserva Federal, després de la treva que va donar el mes passat a l'encariment històric del preu dels diners. Malgrat que reconeix que això podria provocar una nova crisi bancària com la viscuda aquest any, insisteix que serà necessari atès que "la prioritat segueix sent aconseguir una desinflació sostinguda mentre es garanteix l'estabilitat financera".

De cara al 2024, però, l'informe dona per fet que els bancs centrals faran marxa enrere en la seva política monetària estricta i començaran a abaixar els tipus d'interès, cosa que esperen que reactivi la concessió de crèdit, que veuen restringida pels elevats preus.

stats