INFRAESTRUCTURES
Economia 18/02/2017

L’estiba, un problema de dos segles

Foment deixa en mans d’Ocupació la negociació entre empleats i patronal per evitar la vaga als ports

Júlia Manresa
3 min
Una imatge del port de Barcelona.

Madrid“Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials”. És la definició de gremi del diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, i inclou diverses de les característiques que s’han atribuït les últimes setmanes al col·lectiu dels estibadors. Però el que va començar com un litigi legal en mans de la justícia europea s’ha bifurcat en dos conflictes diferents: un de laboral entre uns treballadors que lluiten per conservar les condicions de treball; i un de polític, amb un govern del Partit Popular en minoria que no pot desfer-se del problema a cop de decret perquè no compta amb prou suport parlamentari.

Actualment hi ha 6.127 estibadors a l’Estat, que són els encarregats de col·locar les càrregues de mercaderia als vaixells, cosa que els implica directament en el 60% de les exportacions del país i el 86% de les importacions. Aquesta professió neix de l’antic gremi de l’estiba i conserva amb força l’estructura associativa que protegeix els drets laborals que han adquirit els últims dos segles. S’organitzen en societats anònimes de gestió que han de ser contractades prioritàriament per les empreses privades que volen operar als ports espanyols, a més de participar en el seu capital. Els estibadors, a més, treballen a jornal perquè els ports funcionen amb puntes de productivitat, però, tenen un salari garantit per conveni (al voltant dels 1.500 euros al mes segons els sindicats) que cobren encara que hi hagi dies que no treballin.

Anys de negociació estèril

Aquesta forma d’organització és la que Brussel·les posa en dubte. Però el govern de Rajoy ha deixat la feina per a l’últim dia en un conflicte que arrenca el 2014, amb una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea arran d’una denúncia anònima del 2009 que va elevar la mateixa Comissió Europea. El tribunal va deixar clar que Espanya vulnerava la normativa comunitària “en imposar a les empreses d’altres estats que vulguin desenvolupar la seva activitat als ports espanyols l’obligació d’inscriure’s en una Societat Anònima de Gestió d’Estibadors Portuaris (Sagep) i participar en el seu capital”. Amb la sentència hi ha impícites dues sancions milionàries que el govern encara pot esquivar si pren una mesura abans que el tribunal torni a pronunciar-se.

L’últim gremi per liberalitzar?

Des d’aleshores, Ernesto Gómez de la Hera, representant dels treballadors portuaris per CCOO, explica que totes dues parts s’han anat reunint per arribar a un acord. El mateix portaveu sindical diu, però, que no es va arribar a un preacord fins al gener. També reconeix que el sector de l’estiba està regulat per un decret llei que data del 1896 i “fins ara és el que ha funcionat”. Des d’aleshores, això sí, els convenis s’han anat revisant, però sempre s’ha mantingut el funcionament del sector a través de la Sagep i dels registres públics d’estibadors, que ells assimilen a la col·legiació obligatòria dels advocats. Segons els sindicats, l’acord al qual havien arribat amb la patronal passava per no forçar l’obligatorietat de la participació en el capital de les societats d’estibadors i l’obertura a les contractacions, però sempre mantenint el registre públic.

Tant des de CCOO com des del Consell Internacional d’Estibadors expliquen que el contingut del decret llei del govern que s’havia d’aprovar ahir els va agafar per sorpresa i que anava més enllà del prèviament acordat, ja que eliminava les societats i els registres públics, liberalitzava el sector i promovia la contractació dels antics treballadors a través d’ETTs després de donar un període de tres anys a les empreses per gestionar els acomiadaments. Les indemnitzacions anirien a càrrec de l’Estat. De moment, l’amenaça de vaga dels estibadors, que la patronal xifra en unes pèrdues de 50 milions diaris, i la pressió dels grups polítics han allargat una setmana més el conflicte. El ministeri d’Íñigo de la Serna ha guardat el decret llei al calaix però (després que Brussel·les hagi dit que insistirà) deixa la pilota al camp del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, que serà qui s’assegui a la taula dimarts, segons expliquen fonts sindicals a l’ARA. L’angoixa dels estibadors s’allarga, doncs, una setmana més.

stats