L’autoritat fiscal retreu a l’Estat la falta de flexibilitat amb el dèficit
L’Airef critica Hisenda i reclama que el límit es fixi amb criteris “objectius”
MadridL’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) fa gairebé un any que predica en el desert. Des que l’estiu passat es va posar finalment en marxa a instàncies de Brussel·les, que vol que cada estat tingui un supervisor que vigili que ni els pressupostos ni el dèficit es descontrolin, l’Estat ha fet com si sentís ploure quan es publicaven els seus informes -només s’han complert 12 de les 64 recomanacions que ha fet-. Però ahir el president de l’autoritat fiscal, José Luis Escrivá, va intentar posar els punts sobre les is des del Congrés. Durant la presentació de la memòria d’activitats del 2014, Escrivá va retreure al govern del PP la seva falta de flexibilitat amb els objectius de dèficit, i va reclamar més transparència i més recursos per a l’Airef, així com una reforma imminent del sistema de finançament autonòmic i de la llei d’estabilitat.
Un dèficit “molt exigent”
Alerta que el creixement no dóna per a grans mesures electoralistes
Tot i la millora de la conjuntura econòmica, Escrivá va advertir ahir que no és suficient perquè el govern espanyol segueixi aprovant mesures socials fora de pressupost en any electoral. Tal com assenyalava en l’informe sobre els pressupostos generals de l’Estat fa cinc mesos, entén que l’objectiu d’abaixar el dèficit al 4,2% el 2015 és “molt exigent”. Opina el mateix del de les comunitats autònomes, i recrimina a Hisenda que l’any passat no atengués la seva petició de pressionar set comunitats, encapçalades per Catalunya, perquè posessin en marxa un “mecanisme de correcció” per assegurar que aquest any compleixin l’objectiu de dèficit d’un 0,7%, cosa que preveu molt difícil.
Números foscos
Linde i l’Institut d’Estadística no responen a les peticions de l’Airef
Però si l’Airef ha tingut un problema durant aquests primers mesos de vida ha sigut de comunicació. El diàleg de l’autoritat fiscal amb la resta d’institucions que fiscalitza ha sigut “escàs”, com va lamentar Escrivá. Principalment perquè no existeix una forma de regulació explícita sobre com han de respondre a les recomanacions que fa l’organisme, que no són vinculants. D’acord amb la llei es tracta d’un principi de “complir o explicar”, és a dir, acatar la recomanació o si no argumentar per què no es fa. L’altre problema és la falta de transparència. El president de l’Airef va criticar ahir obertament tant el Banc d’Espanya com l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i la Intervenció General de l’Estat (Igae), l’òrgan de control intern de la gestió econòmica i financera del sector públic estatal que depèn d’Hisenda, per no haver donat explicacions -tot i haver-ho requerit en més d’una ocasió- sobre la metodologia que utilizen per calcular les xifres que expliquen la situació de l’economia espanyola.
Finançament autonòmic
Escrivá aposta per una reforma que eviti nous fons de liquiditat
Davant la impossibilitat de les comunitats per quadrar comptes, Escrivá esperona el govern espanyol a impulsar una reforma del finançament autonòmic. “El fons de liquiditat autonòmic (FLA) i el Pla de Proveïdors han sigut una solució necessària i urgent, però en algun moment cal un esquema definitiu”, va dir, i va afegir que “estaria bé que” en aquest esquema s’hi inclogués el problema de la distribució d’ingressos i la manera com les comunitats autònomes gestionen el dèficit i l’emissió de deute. A més, va reclamar que aquests fons s’encaixin en la llei d’estabilitat i que el repartiment dels objectius de dèficit autonòmics es facin amb criteris “objectius”.
Falta de realisme
L’autoritat reclama una reforma en la llei d’estabilitat
Els diputats de l’oposició reunits a la comissió d’hisenda del Congrés van preguntar a l’Airef sobre el compliment de la llei d’estabilitat i de l’objectiu de deute públic previst per al 2020 -del 60% del PIB, quan avui en dia està a prop del 100%-. Escrivá va recordar que ja han proposat al govern espanyol que aprofiti les escletxes de la llei per reformar-la aquest any i que opti per nous camins “més realistes”.
Plantilla sota mínims
A l’Airef només hi treballen 31 persones de les 65 recomanades
El principal escull per a l’autoritat fiscal, però, són els recursos. A diferència de la majoria de països de la UE, el govern espanyol ha decidit no integrar-la en el Tribunal de Comptes, i de les 65 persones que va recomanar el Fons Monetari Internacional que hauria de tenir de plantilla només n’hi ha la meitat, segons va insistir Escrivá. D’aquesta manera, de moment ha descartat supervisar els comptes de les grans ciutats, tal com exigeix Brussel·les. “Necessitem recursos addicionals per anticipar riscos d’incompliment pressupostari a tots els nivells de l’administració, i també persones més especialitzades”, va dir el president de l’Airef, que confiant que “en un futur pròxim” puguin completar la plantilla.
La crisi s’endú 46.000 milions d’ingressos fiscals
El 3,4% del PIB espanyol del 2014 correspon a la recaptació fiscal. Però segons va publicar ahir el Banc d’Espanya, aquest percentatge s’ha anat reduint des del 2007, quan va començar la crisi econòmica. L’entitat calcula que la recessió es va emportar 46.851 milions d’euros dels que les arques públiques haurien d’haver recaptat entre el 2007 i el 2013.
Aquesta xifra suposa una caiguda progressiva dels ingressos procedents d’impostos d’un 11%, que encara és més accentuada si no es tenen en compte l’augment d’alguns tributs. En aquest cas, l’impacte negatiu sobre l’economia seria del -17%, és a dir, una caiguda de sis punts del PIB en sis anys.
En l’informe del Banc d’Espanya Estructura impositiva i capacitat recaptatòria a Espanya: una anàlisi comparada amb la UE, l’autoritat monetària observa una reducció dels ingressos fiscals en aquells tributs que depenen dels beneficis empresarials i de la demanda interna.
