Economia 17/10/2015

L’efecte Podem-Ciutadans empeny les sicavs a Luxemburg

Bancs i grans fortunes estudien aquesta opció pel temor de la supressió d’una figura fiscal polèmica

Albert Martín Vidal
5 min
Luxemburg és un dels grans refugis fiscals de la UE amb menys població que la suma dels barris de l’Eixample, Sarrià i Gràcia.

Barcelona“Les sicavs són societats destinades a fer que els rics no paguin impostos, ideades per defraudar el fisc”. Així s’expressava al juny de l’any passat Pablo Iglesias, líder de Podem, que acabava d’obtenir un gran resultat a les eleccions al Parlament Europeu i situava la seva formació com a aspirant a arribar al poder. En les mateixes declaracions afegia que l’existència d’aquestes societats d’inversió col·lectiva és una “barbaritat”. Molts inversors van veure en aquestes paraules un preludi de la supressió d’aquesta figura; la seva preocupació va anar a més quan un altre abanderat de la denominada nova política es referia a la qüestió: “Acabarem amb l’elusió fiscal que practiquen les grans fortunes a través de les sicavs”. La frase no és de cap partit d’extrema esquerra, sinó que és al programa de Ciutadans, candidat també a assolir el poder a Espanya.

Aquestes afirmacions han provocat que, en els últims mesos, en el món de la banca privada i la gestió dels estalvis de les grans fortunes s’hagi aconsellat amb força freqüència domiciliar les sicavs a Luxemburg.

Tres fonts financeres diferents confirmen la tendència, difícil de quantificar perquè quan una sicav es dóna de baixa a la CNMV no n’explicita els motius. Però el fet no ha passat desapercebut entre els bancs, que ofereixen vehicles d’inversió com les sicav i els fan la gestió a través de les seves gestores.

Al sector es coneixen casos en què és el banc qui recomana al client fer el pas d’anar a Luxemburg. El motiu és polític: el dubte de què passarà amb les sicavs després de les eleccions espanyoles. Un gestor de sicavs que demana l’anonimat defensa, però, que “els bancs no ho promouen, però si els clients ho demanen s’han d’adaptar a la petició”. Entitats com CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell, Bankinter, Novo Banco o Rothschild operen amb sicavs des de Luxemburg. “No té cap dificultat: es gestiona des d’aquí i la societat tributa allà”, explica aquest gestor. No tots els bancs tenen una gestora al petit estat centreeuropeu, però tampoc cal: n’hi ha prou de tenir-hi un broker que dugui a terme les operacions que decideixen des d’Espanya el gestor i el seu client.

Un temor creixent

“Els inversors tenen la impressió que a Espanya poden canviar les coses, estan incòmodes i tenen por que s’aboleixi el benefici fiscal que tenen”, diu aquest gestor. Aquest professional ha viscut personalment la situació. “En una de les reunions mensuals el client et diu «Em semblen molt bé els diners guanyats, però no estic còmode tenint la societat aquí, estaria més tranquil tenint-la a Luxemburg»”, rememora. “I el que menys vols és que un dia t’ho pugui retreure: si té molta por, el millor és donar-li el que vol per no perdre’l com a client”, afegeix.

La por dels inversors no passa només per la supressió de les sicavs (com podria fer Podem) sinó també per l’escenari que planteja Ciutadans. Al seu programa, el partit d’Albert Rivera identifica que el principal frau que es comet amb les sicavs és l’ús de mariachis. En teoria, les sicavs necessiten un mínim de cent accionistes però, a l’hora de la veritat, “estan controlades per una sola persona o família” que omple la societat de mariachis o homes de palla. Per això el partit planteja que els inspectors d’Hisenda recuperin la seva supervisió, actualment en mans de la CNMV. Aquesta modificació amenaça les sicavs controlades per una sola persona, que, segons els experts, són la majoria.

Per què Luxemburg?

Hi ha diverses raons per les quals els bancs han apostat per Luxemburg. Des del punt de vista fiscal, no ofereix cap avantatge respecte a Espanya: els accionistes espanyols que tenen sicavs a Luxemburg n’han de pagar l’1% com a impost de societats, independentment d’on estigui ubicada l’empresa. I en cas que desfacin la sicav se’ls aplica l’impost de la renda espanyol: de nou és indiferent on tinguin la societat.

Luxemburg té la màxima qualificació de les agències de ràting, és part de la Unió Europea i ofereix total confiança sobre la continuïtat de les sicavs. A més d’aquesta seguretat, el segon país més ric del món en renda per càpita ofereix als accionistes de les sicavs més privacitat de la que tenen a Espanya. A l’Estat, la informació sobre la seva evolució, volum i membres és pública i es pot consultar fàcilment. A Luxemburg no.

En ser un país de l’eurozona, els bancs en parlen obertament com a opció. A la web de Bankia, per exemple, s’anima a invertir a Luxemburg, un país que “no està considerat com a paradís fiscal a Espanya” i que “pot aportar nombrosos avantatges”.

sicavs gràfic

Des del Banc Sabadell exposen que no han tingut trasllats de sicavs cap a Luxemburg, sinó més aviat “moviments tímids de clients que fan números”. Tot i que és senzill tancar una sicav a Espanya per obrir-la a Luxemburg, el canvi té costos. Les despeses d’auditoria i manteniment en aquest país centreeuropeu fan que al Sabadell calculin que surt a compte a sicavs de més de 25 milions d’euros. Altres entitats rebaixen el càlcul als 12 milions; el cert és que el canvi no està a l’abast de tots els que tenen sicavs.

CaixaBank, per la seva banda, ara fa dos anys va obrir dues sicavs a Luxemburg, on gestiona prop de 1.300 milions, el 2,6% dels seus fons, per les peticions dels clients i per internacionalitzar el negoci.

Les sicavs tenen la peculiaritat que posen d’acord les grans fortunes i el sindicat de tècnics d'Hisenda sobre el fet que és un error suprimir-les. Però malgrat això, l’ombra d'Iglesias i Rivera fa que alguns prefereixin enviar-les fora d’Espanya.

stats