FINANCES PÚBLIQUES
Economia 29/07/2015

L’Autoritat Fiscal demana més marge per a Catalunya

El supervisor defensa límits de dèficit a mida de cada comunitat que donin oxigen a les més desequilibrades

Dani Sánchez Ugart
3 min
El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, assistirà avui a la reunió del CPFF amb la demanda d’un nou informe sobre el dèficit a l’Airef.

MadridEl repartiment de dèficit homogeni que planteja el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per a totes les comunitats autònomes no és ni realista ni legal. Aquest és el veredicte de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ahir va publicar un informe en què demana un repartiment asimètric del dèficit del 2016 per a les diferents comunitats. En aquesta repartició del pastís del marge de dèficit, Catalunya, el País Valencià, les Balears, Extremadura i Múrcia n’haurien de rebre un tros més gran, perquè són entre les que han de fer un esforç més important per arribar al 0,3% de desequilibri pressupostari que Hisenda va imposar en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), a principis de mes.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’Airef, un organisme creat per exigència dels creditors europeus arran del rescat financer del 2012, no té competències per emetre informes sobre el repartiment del dèficit entre els diversos nivells d’administracions (Estat, comunitats, Seguretat Social i ajuntaments). Per tant, no qüestiona si el límit global del 0,3% és o no adequat, però sí que critica com Hisenda el reparteix entre les comunitats. Els dos principals arguments de l’organisme són que el límit no és “factible” i que això resta efectivitat a la política d’estabilitat, perquè les comunitats que veuen que tenen un límit impossible d’assolir no fan els esforços per acostar-s’hi, segons van indicar fonts de l’Airef.

A més, el repartiment homogeni no s’ajusta a la llei, al parer de l’organisme, perquè a les comunitats que han reduït el dèficit i ja són a prop de l’equilibri no se’ls exigeix reduir la despesa, tal com marca la llei d’estabilitat financera, que impedeix augmentar la despesa per sobre d’un índex que es basa en el creixement de l’economia espanyola. És a dir, Montoro colla massa algunes comunitats i a d’altres els deixa massa camp per córrer, en contra de la llei que el seu govern mateix va impulsar.

“És evident que Catalunya no pot complir el límit de dèficit del 0,3%”, van indicar fonts de l’Airef, que no van precisar quin seria el sostre de dèficit factible. La mateixa Airef admet que ja no hi ha gaire marge per a més retallades a les comunitats, tal com defensa el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que ja va dir que l’any passat va ser l’últim de reduir despesa. Amb el camí de reducció del dèficit marcat per Montoro, el 2016 no només caldrien més retallades, sinó que Catalunya hauria de reduir la despesa el triple del que han retallat anualment les comunitats autònomes de mitjana durant els últims quatre anys, i més que la comunitat que més ho ha fet en aquest període, Castella-la Manxa (vegeu gràfic).

Un CPFF polaritzat

L’escenari, però, no modifica ni un mil·límetre la posició de Montoro. Fonts del ministeri d’Hisenda van explicar ahir a l’ARA que no faran cas de les recomanacions de l’Airef perquè “seria injust per a les que sí que compleixen”. De ben segur que l’informe serà un dels plats forts de la reunió dels consellers de Finances autonòmics amb el ministre d’Hisenda que se celebra aquesta tarda. Tot i així, el conseller català ja va dir en una entrevista a l’ARA aquest cap de setmana que la Generalitat no vol un tracte de favor, sinó un repartiment entre els diferents nivells d’administració més favorable a les comunitats (en concret, demana que les autonomies tinguin un terç del dèficit permès per Brussel·les, perquè són responsables d’una tercera part de les despeses). En aquesta línia, al CPFF d’avui nou comunitats autònomes encapçalades per Catalunya demanaran que s’encarregui a l’Airef un altre informe que determini si el 0,3% de dèficit atorgat a les comunitats és suficient, tal com va avançar l’ARA dilluns.

En aquesta reunió del CPFF, l’únic que posarà sobre la taula el ministeri d’Hisenda seran els 7.000 milions que les comunitats rebran l’any que ve per les bestretes i que, sumats a les liquidacions d’anys anteriors, pujaran a uns 10.000 milions extres, expliquen fonts del ministeri. Segons l’ordre del dia de la reunió al qual ha tingut accés l’ARA, els membres del CPFF votaran l’informe del ministeri sobre el repartiment del dèficit entre comunitats (que serà homogeni) i s’informarà les comunitats del límit de despesa no financera per al 2016, en què s’inclouran aquests milions extres. També es votarà un informe sobre la reordenació del sector públic. El ministeri d’Hisenda té el 50% dels drets de vot, per tant, encara que les nou comunitats que volen l’informe siguin majoria, Montoro el pot frenar, si vol, només amb el suport d’una altra comunitat.

stats