FINANCES PÚBLIQUES
Economia 24/02/2018

L’Estat triplica en un any els seus contenciosos amb Transparència

Hi ha 54 processos oberts per no haver cedit informació, com per exemple els acords de la quota basca

Júlia Manresa
4 min
El Consell de Transparència depèn d’Hisenda, amb qui al mateix temps manté contenciosos oberts.

MadridEls expedients d’investigació i resolució del Banco Popular, un expedient sancionador de la CNMV a la mateixa entitat financera, els acords detallats entre el ministeri d’Hisenda i el govern basc per a l’actualització de la quota basca... Tot això és informació que el mateix executiu espanyol o altres organismes públics no han volgut deixar sortir a la llum i que, per aquest motiu, s’ha acabat convertint en contenciosos entre aquests ens públics i el Consell de Transparència i Bon Govern, l’organisme públic que vetlla pel dret del ciutadà a tenir accés a aquesta mena d’informació. En l’últim any, però, els contenciosos entre el Consell de Transparència i l’administració s’han gairebé triplicat, fins a arribar als 54 processos oberts.

A aquestes altures de l’any passat, aquest organisme públic -que penja del ministeri d’Hisenda i Funció Pública- tenia oberts 19 contenciosos per diferents qüestions amb l’Estat. Aquest febrer, però, la xifra s’ha elevat fins als 54, segons el registre que aquest organisme ha facilitat a l’ARA. De fet, només el 2017 en va sumar 43 de nous. Des del 2015, que és quan es van començar a obrir aquests processos (el Consell de Transparència va néixer el 2014), se n’han resolt 22 dels 76 que s’han iniciat.

Qualsevol persona a títol individual, però també qualsevol entitat o organització, i fins i tot altres administracions del mateix esquelet de l’Estat, poden presentar sol·licituds d’informació al Consell de Transparència, i sobre qualsevol aspecte. Per això, aquest 2017 el Consell de Transparència ha resolt que l’administració havia d’informar als sol·licitants sobre qüestions com ara les retribucions dels directius de RTVE entre el 2014 i el 2015 o sobre la publicitat institucional de ministeris com el d’Educació o el d’Energia.

Tot i això, la majoria de peticions s’emmarquen en l’àmbit econòmic. La liquidació del Banco Popular, que va acabar sent absorbit pel Santander per un euro a instàncies del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i les autoritats europees, va provocar precisament la indignació d’afectats i de partits per la negativa d’aquestes institucions a fer públics els informes. Tres dels contenciosos que va sumar Transparència el 2017 tenen a veure amb aquest cas. Al febrer El Mundo va publicar que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) havia obert un expedient sancionador a l’antiga cúpula del Popular per haver amagat indemnitzacions vitalícies. El Consell de Transparència va resoldre que la CNMV havia de fer públic aquest informe si existia, però fins ara el regulador s’hi ha negat i ha obert un contenciós contra la resolució del Consell de Transparència que haurà de ser resolt.

En el mateix àmbit, aquest organisme va resoldre que el FROB i les autoritats competents havien de fer públic l’informe de resolució del Popular. Altres casos que s’han obert aquest últim any són els acords detallats entre el ministeri d’Hisenda i Funció Pública i el govern basc sobre la quota basca, un registre de reunions del ministeri d’Economia, expedients de contractació de Renfe o els criteris de modificació d’obra d’alguns projectes del ministeri de Foment.

Tots aquests casos, però, s’aniran resolent al tempo habitual de la justícia espanyola, per això a hores d’ara encara queden processos del 2015 per solucionar.

LES CLAUS

1. Què és i de qui depèn el Consell de Transparència i Bon Govern?

És un dels organismes públics independents, com també, per exemple, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que s’encarreguen de fiscalitzar l’activitat de l’Estat. En aquest cas, ha de garantir la transparència de l’administració pública i vetllar pel dret dels ciutadans a accedir a informació relativa a l’administració. Penja del ministeri d’Hisenda i Funció Pública, que de fet és qui acaba aprovant-ne la presidència. Tot i això, és un organisme independent amb el seu propi pressupost, deslligat del ministeri.

2. Qui resol els conflictes entre el Consell de Transparència i les administracions?

La tasca de Transparència és requerir formalment a l’Estat que doni la informació que un ciutadà ja ha sol·licitat prèviament i que li ha sigut negada. El consell analitza el cas emparant-se en la llei de transparència i emet una resolució, que envia al ministeri corresponent. Si resol que l’administració ha de cedir informació i aquesta s’hi nega, ha de presentar un recurs judicial que comença a la primera instància i que pot anar-se elevant fins al Suprem, com qualsevol altre cas.

3. Per què s’ha incrementat el nombre de processos oberts l’últim any?

Perquè la figura del Consell de Transparència va ampliant capacitats i influència progressivament, tot i tenir pocs recursos. Va néixer el 2014 gairebé a instàncies de les autoritats europees, perquè Espanya era dels pocs estats de la Unió que no disposava d’un organisme d’aquest tipus quan es va aprovar la normativa comunitària de transparència, que va obligar, per exemple, a crear l’Airef. A banda, també perquè s’han donat circumstàncies com el cas de Banco Popular.

stats