Els líders tecnològics han gastat milions per agradar a Trump, però encara no els ha servit de res
Tot i les donacions per a la campanya i els gestos públics, aquests directius no han influït tant com volien en la regulació i els aranzels
Les empreses tecnològiques més grans i els seus directors executius van donar milions per a la cerimònia d'inauguració del president Donald Trump, van organitzar sopars de gala i festes en el seu honor, i li van permetre anunciar i atribuir-se els mèrits de nous projectes multimilionaris. Però tot just tres mesos després d’haver començat el seu segon mandat, Trump ha correspost ben poc a aquests gestos tan generosos.
Els aranzels generalitzats que va imposar la setmana passada pressionaran la cadena de subministrament de l’iPhone d’Apple i faran molt més costosa la construcció dels superordinadors d'Amazon, Meta, Google i Microsoft, essencials per al desenvolupament de la intel·ligència artificial.
A més, el president ha retallat el finançament federal destinat a la investigació en tecnologies emergents com la intel·ligència artificial i la computació quàntica. Les seves polítiques restrictives en immigració també han encès les alarmes davant la possibilitat que arribi menys talent tecnològic al país.
L’administració de Trump ha deixat clar que mantindrà una postura reguladora agressiva que limiti el poder de les grans empreses tecnològiques. Una prova d'això és el judici històric antimonopoli per desmantellar Meta, l'empresa propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp, que es farà la setmana vinent.
Des de la presa de possessió del president, el valor borsari combinat d’Amazon, Apple, Google, Meta i Microsoft ha caigut un 22%, fins a situar-se en 10 bilions de dòlars. L’índex Nasdaq, que inclou les grans empreses tecnològiques, ha retrocedit un 21%.
Els intents per establir una bona relació amb Trump en aquest mandat contrasten amb l’actitud hostil que el sector tecnològic va mostrar durant el primer mandat del dirigent. Amb un canvi d’estratègia i tirant d'afalacs, els directius confiaven que aquesta vegada Trump tractaria millor el sector tecnològic i els tindria en compte en la desregulació d’indústries com l’energia i l’automòbil.
La relació que els executius tecnològics tenen amb el president és "una relació unilateral", segons afirma Gigi Sohn, exassessora sènior de la Comissió Federal de Comunicacions durant l’administració Biden: "Ells li donen tot i ell no promet res, cosa que, en aquest cas, és positiva".
Malgrat la manca de favors, els gegants tecnològics no han deixat d'intentar guanyar-se el president. La setmana passada el director executiu de Meta, Mark Zuckerberg, va visitar la Casa Blanca per intentar convèncer l’administració que arribés a un acord en la demanda antimonopoli presentada per la Comissió Federal de Comerç contra Meta. Altres líders tecnològics, com Sundar Pichai, director executiu de Google, també han visitat la Casa Blanca les últimes setmanes per mantenir una relació fluida amb Trump.
Un canvi d'actitud després de l'intent d'assassinat a Trump
L’hostilitat entre la indústria tecnològica i Trump es remunta com a mínim fins al 2016, quan diversos executius del sector van donar suport públic a Hillary Clinton i van contribuir econòmicament a la seva campanya. Un cop Trump va ser elegit president, els líders tecnològics van criticar durament la seva prohibició d’entrada al país a ciutadans musulmans i el seu escepticisme amb les vacunes contra la covid-19.
Durant el seu primer mandat, Trump ja va adoptar una postura reguladora dura contra el sector, amb demandes antimonopoli contra Google i Meta. Va carregar repetidament contra les xarxes socials i altres gegants d’internet, acusant-los de censurar-lo i de concentrar massa poder. També va culpar aquestes plataformes de contribuir a la seva derrota electoral del 2020.
El to públic de la indústria tecnològica amb Trump, però, va canviar de manera sobtada l’any passat, després que resultés ferit en un intent d’assassinat. En els dies posteriors, Mark Zuckerberg el va qualificar "d'excepcional”; Jeff Bezos, el fundador d’Amazon, el va elogiar per “mantenir la calma sota pressió”, i Elon Musk, fundador de SpaceX i director general de Tesla i de la xarxa social X, va donar suport públic a Trump i va fer campanya a favor seu. A més, va donar 300 milions de dòlars a la seva candidatura.
Després de les eleccions, el director executiu d’Apple, Tim Cook, juntament amb Meta, Google i Amazon, van donar un milió de dòlars cadascun per a la cerimònia d’inauguració. Diversos dels alts executius van visitar Mar-a-Lago, el complex de Trump a Palm Beach, Florida, i durant la inauguració, Musk, Bezos, Zuckerberg, Cook i Pichai van aparèixer a la tribuna al costat dels membres del nou gabinet. "Mira la inauguració i mira qui hi havia en aquell escenari: era un qui és qui d’un món que estava completament en contra meva la primera vegada", va dir Trump en una entrevista recent.
Els pocs beneficis d'apropar-se a Trump
El gir d'actitud amb Trump ha portat alguns beneficis. Musk es va convertir en un assessor proper del president, i segons els crítics els seus negocis podrien sortir afavorits gràcies a aquesta relació. A més, Trump ha signat ordres executives per ajornar la venda o la prohibició de TikTok als EUA, tal com exigia una llei aprovada l’any passat per preocupacions de seguretat relacionades amb Bytedance, l’empresa xinesa propietària de l'aplicació.
Malgrat les retallades en finançament federal, el president també ha deixat la porta oberta a mantenir una regulació lleugera sobre la intel·ligència artificial, que ha declarat com la seva màxima prioritat per guanyar la cursa tecnològica global contra la Xina. El mes passat, Google, Microsoft, Meta i altres gegants tecnològics van presentar propostes, demanant que el govern no interfereixi.
A més, els reguladors dels Estats Units han desmantellat gairebé del tot la campanya de mà dura contra la indústria de les criptomonedes, un sector volàtil i sovint marcat pel frau. Aquesta decisió beneficia empreses com Andreessen Horowitz, una firma de capital risc amb fortes inversions en aquest sector.
Així i tot, les tecnològiques continuen sota una pressió creixent de l'administració Trump. El departament de Justícia i a la Comissió Federal de Comerç no han donat cap senyal de voler retirar les múltiples demandes antimonopoli presentades contra Google, Meta, Amazon i Apple.
Trump va designar Gail Slater, una advocada veterana i una crítica dura de la tecnologia, per liderar la divisió antimonopoli del departament de Justícia dels Estats Units. Controlar els gegants poderosos de Silicon Valley és el seu objectiu principal, tal com ha explicat ell mateix: “Les grans tecnològiques han actuat sense límits durant anys, ofegant la competència en el nostre sector més innovador i, com tots sabem, utilitzant el seu poder de mercat per restringir els drets de molts americans, així com els dels petits del sector!”, va dir Trump en un post a Truth Social, la seva xarxa social.
A més, el president va nomenar Andrew Ferguson, que ha expressat preocupacions sobre el poder de les empreses de xarxes socials, com a president de la Comissió Federal de Comerç. La setmana vinent, Ferguson liderarà el judici antimonopoli contra Meta, en el qual el govern acusa Facebook d’haver comprat Instagram i WhatsApp per consolidar el seu monopoli en aquest sector.
No queda clar si els esforços de Zuckerberg per aconseguir un acord abans del judici arribaran a bon port. Al final, serà el president qui prendrà qualsevol decisió sobre si continuar o no amb el cas, va reconèixer Ferguson la setmana passada. “El president és el cap de l’executiu, i crec que és important que jo obeeixi ordres legals,” va dir quan se li va preguntar si retiraria una demanda com la de Meta si Trump ho ordenés. “Crec que el president reconeix que hem d’aplicar les lleis, així que em sorprendria si passés,” va afegir Ferguson.
Potser el cop més dur per a la indústria tecnològica va arribar en forma d'aranzels la setmana passada. Apple, una de les empreses més afectades, produeix el 90% dels seus iPhones a la Xina, on els aranzels, que ja eren del 20%, s’espera que augmentin al 34% aquesta setmana.
“Aquests aranzels faran augmentar els preus per als consumidors i obligaran els nostres socis comercials a respondre-hi amb represàlies –va afirmar Gary Shapiro, conseller delegat de l'organització d'empreses Consumer Technology Association–. Els americans empobriran a causa d’aquests aranzels”.
Copyright The New York Times